query_builder 18 juliol 2022 12:39
event_note Nota de premsa
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha inaugurat avui a les 9.30h, al Districte Administratiu, l’exposició “Justícia i arxius (1991-2022)”, en el marc de la celebració dels 31 anys dels arxius judicials. L’han acompanyada el secretari per a l’Administració de Justícia, Eusebi Campdepadrós, i el director general de Memòria Democràtica, Toni Font.
“Els arxius judicials són memòria, són jurisprudència, són història. Són documents que ens permeten traçar l’evolució de la nostra societat a través de la judicatura i són, per tant, patrimoni cultural i documental. Un valor a preservar perquè conformen una part de la memòria individual i col·lectiva del nostre país, i que ens permeten no caure en alteracions de la història: donen fe pública del que es va viure en totes aquestes èpoques fins a dia d’avui”, ha afirmat Ciuró en en les seves primeres paraules.
La mostra està exposada al Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya i és la tercera que s’hi presenta, després d’una exposició de memòria i una altra de feminismes. D’aquesta manera, el Districte és, a banda del lloc de treball de centenars de funcionaris, un espai per donar a conèixer la feina que hi fan els diferents col·lectius professionals que hi treballen. “Ens permet il·lustrar-nos de totes les coses que fem en el Departament de Justícia, i una d’elles, que avui li toca, són els arxius”, ha puntualitzat Ciuró.
La mostra difon les fites que ha assolit la Generalitat de Catalunya els darrers 31 anys -del 1991 al 2022-, un període que segons Ciuró “ens ha permès, gairebé dia per dia, de disposar d’un sistema d’arxius judicials únic a l’Estat, al servei de tots els 635 jutjats i tribunals i de les més 24 adscripcions de fiscalia a Catalunya, així com també de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses”. L’exposició és, per tant, “una història d’èxit”, ha afegit Ciuró.
A través d’un seguit de panells ordenats cronològicament, la mostra reflecteix la trajectòria de les accions impulsades des del Servei d’Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials i de la Secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia –que avui s’anomena Secretaria per a l’Administració de Justícia-. Més de trenta anys d’actuacions que han permès garantir el servei d’arxiu i gestió documental a tots els partits i òrgans judicials de Catalunya a través de la Xarxa d’Arxius Judicials, integrada per 56 centres d’arxius i per un equip de 75 persones, entre tècnics arxivers, auxiliars d’arxiu i persones de suport extern. “Cap altre territori de l’Estat disposa d’uns serveis i d’una xarxa d’arxius judicials tan complets i estructurats com els que tenim a Catalunya”, ha conclòs la consellera.
Passat, present i futur
A Catalunya, tot i que l’Estatut d’Autonomia de 1979 atorgava competències a la Generalitat en matèria d’Administració de justícia, no va ser fins al 1990 que es van començar a transferir les primeres competències, “una mica tard i una mica lent”, ha matisat la titular de Justícia. A partir d’aquí la Generalitat va impulsar polítiques en l‘àmbit dels arxius judicials i des d’aleshores no s’ha deixat de treballar-hi “tot i que, segurament, és un dels àmbits d’actuació més desconeguts del Departament”, ha afegit Ciuró.
L’exposició no és només una retrospecció a l’origen, desenvolupament i consolidació dels arxius judicials catalans fins a la data, sinó que tanca el recorregut amb un dels reptes de futur més importants a què ha de fer front la justícia: la digitalització i l’objectiu “paper zero”. Així ho ha manifestat també la titular de Justícia: “En l’àmbit dels arxius, la digitalització vol dir dissenyar i implementar l’arxiu electrònic, sabent que l’arxiu judicial electrònic és el complement imprescindible de la tramitació judicial electrònica”. Es tracta d’un repte “que forma part de l’objectiu que ens hem marcat de tenir una Administració de justícia pròxima, àgil i moderna: un objectiu que ens duu cap a un model de paper zero. El paper no és àgil i tampoc no és sostenible”, ha afegit la titular de Justícia.
Uns arxius judicials pioners i de prestigi
Els Arxius Judicials gestionen i conserven 185 km de documentació, una xifra que representa més del 40% dels 458 km del total de documentació que es custodia en tots els arxius de la Generalitat. A més, també custodien 106 km de documentació en un dipòsit extern. En total, per tant, són responsables de la custòdia de 291 km de documentació judicial. D’altra banda, l’any 2021, els Arxius Judicials van atendre la consulta de 184.825 expedients. Més enllà de la tasca d’organització i arxiu de la documentació, els arxius també han conservat fons judicials de gran valor històric, com per exemple els 5000.000 plets civils de la Reial Audiència de Catalunya, que dataven des del segle XVII fins a principis del XIX.
2
