La titular de Recerca i Universitats participa en un debat sobre el sistema universitari en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu
query_builder 19 agost 2022 15:24
event_note Nota de premsa
La titular de Recerca i Universitats participa en un debat sobre el sistema universitari en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu
La consellera fixa les prioritats del Departament per a 2023 en els àmbits del relleu generacional, la transferència de coneixement, la internacionalització i les infraestructures
També destaca el Pla d’Enfortiment de la Llengua Catalana, l’acord per reforçar el català en el món acadèmic i científic
Geis agraeix a la Universitat de Perpinyà la integració al Programa d’Intercanvi d’Estudiants Joan Fuster de mobilitat de la comunitat universitària en els territoris de llengua catalana
La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha participat aquest matí a la taula rodona 'El sistema universitari dels Països Catalans i el futur de la Universitat Catalana d’Estiu', on ha reivindicat la importància de “reforçar l'aliança entre les diverses universitats dels territoris de parla catalana per tal de permetre’ns projectar-nos amb més força cap al futur".
En aquesta línia, la consellera Geis ha destacat la posa en marxa del Pla d’Enfortiment de la Llengua Catalana en el Sistema Universitari i de Recerca de Catalunya, “un gran acord de tot el sistema per reforçar el català en el món acadèmic i científic que explicita els drets lingüístics de l’estudiantat i crea noves eines per tal de garantir-los”.
La consellera ha posat en valor el fet que el pla es plantegi “des del rigor, la serenitat, la centralitat, el consens i la inclusió, sempre tenint molt present el caràcter internacional de les universitats catalanes. Perquè expressar-nos en català i ser reconeguts al món és compatible.”
Així mateix, la titular d'Universitats i Recerca ha valorat també molt positivament la posada en marxa en el marc del pla del Programa d’Intercanvi d’Estudiants Joan Fuster creat conjuntament amb Xarxa Vives d'Universitats, “un 'programa Erasmus' dins els territoris de llengua catalana que permetrà estades de la comunitat universitària a Catalunya, les Balears, el País Valencià, la Catalunya Nord i l’Alguer”. La consellera ha agraït especialment a la Universitat de Perpinyà la integració al programa.
Prioritats per al 2023
La consellera ha plantejat en la seva intervenció els quatre grans objectius fixats pel Departament de Recerca i Universitats per al proper any. En primer lloc, ha anunciat un pla de xoc coordinat amb les universitats per tal d’afavorir el relleu generacional i lluitar contra la precarització del personal docent i investigador. Segons Geis, “és determinant centrar-nos en les persones i amb aquest objectiu hem traçat un pla consensuat de la mà dels agents del sistema universitari i de recerca”.
El segon dels focus d’interès del Departament per a 2023 serà el del foment de la transferència de coneixement. “L’any vinent les partides econòmiques de la nova Direcció General de Transferència del Coneixement es veuran incrementades”, ha afirmat la consellera, que s’ha compromès amb la implementació d’incentius al reconeixement de l’activitat de transferència a la universitat.
Els altres dos vectors prioritaris anunciats per la consellera són els de la internacionalització i el de la inversió en infraestructures. D’una banda, la titular de Recerca i Universitats ha avançat que s’introduiran modificacions legislatives dins de l’àmbit competencial del Govern per millorar la mobilitat internacional i optimitzar la governança dels centres universitaris. De l’altra, Geis ha avaluat les necessitats de finançament expressades pel sistema en més de 3.500 MEUR. “Aquesta és la magnitud de la potència i del marge de creixement dels projectes ja contemplats des dels centres, que naturalment només podrem assumir en la perspectiva d’un estat independent”.
En la concreció d’aquests objectius, la consellera ha visualitzar un “aliat imprescindible” en l’aprovació de la Llei de la ciència de Catalunya, actualment en tramitació parlamentària. “Si els terminis es compleixen, disposarem d’aquesta nova norma al mes d’octubre, el que ens dotarà d’eines jurídiques i de governança per optimitzar el finançament de les universitats o combatre la precarització del personal docent i investigador, per exemple”. Per contra, la consellera ha identificat una amenaça en el projecte de Llei orgànica del sistema universitari de l’Estat (OSU), que ha sostingut que “dóna l’esquena a la realitat de les universitats de Catalunya i dels sistemes més avançats d’Europa”.
Aposta per les universitats
La taula rodona sobre el sistema universitari dels Països Catalans s’ha celebrat a Prada de Conflent en el marc de la Universitats Catalana d'Estiu (UCE) i ha comptat també amb la participació dels rectors de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Guàrdia; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Javier Lafuente; la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Daniel Crespo; la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Oriol Amat; la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Pallarès; la Universitat de Lleida (UdL), Jaume Puy, i la Universitat de Girona (UdG), Quim Salvi.
La consellera Geis ha definit l’UCE com “un espai de llibertat en temps foscos de la nostra història compartida amb la missió de normalitzar tots els camps de la llengua i la cultura catalana”. En opinió de la titular de Recerca i Universitats, l’UCE és “punt de trobada, una universitat d’universitats. El seu futur s’ha de traçar de forma conjunta amb totes les universitats, i per a fer-ho és condició imprescindible que aquestes recuperin el seu paper i tornin a formar part de la seva governança.”
En la seva intervenció, la consellera Geis ha posat en relleu l’aposta del Govern català per les polítiques de coneixement, concretades en la recuperació del Departament de Recerca i Universitats i en l’increment i en l’augment del 14% del pressupost en matèria de coneixement en el pressupost de 2022, “l’increment més elevat de tot el Govern, perquè tots estem tots d’acord en el fet que, per millorar les universitats, cal finançar-les millor”.
En aquesta línia, la titular de Recerca i Universitats ha volgut destacar algunes de les iniciatives de l’Executiu per tal d’enfortir el sistema de coneixement del país en la línia de les conclusions del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, com ara l’aportació de 21 MEUR més per millorar el finançament basal de les universitats públiques; l’increment en 11,5 MEUR del pressupost del Pla de Foment de la Recerca Universitària (PROFOR), o els 10 MEUR suplementaris per a la millora del finançament del Pla d’Infraestructures Universitàries (PIU). També ha subratllat l’impacte en la comunitat universitària de la rebaixa de preus públics de graus i màsters habilitadors a menys de 20 euros per crèdit , l’habilitació de la modalitat virtual del màster universitari en Formació del Professorat o la creació de més de 600 noves places per accedir al grau d'Infermeria, entre d’altres mesures.
3
