- La jornada, vinculada als Objectius de Desenvolupament Sostenible 4, 5 i 17 per assolir l’Agenda 2030, s’ha emmarcat en el Fòrum Polític d'Alt Nivell sobre Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
- La vicepresidenta 1a del CNDC i directora de l’ICD, Neus Pociello, ha participat en l’obertura de la sessió, que ha comptat amb un bloc de bones pràctiques i un altre sobre els atacs que rep l’educació sexual.
El Consell Nacional de les Dones de Catalunya ha organitzat la sessió “La interconnexió entre els ODS 4, 5 i 17 per assolir l’Agenda 2030”, en el marc del Fòrum Polític d’Alt Nivell de 2022. En ella, s’ha reflexionat sobre l’educació sexual integral com una de les eines més poderoses i transformadores per aconseguir la igualtat de gènere i l'apoderament de les dones, adolescents i nenes, des d'un enfocament interseccional basat en drets.
“L'educació sexual integral és clau per avançar en la garantia dels drets sexuals i reproductius de les dones, adolescents i nenes”, ha defensat la directora de l’ICD i vicepresidenta 1ª del CNDC, Neus Pociello Cayuela, en l’obertura de l’acte. “Des del Govern, mitjançant la conselleria d’Igualtat i Feminismes, estem desplegant l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius, que contempla l’educació sexual des de la franja dels 0-3 anys”, ha afegit Pociello, que ha recordat que “el pla de Govern contempla la garantia d’aquests drets, imprescindibles com a drets humans que són”.
En aquesta línia, la secretària de feminismes, Montse Pineda Lorenzo, ha participat durant l’acte per explicar el Pla de defensores de drets humans integrat a l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius. “La resposta als atacs ha de ser institucional, perquè no es un atac només als drets sexuals i reproductius, sinó a la democràcia”, ha compartit Pineda durant la seva intervenció. “Volem sumar qualsevol iniciativa que es doni a la resta del món per donar suport a les defensores dels drets humans, com les presentades avui”, ha continuat la secretària de Feminismes, que ha destacat "la importància d’activar actuacions preventives per lluitar contra els atacs dels grups antidrets, com ara incorporar l'educació en sexualitats, feminista i antiracista dins del currículum".
En l’obertura també hi ha participat Isidre Sala Queralt, delegat del Govern als Estats Units d’Amèrica, i Arnau Queralt Bassa, director del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS), que ha explicat que “després d’escoltar i dialogar amb entitats que integren el Consell Nacional de les Dones, des del CADS hem après la necessitat d’implementar de forma efectiva l'educació sexual amb perspectiva feminista i de drets a totes els programes educatius i comunitaris que treballin amb joves i actualitzar els models pedagògics i didàctics, eliminant la visió androcèntrica, i que incorporin i garanteixin una educació sexual integral durant tot el cicle de vida”.
De fet, el Pla nacional per a l’Agenda 2030, aprovat pel Govern de Catalunya el setembre de 2019, incloïa, entre altres, el compromís de facilitar l'educació afectiva, sexual i reproductiva en tota la seva diversitat adreçada a adolescents i joves, prioritzant la prevenció de violència masclista i les conductes de risc, i el de garantir que els centres educatius esdevinguin entorns on viure lliurement la diversitat afectiva sexual i la identitat de gènere, eliminant qualsevol mena de discriminació per raó d'orientació sexual, identitat o expressió de gènere. “Estem segurs”, ha dit Queralt, “que en la propera revisió del Pla nacional per a l’Agenda 2030 podrem millorar aquests compromisos i que la participació del Consell nacional de les Dones de Catalunya i algunes de les organitzacions que l’integren a l’Aliança Catalunya 2030 ens ajudaran a incorporar l’imprescindible enfocament interseccional en la nostra actuació conjunta”.
Els atacs que rep l’educació sexual i bones pràctiques
L’acte ha comptat amb dos blocs, moderats per Almudena Rodríguez García, co-coordinadora del Grup de Participació Internacional del CNDC. El primer s’ha dedicat als atacs a l'educació sexual per part de grups anti-gènere, anti-drets, grups fonamentalistes, partits d'extrema dreta i estats autoritaris a nivell local i global. En aquest primer bloc hi ha participat, a més de Montse Pineda, secretària de Feminismes, Sonia Correa, de Sexuality Policy Watch, amb un enfocament global de la situació a Llatinoamèrica, i María Inés Alvarado, de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, aterrant la situació d’Argentina.
En el segon bloc s’han presentat exemples de bones pràctiques en la integració de l'educació sexual integral de diferents regions del món, construïdes gràcies a les aliances estratègiques entre el moviment feminista, les institucions governamentals i les agències de l'ONU.
Laura Viladevall Corominas, vinculada a l’Agenda 2030 Feminista i a Creación Positiva, i Maria González Aran, de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, han parlat sobre bones pràctiques en educació sexual a Catalunya. Per la seva banda, Tania Sánchez, Directora de la Coordinadora de la Mujer de Bolivia, ha explicat bones pràctiques en educació sexual a Llatinoamèrica.
L’educació sexual integral és l'espai per entendre la diversitat sexual i de gènere i promoure la no discriminació i les relacions afectives igualitàries. Així, és l'eina que transforma les relacions entre gèneres, eliminant les relacions basades en el poder i l'opressió, contribuint a l'erradicació de la violència masclista.
Interconnexió entre els ODS per garantir l’educació sexual integral
Per garantir l’educació sexual integral, durant tot l’acte s’ha parlat de manera transversal sobre la necessària interconnexió entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 4, relacionat amb l’educació de qualitat, el 5, sobre la Igualtat de gènere, i el 17, referent a l’aliança per aconseguir els objectius. Els ODS es desprenen de l’Agenda 2030 aprovada per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) el 2015.
L’acte s’ha emmarcat en Fòrum Polític d'Alt Nivell sobre Desenvolupament Sostenible, la plataforma central de les Nacions Unides per al seguiment i la revisió de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els ODS a nivell mundial. Se celebra sota els auspicis del Consell Econòmic i Social de Nacions Unides (ECOSOC), en relació amb el qual el CNDC té l’estatus consultiu des de 1999.
