{"name":"2022/07/14/13/17/af4cd0b5-0b0b-4c72-a035-942b02f031fb.jpg","author":"Arnau Pascual","type":"0","location":"0","weight":939635}

L’accés inicial a la lectura; la diversitat i la inclusió; la creació literària; els espais de lectura; la mediació; el paper del sector privat; la promoció del llibre i la lectura; el reconeixement, la revaloració i el prestigi dels creadors i del llibre; la visibilitat en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, i les dades del llibre i la lectura. Aquestes són els 10 àmbits que abordarà el Pla nacional del llibre i la lectura, que ha arrencat avui amb la reunió del Consell nacional de la lectura presidit per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.

El Consell nacional de la lectura (CNL) s’ha reunit al recinte modernista de Sant Pau i ha validat els 13 membres del Grup impulsor, sobre el qual recau el lideratge tècnic del Pla nacional del llibre i la lectura, així com els àmbits amb què començaran a treballar els grups de treball. Aquests grups, amb què es garanteix que s’abordi el debat sobre les diferents dimensions del llibre i la lectura amb la participació de tots els agents implicats, estan formats per representants dels departaments de Cultura i d’Educació, per entitats, experts i altres administracions.

Els grups de treball són la manera com s’aborden i es concreten els objectius finals del Pla nacional del llibre i la lectura. És per això que, a l’hora d’establir els temes dels quals tracten, s’han tingut en compte tots aquells elements que es considera que poden tenir un impacte prioritari en la millora dels hàbits de lectura i l’increment dels índexs de lectura, en particular els que fan referència a la lectura en català.

El primer grup se centra en els lectors i l’accés inicial a la lectura. Per això, en aquest grup de treball, les reflexions giraran entorn de l’aprenentatge de la lectura, l’escola i la lectura abans de l’entrada a l’escola.

El segon grup de treball pararà una atenció especial a la diversitat i la inclusió. De fet, tant en aquest com en els altres, es tindran sempre en compte aspectescom la diversitat o la sostenibilitat, això com el català o la perspectiva de gènere.

El tercer àmbit focalitza l’atenció en la creació literària amb l’objectiu principal d’avançar cap a la professionalització dels creadors. Es reflexionarà també sobre el reconeixement de la creació, sobre com acostar els creadors a la societat, amb especial èmfasi a l’escola, sobre els programes d’ajuts a la creació i altres matèries com el patrimoni literari.

Els espais de lectura són el quart àmbit de treball. Aquest grup debatrà sobre les biblioteques com a espais de lectura per excel·lència i també com a elements clau en el desenvolupament de la comunitat. Com haurien de ser les biblioteques del segle xxi o com han de ser les biblioteques escolars, seran també alguns dels punts que es tractaran en aquest àmbit.

La mediació lectora serà objecte també de reflexió en tant que es parteix de la premissa de la importància dels mediadors: famílies, escoles, biblioteques, llibreries, professionals. De quines eines disposen, quina formació tenen, etc., seran les reflexions que centraran el debat en aquest àmbit.

El paper del sector privat, de la indústria, serà objecte de debat en un altre grup de treball en què s’abordaran qüestions com la internacionalització de les empreses, el seu enfortiment o la transformació digital.

El grup de treball encarregat de la promoció del llibre i la lectura centrarà les seves sessions en les accions i programes que desenvolupen tant l’administració pública, com els agents i les institucions el sector del llibre per captar l’atenció dels lectors. Programes, festivals, campanyes o premis seran l’objecte de debat en aquest àmbit.

El reconeixement, la revaloració i el prestigi tant dels creadors com del llibre, la lectura i la mateixa literatura, serà l’eix de treball del grup que abordarà la necessitat de visibilitzar el valor del llibre i la lectura, així com la feina dels creadors.

Un altre grup de treball fa referència a la visibilitat del llibre i la lectura en els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Es faran propostes sobre com millorar els índex de lectura tant a través del mitjans com de les xarxes.

El darrer àmbit de treball fixat avui se centra en la informació, les dades i la recerca. La feina en aquest àmbit de treball servirà per fixar identificar les dades de què ja es disposa en l’àmbit del llibre i la lectura, així com les que caldria incorporar. També s'abordarà l’accessibilitat i sistematització d’aquestes dades, es treballarà a l’entorn de la recerca universitària en l’obtenció de dades i es reflexionarà sobre els indicadors dels hàbits i índexs de lectura.

Tot aquest procés implicarà, doncs, una diagnosi, una reflexió profunda i unes conclusions que es plasmaran en un document en què s’establiran les prioritats de l’acció pública i privada en concertació amb el conjunt del sector, i on es preveuran les actuacions necessàries i els seus mecanismes de control, així com les polítiques culturals concretes que sempre sumen tant la iniciativa pública com la privada.

El Pla nacional del llibre i la lectura és coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes i es duu a terme de manera mancomunada des dels departaments de Cultura i Educació amb la implicació del sector. El Pla té com a objectius la millora dels hàbits i els índexs de lectura, especialment en català; generar un marc de reflexió a l’entorn del llibre i la lectura que permeti definir prioritats; aportar dades i coneixement a partir d’un diagnòstic participatiu i en concertació amb els diferents agents del sector, i establir un full de ruta consensuat de necessitats i de propostes de millora, a curt i a mitjà termini (2025-2030), que esdevingui la base per orientar la presa de decisions de les polítiques públiques que s’han de desenvolupar.