La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha presentat aquesta tarda l’edició en català del llibre Amedeo Nerozzi, el primer alcalde antifeixista de Marzabotto, al Districte Administratiu. Ciuró ha escrit el pròleg del llibre en l’edició catalana.

Nerozzi fou alcalde de la localitat de Marzabotto (Itàlia), greument massacrada durant la Segona Guerra Mundial. Aquest municipi de la província de Bolonya va patir una de les pitjors repressions dels nazis.

Amedeo Nerozzi va participar a la batalla de l’Ebre com a brigadista internacional. Una recerca impulsada des de la Direcció General de Memòria Democràtica ha permès concretar el municipi i la data de la mort de l’exalcalde, que va ser ferit mentre exercia com a sanitari al front de l’Ebre. Les seves despulles, però, encara no han estat localitzades.

Durant la presentació, la consellera ha subratllat la voluntat del Govern per “seguir reparant les víctimes del feixisme”. Així mateix, Ciuró ha destacat la importància de la traducció del llibre al català en tant que permet “difondre la història d’una persona brigadista internacional compromesa, com tantes altres, que van venir a Catalunya a lluitar contra el feixisme”. “Aquest llibre permet posar llum a la foscor a uns fets que fruit de la recerca ajuden a trobar la veritat i a poder fer justícia” ha afegit.

D’altra banda, la consellera ha criticat la manca d’implicació del govern espanyol amb la memòria democràtica: “A l’Estat espanyol encara li queda molt camí per reconciliar-se amb molts pobles, entre ells el català, que van patir una repressió molt dura pel fet de ser diferents. Avui encara els guanyadors de la Guerra Civil ens fa saber que van guanyar el conflicte i aquesta actitud s’evidencia amb una llei de memòria democràtica que ha aprovat l’Estat i que li falta molt encara per poder ser una llei que faci justícia”.

L’acte ha comptat amb la presència de l’autora del llibre, Patrizia Zanasi; el president del Comitè Regional d’Honor per als Caiguts de Marzabotto, Valter Cardi; el president de l’Associació Italiana de Combatents Voluntaris Antifeixistes d’Espanya, Italo Poma; el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, i Esteve Ignasi Gay, col·laborador en la publicació.

El brigadista Amedeo Nerozzi

Amedeo Nerozzi va ser alcalde de Marzabotto entre els anys 1920 i 1921. El 1925, després de l’arribada al poder de Benito Mussolini, l’exalcalde va emigrar a Bèlgica, on va destacar per l’activitat política i sindical entre els immigrats italians.

En esclatar la Guerra Civil espanyola, viatjà des de Bèlgica fins a l’Estat espanyol per unir-se al bàndol republicà. Aquí va participar en la fundació de la centúria Gastone Sozzi i posteriorment es va adscriure a les Brigades Internacionals, en concret al batalló Garibaldi, on es creu que va actuar, primer, com a infermer i, posteriorment, com a tinent metge.

Durant la guerra va estar en diferents fronts i va desaparèixer en la batalla de l’Ebre. El 9 de setembre de 1938 un projectil d’artilleria va impactar a prop de la tenda hospital on era. Va ser ferit i evacuat, i a partir d’aquell moment se’l va considerar desaparegut.

La recerca de Nerozzi

L’any 2018 l’Ajuntament de Marzabotto va començar els tràmits per inscriure el nom d’Amedeo Nerozzi al Memorial de les Camposines de la Fatarella, a la Terra Alta. El consistori volia reconèixer així la seva presència en el bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola. El 2019, a petició també de la família, l’exalcalde italià va ser inscrit al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya.

Gràcies a les investigacions de la Direcció General de Memòria Democràtica, es va localitzar el nom d’Amedeo Nerozzi en la documentació de defuncions que conserva el Registre Civil de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre). A partir d’aquest document es va poder saber que Amedeo Nerozzi no va morir a la serra de Cavalls el mateix dia que va ser ferit, com es creia, sinó que va ser evacuat a un dels hospitals republicans que hi havia a Móra d’Ebre, on va morir nou dies després.

Altres documents obtinguts en aquesta recerca aporten informació de tipus personal i polític sobre Amedeo Nerozzi, però cap d’aquests documents detalla a quin dels hospitals de Móra d’Ebre va morir ni on va ser inhumat.

Móra d’Ebre va ser un punt important de recepció de ferits de la batalla de l’Ebre i va allotjar diversos hospitals. La Direcció General de Memòria Democràtica té registrades sis fosses en aquest terme municipal, una de les quals està confirmada i cinc d’altres són considerades probables. D’aquestes últimes, dues podrien estar relacionades amb els hospitals quirúrgics de la ciutat i dues més, amb hospitals situats fora del nucli urbà.

La massacre de Marzabotto

La massacre de Marzabotto està considerada com una de les més cruentes protagonitzades pels nazis a Itàlia. Entre el 29 de setembre i el 5 d’octubre de 1944, en plena Segona Guerra Mundial, les SS van arremetre contra la població civil al sud de Bolonya, en concret a les localitats de Marzabotto, Grizzana Morandi i Monzuno.

L’objectiu dels nazis era eliminar la Brigada Estrella Roja dels partisans italians, les forces guerrilleres antifeixistes que operaven des de les muntanyes properes a Marzarotto, una zona d’Itàlia on la resistència contra l’ocupació nazi va ser més forta i decisiva.

La massacre va ser duta a terme pels soldats de la 16a Divisió Panzergrenadier Reichsführer-SS ‒comandada pel major Walter Reder‒ i va acabar amb la vida de centenars de persones. Durant anys no hi ha hagut cap acord sobre el nombre de víctimes que va provocar aquesta matança: algunes fonts parlen de 1.830 morts; per a d’altres, la xifra fou de 770. Entre les víctimes hi va haver almenys 200 nens.