President Aragonès: "La digitalització, la m...

El cap de l’Executiu ha presidit aquest matí la constitució de la Taula del Pacte Nacional per la Justícia
Fins ara, s’han adherit al Pacte una seixantena d’entitats que tenen la voluntat de consensuar quines reformes cal dur a terme per tenir una administració de justícia àgil, moderna i propera a la ciutadania
La consellera Ciuró ha destacat que la consecució del Pacte “ens ha de permetre avançar cap a la construcció d’un model de justícia genuïnament català, modern i que posi la ciutadania al centre”

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha presidit aquest matí al Palau de la Generalitat l’acte de constitució de la Taula del Pacte Nacional per la Justícia. Un primer pas per la signatura del Pacte que el cap de l’Executiu ha remarcat que cal fer “des del consens, amb un gran acord de país” per tal de consolidar un model de justícia “molt més pròxim i àgil”.

Per aconseguir aquesta transformació, el president ha apuntat la necessitat de treballar en tres factors essencials: l’impuls de la digitalització, l’enfortiment de la mediació i el progrés de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia. “Digitalització, mediació i justícia en català són alguns dels elements que jugaran un paper neuràlgic en el Pacte Nacional i que han de servir per millorar la proximitat i l’agilitat de l’administració de justícia”, ha assegurat.

En el cas de la llengua, Aragonès ha destacat que “una justícia de proximitat també ha de ser una justícia que faci servir molt més la llengua pròpia del país”, tenint en compte que l’ús del català en els procediments judicials ha anat disminuint. “Avui menys del 7% de les sentències que es dicten als jutjats de Catalunya són en català”, ha explicat Aragonès, un percentatge “insuficient” que “pot donar la sensació que el català és una llengua aliena a l’administració de justícia, i no ha de ser així”. Per això ha apuntat que “assegurar una justícia on el català tingui una presència plenament normalitzada és un dels grans eixos de treball del Pacte”.

Pel que fa a la mediació, el president ha reivindicat la importància que “es potenciï, es reforci i es posin tots els recursos” en aquest instrument, ja que “permet lliurar d’una part de la càrrega probablement excessiva que tenen els tribunals”, i a més “ajuda a travar bons acords perquè no són imposats”.

Per la seva banda, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha subratllat que “la consecució del Pacte Nacional per la Justícia és una oportunitat per abordar una transformació que ens permeti tenir més veu a l’hora d’emprendre les reformes necessàries per adaptar el model als nous temps”. Un pacte, ha dit, que “ens ha de permetre avançar cap a la construcció d’un model d’administració de justícia genuïnament català, modern i que posi la ciutadania de Catalunya al centre”.

Per fer-ho, ha demanat “un consens ampli del món jurídic català i de la societat catalana en el seu conjunt” i s’ha mostrat convençuda que aquesta entesa “serà possible perquè és bona pel país”. “I tots els aquí presents desitgem el millor futur per la justícia del nostre país”, ha afegit.

La Taula del Pacte Nacional per la Justícia serà l’encarregada de conduir els treballs que han de dur a millorar el model d’Administració de Justícia de Catalunya i que es preveu que finalitzaran durant el primer semestre del 2023.

El Pacte Nacional per la Justícia s’elaborarà en un treball conjunt amb més de seixanta entitats i organitzacions del món jurídic, econòmic, social i polític català, amb l’aspiració d’esdevenir un gran consens de país a l’hora d’abordar de forma integral tots els temes que afecten el servei públic de la Justícia. La posada en marxa d’aquest procés es justifica davant de la percepció generalitzada d’una justícia lenta, poc accessible, llunyana i massa formalista.

Amb el Pacte Nacional es pretén endreçar, consensuar i diagnosticar quines són les reformes que cal dur a terme en l’àmbit de l’administració de justícia i quines actuacions calen per assolir una justícia àgil, moderna i propera a la ciutadania.

Pacte Nacional per la Justícia: gran consens de país

La Moció 35/XIV del Parlament de Catalunya instava al Govern a treballar amb tots els operadors jurídics per tal d’aprovar, en el termini d’un any, un pacte català per la justícia. El passat 5 de juliol, el Govern de la Generalitat va donar el tret de sortida al procés per a l’elaboració del Pacte Nacional per la Justícia i la seva Taula amb l’aprovació de l’acord per part del Consell Executiu.

En nom del Govern, en formen part el president de la Generalitat, que n’exerceix la presidència, i la consellera de Justícia, que assumirà per substitució la presidència de la Taula quan no hi assisteixi el president. Hi participen com a vocals els titulars de Vicepresidència de Govern i Polítiques Digitals i Territori; de la Presidència; d’Empresa i Treball; d’Economia i Hisenda; d’Igualtat i Feminismes; de Recerca i Universitats; de Salut; d’Interior; de Drets Socials i de Cultura.

També en formen part la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública; l’Oficina Antifrau; l’Associació Catalana de Municipis; Federació de Municipis de Catalunya; l’Associació de Micropobles de Catalunya; el Consell de Governs Locals; l’Ajuntament de Barcelona; el Consell de l’Advocacia Catalana; els col·legis d’advocats; el Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya; els col·legis de procuradors; el Col·legi Oficial de Notarial de Catalunya; el Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya; els col·legis de graduats socials de Catalunya; les universitats catalanes amb grau en dret; Foment de Treball; PIMEC; el Consell General de Cambres; les organitzacions sindicals més representatives de l’Administració de justícia; l’Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya; Òmnium Cultural; Plataforma per la llengua; Joves Advocats de Catalunya; Societat Catalana d’Estudis Jurídics; els grups parlamentaris i la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya.

Queden fora d’aquesta Taula el Poder Judicial el poder judicial i els òrgans de control estatutaris, d’acord amb la moció que es va aprovar que així ho recollia explícitament. Encara que aquests no formin part, des del Departament de Justícia se’ls anirà informant de l’avenç dels treballs i de les propostes que es plantegin.

Els grups de treball

Els grups de treball tenen la funció d’elaborar la diagnosi i les propostes de cadascun dels àmbits de la Justícia i presentar-les posteriorment a la Taula, que les haurà de validar perquè puguin ser incloses a la proposta de Pacte Nacional per la Justícia.

Mentre la Taula es reunirà tres vegades en tot el procés (constitució, seguiment i signatura de l’Acord), els grups de Treball ho faran, com a mínim, una vegada al mes, a partir del mes de setembre i durant el primer semestre de 2023

Els grups de treball son 7 i tractaran àmbits diversos com: l’orientació i assistència jurídica gratuïta, l’atenció a la víctima del delicte, la modernització i digitalització de l’Administració de Justícia, la mediació i la resolució alternativa de conflictes, la promoció de l’ús del català, i les competències i governança. Els temes de gènere i de formació es tractaran de manera transversal en els diferents grups de treball.