Economia i Hisenda

S'han publicat les dades de liquidació del model de finançament

El model de finançament torna a situar Catalunya per sota de la mitjana en recursos rebuts

query_builder   4 agost 2022 10:31

event_note Nota de premsa

El model de finançament torna a situar Catalunya per sota de la mitjana en recursos rebuts

Passa de ser el segon territori que més ingressos tributaris per habitant aporta al desè en recursos obtinguts i al catorzè lloc si es té en compte el diferencial de preus

En relació amb la mitjana de les 15 comunitats de règim comú, Catalunya paga un 17% més i percep un 1,5% menys

S'han publicat les dades de liquidació del model de finançament{"name":"2022/08/03/12/03/b0bdaaba-a8e5-46eb-9d9e-833014069c6e.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":56109}


L’any 2020, per onzè exercici consecutiu, Catalunya torna a situar-se per sota de la mitjana territorial en recursos per habitant rebuts a través del model de finançament. Catalunya només ha quedat per sobre de la mitjana el 2009, primer any d’aplicació de l’actual model.

D’acord amb les dades de liquidació que ha publicat el Ministeri d’Hisenda, el 2020 Catalunya és el segon territori en aportació per habitant al sistema de finançament, de forma que ascendeix una posició respecte als exercicis precedents, en què havia ocupat el tercer lloc. Pel que fa als recursos rebuts, manté la desena posició dels darrers anys.En percentatges, Catalunya se situa 17 punts per sobre de la mitjana en ingressos contribuïts, mentre que la posterior redistribució la situa 1,5 punts per sota.

A més, la posició de Catalunya empitjora si es té en compte l’impacte del diferencial de preus o cost de la vida. Aleshores perd 12 posicions (passa de la segona a la catorzena posició, la penúltima) i se situa un 11,5% per sota de la mitjana del conjunt de territoris que participen en el règim comú de finançament.


Taula amb els resultats de la liquidació del model de finançament{"name":"2022/08/03/12/00/2912eda2-8fc9-4007-b467-f1f26c109b33.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":86150}

El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha considerat que les dades de la liquidació del 2020 “tornen a posar de manifest que els mecanismes de redistribució que utilitza el sistema de finançament espanyol fomenten un repartiment arbitrari dels recursos entre comunitats”. “Així, mentre que Catalunya perd sempre entre 7 i 8 posicions, altres comunitats amb una capacitat tributària molt per sota de la mitjana reben sistemàticament més recursos per habitant que Catalunya”, ha afegit. Les dades també demostren, segons ha apuntat Giró, “l’infrafinançament històric de Catalunya, els milions d’euros que cada any genera Catalunya i que s’evaporen, iles limitacions dels recursos de la Generalitat”.


Aprovació dels Pressupostos del 2023

En aquest context, Jaume Giró ha remarcat la necessitat d’elaborar uns pressupostos que “permetin una distribució justa i representativa d’aquests recursos tenint en compte el context econòmic actual” i ha reiterat la confiança “en la responsabilitat dels grups parlamentaris i en la seva sincera disposició a negociar”. “Davant l’actual escenari d’elevada inflació, d’increment dels tipus d’interès, d’alentiment del creixement econòmic i d’inestabilitat geopolítica”, Jaume Giró ha considerat que “Catalunya no es pot permetre prorrogar pressupostos. No és el que els ciutadans esperen del Govern i de l’oposició”. El conseller d’Economia ha mantingut que la inflació i els seus efectes “són el gran problema econòmic que afronta el país i el continent europeu”. En el cas de Catalunya, ha afegit, “a diferència d’Estats Units, la causa no és un escalfament de l’economia per la banda de la demanda, sinó tensions per la banda de l’oferta derivades de la guerra d’Ucraïna”.

Jaume Giró també ha fet valer els 3.100 milions d’euros de recursos addicionals respecte als comptes del 2022 que es van obtenir en la darrera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, celebrat el passat 28 de juliol. “El resultat és fruit de la feina que s’havia preparat setmanes abans”, ha apuntat el conseller, que ha assenyalat també que dels 3.100 M€ una part “quedarà determinada per increments de despesa derivats de l’augment dels interessos del deute, les retribucions salarials, els costos de l’energia o la despesa social, mentre que la resta es podrà destinar a fer polítiques des de cada conselleria”.


1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 147053

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia