La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha presidit aquest divendres la incorporació de la fossa del Mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) a la Xarxa d’Espais de Memòria de la Generalitat de Catalunya. Els dos plafons instal·lats que senyalitzen la zona expliquen el context històric de l’espai i la intervenció arqueològica realitzada, en especial referència al paper del lloc en l’organització sanitària republicana. L’espai passa a formar part de les rutes dels espais de memòria de la batalla de l’Ebre. A més de la consellera, hi ha intervingut l’alcalde del Móra d’Ebre, Rubén Biarnés.

La intervenció al Mas de Santa Magdalena es va iniciar el 14 de desembre de 2020 i va finalitzar el 5 de juliol de 2021; com a resultat, es van exhumar les restes de 177 individus i es van recuperar restes de material mèdic. Es tracta de la fossa més gran de Catalunya localitzada i oberta fins ara.

Durant l’acte d’inauguració, la consellera ha subratllat el gran valor que representa la inauguració perquè “hem recuperat i dignificat aquest espai, que passarà a formar part del circuit de paisatges de memòria democràtica de la batalla de l’Ebre i que ens permetrà fer difusió sobre el terreny dels estralls i de les conseqüències del feixisme i de la guerra”. “Els paisatges de memòria també ens parlen. I no els podem emmudir, tal com durant més de 70 anys van fer aquells que van silenciar la veu dels qui van perdre la guerra”, ha afegit.

Ciuró ha recordat també la identificació de dos dels individus recuperats i ha encoratjat les famílies que tinguin persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme que s’adhereixin al Programa d’identificació genètica: “Faig una crida a la ciutadania perquè aporti mostres genètiques que ens permetin, juntament amb el Cens de persones desaparegudes, identificar les restes que anem recuperant. És una feina d’un gran impacte emocional cada cop que podem anunciar a una família que hem localitzat el seu familiar”.

A banda, la consellera ha refermat la necessitat de promoure i difondre el coneixement de la història i de la memòria a les noves generacions: “Tenim la responsabilitat de fer-ne difusió i a través de projectes com aquests ho seguirem fent. Perquè els joves han de conèixer el que va passar. Perquè el coneixement és una garantia de no repetició. I perquè els centenars de milers de víctimes d’aquella barbàrie s’ho mereixen”.

Han assistit a l’acte el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font; el director dels Serveis Territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre, Joan Juan; el director del COMEBE, Joan Baptista Forcadell; l’arqueòleg Enric Tartera, així com membres del consistori de Móra d’Ebre i del Consell de Govern del COMEBE.

Intervenció arqueològica

La fossa del Mas de Santa Magdalena va ser localitzada arran de l’estudi de geolocalització de fosses comunes de la Guerra Civil a la comarca del Priorat i a Terres de l’Ebre, encarregat per la Direcció General de Memòria Democràtica i dut a terme per la Universitat Rovira i Virgili l’any 2016.

En l’estudi es va informar que la fossa estava associada a un hospital de campanya del XV Cos d’Exèrcit republicà, que s’hauria habilitat al mas i a l’ermita adjacent —avui desapareguda— durant la batalla de l’Ebre; així mateix, es va indicar que, segons fonts orals, els soldats finats havien estat enterrats en un bancal d’oliveres situat davant mateix del mas, indret en el qual es va apreciar la presència de petites restes òssies.

La informació sobre la fossa incloïa, també, una llista de soldats que haurien mort en aquest hospital. La llista procedia de les anotacions d’un dels cirurgians que hi havien treballat, el doctor Miquel Gras Artero, capità metge de l’exèrcit republicà. El seu fill, el doctor Miquel Gras de Molins, conserva les llibretes on Gras Artero va consignar els casos que va tractar durant la batalla de l’Ebre, en els diversos hospitals on va treballar. L’associació No Jubilem la Memòria, del Priorat, havia digitalitzat la documentació, i posteriorment el doctor Miquel Gras de Molins en va facilitar una còpia a la Direcció General de Memòria Democràtica.

El personal tècnic historiador de la Direcció General de Memòria Democràtica va ampliar la informació sobre l’hospital i la fossa mitjançant recerca històrica d’arxiu i consulta de fonts locals, i es va programar el calendari de la intervenció.

Com a resultat de l’actuació, durant els set mesos de treballs arqueològics es van recuperar un total de 177 cossos, a més de nou amputacions, dipositats en 62 punts d’inhumació. Es tracta, fins al moment, de la intervenció en fosses de la Guerra Civil a Catalunya que ha proporcionat un major nombre d’individus. A banda de les restes, també es va constatar la presència de material mèdic, fet amb què es va poder corroborar que es tractava d’un hospital militar.

Primers resultats i identificacions

Al mes de març de 2022 es van identificar les primeres restes recuperades en la intervenció arqueològica. Es tractava de l’Andreu Flores Flores, soldat republicà que ja va ser retornat a la seva família i reinhumat al cementiri d’Arenys de Munt. Al mes de maig del 2022 es van poder identificar, també, les restes de Josep Aubeso Rovira, una de les persones que apareixia a la llibreta del doctor Miquel Gras Artero i que constava al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2005.

En total, dels 177 individus recuperats arran de la intervenció arqueològica, s’han analitzat els perfils genètics de 108.

Dignificació i senyalització de l’espai

L’acte de dignificació de la fossa de Santa Magdalena és el tancament de la intervenció en la que, fins ara, ha estat la fossa més gran que s’ha trobat a Catalunya, després d’un llarg procés.

Aquest acte no hauria estat possible sense el treball coordinat dels diferents equips professionals multidisciplinaris que hi han participat (historiadors, arqueòlegs, antropòlegs, genetistes) i sense l’esforç i la col·laboració de la propietat de la finca, de l’Ajuntament de Móra d’Ebre i de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.