La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, han presentat el projecte del futur centre logístic de producció de biomassa que s’utilitzarà com a combustible per a la producció d’aigua calenta i calefacció a la presó Puig de les Basses (Alt Empordà). L’energia obtinguda d’aquest producte de la fusta substituirà en gran mesura el consum de gas natural al centre.

L’acte ha tingut lloc, aquest matí, a l’espai on es construirà aquesta instal·lació, situat a l’exterior de l’establiment penitenciari, prop de l’edifici d’instal·lacions de la presó, que és on es troben els acumuladors que rebran l’aigua calenta procedent de les calderes situades al centre logístic.

La consellera Ciuró ha destacat que “projectes com els que avui presentem fomenten la reinserció sociolaboral de les persones que han passat per la presó, que aprenen un ofici que té demanda al mercat laboral i que alhora promou el respecte al medi ambient”. La consellera ha explicat que “aquesta experiència pretén que les persones que hi participin trobin una feinaen el sector de la gestió forestal sostenible i que, un cop en llibertat, no tornin a reincidir”. En aquest sentit, la titular de Justícia ha ressaltat que “Catalunya té un dels índexs de reinserció més elevats d’Europa”, i que“set de cada deu persones que passen per la presó no tornen a delinquir”.

La consellera d'Acció Climàtica ha explicat que "la gestió forestal sostenible és important no només per reduir el risc d’incendis i gestionar adaptativament els nostres boscos. Augmentar la capacitat de captació de CO² dels boscos és també un instrument clau per aplicar mesures de mitigació al canvi climàtic. I també ho és el fet de disminuir-ne la densitat i augmentar-ne la diversitat".

Jordà ha afegit que l'impuls a la utilització de la biomassa "contribueix també a la transició energètica i a la sobirania energètica del país, i és una alternativa sostenible enfront dels combustibles fòssils, especialment en el medi rural".

Un centre logístic respectuós amb el medi ambient

En el decurs de la presentació les dues conselleres han pogut visitar l’indret on es construirà el futur centre logístic, que ocuparà una superfície de 8.000 m² destinada majoritàriament a l’assecatge de la fusta. La instal·lació també acollirà una àrea de producció d’estella i d’aigua calenta de 300 m², on s’instal·larà una estelladora, el garbell, el dipòsit d’estella i la sala de calderes per produir l’aigua calenta. Des d’aquest espai sortiran les canonades que subministraran l’aigua calenta al centre penitenciari. La instal·lació també preveu una àrea formativa de 120 m² on es farà la formació especialitzada als interns que hi treballaran.

Tot i que no estigui construït el centre logístic, el mes d’octubre arribaran les primeres càrregues de troncs per assecar que serviran per produir les primeres estelles en el futur. L’equipament estarà integrat en el paisatge i disposarà d’una tanca perimetral amb sistemes de seguretat.

Les tasques de neteja de l’espai han anat a càrrec d’un grup de quatre interns en règim obert contractats pel Centre d’Iniciatives per la Reinserció (CIRE), l’empresa pública del Departament de Justícia que facilita formació, ocupació i inserció sociolaboral a les persones que estan a la presó. Els mateixos interns també han netejat i desbrossat un antic camí d’accés utilitzat durant les obres de construcció del centre, i que serà el que s’utilitzarà per portar la fusta quan entri en funcionament el centre logístic.

Aquest centre, que està previst que estigui operatiu l’any 2024, té un cost total de 4.300.000 euros i estarà finançat pel Fons Climàtic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Una aposta del Govern per la sostenibilitat i la reinserció

Les conselleres Ciuró i Jordà han pogut observar les tasques de neteja del bosc que els interns del CIRE estaven fent sobre el terreny. Les titulars de Justícia i d’Acció Climàtica han conversat amb els interns sobre la feina que fan i sobre les seves expectatives de futur.

La creació del centre logístic permetrà oferir una ocupació retribuïda a 14 interns a l’any que estiguin en règim obert. El CIRE serà l’encarregat de formar i oferir ocupació a aquests presos que seran els primers a participar en un projecte innovador que combina el respecte al medi ambient amb la reinserció sociolaboral. Un cop formats, els interns seran els encarregats d’extreure la fusta, produir les estelles i emmagatzemar i subministrar el combustible per generar aigua calenta i calefacció a la presó.

Un cop seleccionats els 14 interns que prendran part en l’experiència, primer hauran de passar una fase de formació abans de poder treballar. Dels 14 integrants, 12 es dedicaran a l’extracció de la fusta i dos, a produir les estelles i a gestionar la zona de campa i emmagatzematge.

Els interns encarregats de l’extracció hauran de completar una formació en tècniques forestals, un curs de tractorista i formació en prevenció de riscos laborals i, els que es dediquin al replegament, hauran de formar-se en la conducció de carros i en riscos laborals.

Un cop superada la fase de formació, un tècnic del CIRE supervisarà i orientarà els treballadors. Els que es dediquen a la tala estaran repartits en tres equips de quatre persones cadascun, i dues persones gestionaran l’emmagatzematge.

Les tres colles s’encarregaran de la tala dels arbres i hauran d’arrossegar els troncs amb un tractor perquè puguin ser transportats fins a la zona de campa on es descarregarà la fusta que haurà de estar dipositada entre tres i sis mesos perquè s’assequi, abans que els dos operaris la puguin transformar en estella, gràcies a una màquina trituradora.

Tot aquest procés es durà a terme a l’àrea formativa del futur centre de producció de combustible. Mentre estiguin treballant, els interns cotitzaran a la Seguretat Social i cobraran un sou en funció de les hores treballades. Les jornades acostumen a ser només de 4 hores, perquè puguin continuar fent altres activitats formatives i de tractament.

El CIRE ja té experiència en la formació i el treball de persones en la gestió forestal; cada any, unes 12 persones treballen netejant lleres i fent tasques de manteniment i neteja. Actualment, són els interns de CIRE qui executen les tasques de desbrossada als perímetres dels centres penitenciaris de Catalunya.

Amb aquest projecte es vol fer un pas més i garantir una feina continuada com a mínim durant un any perquè tinguin una experiència laboral que els permeti trobar una feina en la fase final de la pena. Cada any, prop de 1.500 persones en tercer grau aconsegueixen un lloc de treball gràcies al CIRE.

Un projecte finançat amb el Fons climàtic

El projecte del Centre Penitenciari Puig de les Basses es finança amb el Fons climàtic, que gestiona el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, per un import de 4,3 milions d’euros. Aquest fons, que es nodreix principalment de la recaptació de l’impost sobre les emissions de CO₂ dels turismes, furgonetes comercials i motocicletes, està destinat a finançar el foment de les renovables, la descentralització de xarxes i l’autoconsum elèctric; els habitatges energèticament eficients i la mobilitat sostenible; l’eficiència i l’estalvi d’aigua; la recerca i la innovació; o la reducció de la vulnerabilitat dels territoris, els sistemes naturals i els sectors socioeconòmics afectats.

L’actuació al Centre Penitenciari Puig de les Basses es basa en l’ús d’estella forestal com a combustible per escalfar l’aigua per a la calefacció i l’ús sanitari al Centre. La substitució del combustible fòssil que ara s’utilitza per fer biomassa obtinguda de la gestió forestal dels boscos locals no només suposa una reducció en les emissions de CO₂, sinó també la reducció en el risc d’incendi forestal. La situació estratègica del Centre Penitenciari facilita que es pugui acumular l’estella per a subministrar-la a d’altres equipaments públics de la zona, tot impulsant el sector de la biomassa al territori, mentre s’apliquen mesures en matèria d’eficiència energètica en els equipaments públics.

El projecte compleix un triple objectiu: reduir la vulnerabilitat dels boscos als impactes del canvi climàtic (adaptació), reduir les emissions de CO₂ (mitigació), i afavorir la inserció laboral de persones que són a presó i en situació d’exclusió. A més, contribueix als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides 7 (Energia neta i assequible), 9 (Indústria, innovació i infraestructures) i 13 (Acció climàtica).

En línia amb l’Estratègia per a la promoció de l’aprofitament de la biomassa forestal i agrícola que promou el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, aquest projecte aposta per un model local de proximitat i la priorització de l’ús tèrmic. Aquesta estratègia es concreta en el Pla estratègic de la biomassa 2021-2027, que preveu el foment de les instal·lacions de calefacció alimentades amb biomassa forestal en els edificis de les administracions públiques i sobretot de la Generalitat de Catalunya. Aquesta estratègia és imprescindible per aconseguir el compliment dels objectius energètics, forestals, socioeconòmics i els vinculats al canvi climàtic que s’ha fixat Catalunya en el marc de les legislacions i iniciatives internacionals, europees i estatals. 

La gestió forestal sostenible, a més, és un instrument clau per aplicar mesures d’adaptació al canvi climàtic, que poden resumir-se en una disminució de la densitat d’arbres per hectàrea, un augment de la diversitat d’espècies i estructural, amb l’objectiu de millorar l’estat de salut del bosc i reduir la vulnerabilitat a les pertorbacions, especialment els incendis forestals, les plagues i les sequeres. Segons les projeccions del Servei Meteorològic de Catalunya es preveu un augment de la temperatura i un descens generalitzat de la precipitació, sobretot durant els mesos d’estiu, factors que reduiran encara més la disponibilitat d’aigua en uns boscos que presenten densitats excessives per manca de gestió. La conseqüència, a llarg termini, és que poden perdre la capacitat d’embornal i convertir-se en emissors nets de CO₂, quan actualment els boscos catalans absorbeixen aproximadament un 9 % de les emissions.

Recuperació dels nivells de creixement del consum de pèl·let i estella

L’any 2021 es va consolidar el creixement constant anual de consum de biomassa, i es van recuperar els consums prepandèmics, ja que el 2020 havia patit una frenada a causa de l’aturada d’algunes instal·lacions. L’estella és el biocombustible el consum del qual va augmentant notablement, un 89 % des del 2013. El consum de pèl·lets en els últims anys es manté força estable, amb un creixement total del 54 % .El consum de llenya presenta variacions anuals però sempre al voltant d’un valor mitjà de 58 t/any. Estella i pèl·let són productes que s’utilitzen en tecnologies més eficients i per als quals existeixen certificacions voluntàries de qualitat. Per la seva banda, el consum de llenya es va mantenir estable. Aquestes dades posen de manifest que s’ha consolidat el teixit productiu a partir d’una matèria primera provinent de boscos locals; de fet, la superfície forestal aprofitada per als usos energètics ha augmentat un 10 %, fins a les 19.775 hectàrees, i els productes que guanyen quota de mercat són els que requereixen processos d’elaboració.

El consum d’aquesta font autòctona d’energia renovable ha permès reduir en 162.774 tones l’emissió de gasos causants de l’efecte hivernacle respecte l’any 2013. A més d’ajudar a mitigar el canvi climàtic, l’aprofitament de la biomassa fomenta la prevenció d’incendis i millora l’estat dels boscos, ja que posa en valor un producte que possibilita la gestió sostenible del bosc; afavoreix l’adaptació dels ecosistemes, per tal que aquests siguin més resilients als efectes del canvi climàtic i amb estructures que beneficien la disponibilitat d’aigua, i contribueix a la recuperació econòmica del sector forestal i a la dinamització de les zones rurals.