{"name":"2022/07/27/12/35/2075b857-f3e7-4287-bd63-03494d6ffeb0.jpg","author":"VPD","type":"0","location":"0","weight":"204068"}

L’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), dependent del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, impulsarà la digitalització de les comarques pirinenques com a part del pla de treball aprovat per aquest 2022, que detalla 7 programes i 22 accions específiques en polítiques de muntanya. A més de la digitalització, l’IDAPA també treballarà millores en mobilitat i donarà suport a la promoció del patrimoni cultural i al desenvolupament local.

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, ha presidit el Consell Rector de l’organisme que ha aprovat, entre d’altres, les següents actuacions:

1. La dinamització de l’Àrea 5G de l’Alt Pirineu, amb la incorporaciópropera d’un dinamitzador en col·laboració amb la fundació i2CAT.
2. La digitalització de les set estacions d’esquí nòrdic dins de la base de dades de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
3. Estudi de l’estat de cobertura dels serveis de banda ampla fixa i mòbil en els nuclis de l’Alt Pirineu i Aran.
4. L’avançament de la integració tarifària al darrer trimestre d’enguany, d’acord amb la Direcció General de Transports i Mobilitat.
5. L’estat del projecte i la participació de l’IDAPA en la Estratègia del Pirineu.
6. La línia d’ajuts per al desenvolupament local i la promoció del patrimoni cultural adreçada als ens locals i entitat sense afany de lucre, que ja ha donat suport a 99 projectes.
7. La col·laboració amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Centre d’Art i Natura de Farrera pel programa de beques de recerca Salvador Grau.
8. La proposta d’ajuts a museus i equipaments patrimonials adherits a la Xarxa de museus i equipaments patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran.
9. La participació, com a entitat col·laboradora, al projecte Pirineus Tech Mountain liderat per l’Ajuntament de la Seu d’Urgell.
10. Presentació del II Congrés de transhumància i camins ramaders, en col·laboració amb l’ARCA, l’Escola de Pastors de Catalunya i la Universitat de Lleida que es celebrarà en tres setmanes d’octubre a tres indrets diferents (el Pont de Suert, Amposta i Igualada).

D’altra banda, el director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Jesús Fierro, ha presidit el Consell General de Muntanya, l’òrgan col·legiat de participació i consulta de tots els consells comarcals muntanyencs. En la reunió s’ha donat compte dels prop de 14 MEUR que el Govern ha destinat ja a aquests territoris durant el primer semestre de 2022.

La xifra inclou els ajuts per actuacions a la xarxa viària rural, tant pel que fa a camins rodats (6 MEUR) com no rodats (0,6 MEUR); actuacions de neteja de vies de comunicació afectades per les nevades (0,350 MEUR); una nova línia d’adquisició de maquinària per al manteniment de camins (2 MEUR); l’activació d’una nova convocatòria del programa d’habitatge rural (5 MEUR), i les actuacions específiques de coordinació i suport al sector de les estacions de muntanya.

En la reunió del Consell General de Muntanya també s’ha donat compte de l’increment de la dotació pressupostària de la Direcció General de Polítiques de Muntanya i del Litoral (16,4 MEUR) i de l’IDAPA (2,5 MEUR), molt per sobre de les xifres habituals els darrers anys.

{"name":"2022/07/27/12/40/d36a2f37-dfb2-4a75-ad76-025c182a7d5f.jpg","author":"VPD","type":"0","location":"0","weight":282776}

Fierro ha expressat el compromís del Departament de la Vicepresidència en l’impuls d’iniciatives per millorar la qualitat de vida i l’arrelament de la població que viu en els territoris de muntanya, que representen el 46% de la superfície de Catalunya i sumen 300 municipis. Dues de les iniciatives més rellevants en aquest sentit per als propers anys són l’Agenda Estratègica del Pirineu 2030 i la nova Llei de Muntanya.

L’Estratègia del Pirineu serà un full de ruta per orientar el desenvolupament sostenible de les comarques pirinenques els pròxims anys amb un segell i identitat propi. Ha de treballar per garantir l’arrelament de la població, l’accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital. L’Agenda haurà d’ajudar a trobar nínxols de mercat per impulsar un model econòmic propi de desenvolupament sostenible, respectuós amb l’entorn natural i situant les persones al centre de les decisions.

L’Agenda es concretarà des de l’autodesenvolupament del territori, prioritzant les accions més transformadores que funcionin com a tractores de l’economia, i en cogovernança des de les comarques del Pirineu. Es preveu que el procés participatiu de l’Agenda comenci el darrer quadrimestre de l’any.

Pel que fa a la nova Llei de muntanya, el Govern n’ha aprovat la memòria preliminar. El text considera que les polítiques de muntanya han d’apostar per atreure capital humà, residents permanents i activitat econòmica durant tot l’any; aprofitar els recursos propis en un marc de sostenibilitat i resiliència, i ajustar les polítiques públiques i la seva governança a les característiques concretes d’aquests territoris.

La memòria preliminar es mantindrà en consulta pública fins a finals de setembre i el director general ha fet una crida perquè el territori es posicioni sobre la proposta i aporti suggeriments sobre les qüestions que haurà d’abordar la llei. “Volem una llei que surti del territori i es faci amb el territori”, ha dit, “i això només passarà si el territori participa en aquesta consulta”.

El director també ha avançat la intenció d’impulsar un procés de participació sobre la nova llei durant aquesta tardor, amb la voluntat que comenci la tramitació parlamentària durant la primavera del 2023.