El Departament de Justícia ha actualitzat i ampliat el Cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic, fet que ha permès concloure que més de la meitat dels elements franquistes registrats arreu del territori català han estat intervinguts. Catalunya va ser pionera el 2010 amb la creació d’aquest cens que relaciona la simbologia franquista per tipologia (placa d’habitatge, retolació de carrers i places, creus, monuments, etc.) i l’estat en què s’hi ha intervingut (si està retirat, vandalitzat o destruït, modificat, senyalitzat o reinterpretat, o no s’hi ha fet cap actuació des del franquisme).

En la seva majoria, els símbols franquistes del cens són plaques d’habitatge, monuments, forges, tombes i làpides, relleus, inscripcions, retolació de carrers i grafits, i també commemoratius a les víctimes de la violència social del 1936 o bé creus a víctimes del bàndol franquista.

En xifres totals, dels 3.934 elements feixistes detectats a Catalunya s’han intercedit el 65,3%, dels quals 2.056 (54,3%) han estat retirats de la via pública i 417 (11%) alterats o reinterpretats.

En una primera etapa, el Cens va incloure només símbols ubicats en capitals de comarca, municipis de més de 10.000 habitants i poblacions d'un especial interès històric. Com a resultat, 185 ajuntaments van col·laborar i es van aportar dades de 3.647 símbols.

Tanmateix, des del 2019, el Cens està sent ampliat per tal que també reculli símbols de municipis d'entre 3.000 i 10.000 habitants i que, ara per ara, ha permès detectar 287 elements franquistes nous.

En aquesta línia, la tasca del Departament de Justícia ha estat documentar i contextualitzar els elements, així com l’assessorament i redacció de propostes de modificació per a aquells ajuntaments que així ho han sol·licitat.

Les intervencions realitzades permeten difondre a les generacions presents i futures el respecte pels drets humans i el coneixement dels fonaments del sistema de llibertats de què gaudim avui. És per aquest motiu que el Departament de Justícia considera fonamental recuperar, mantenir i transmetre la memòria democràtica, en tant que l’oblit comporta indiferència.

En paraules de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, “les polítiques públiques de memòria han de servir per transmetre la història que va patir el nostre país”. Ciuró reitera que “el compromís del Departament és ferm amb la democratització de l’espai públic, que passa per reconèixer les injustícies comeses durant el franquisme i la retirada d’aquells elements que reten homenatge a la dictadura”

I és per això que, segons la consellera, “l’Avantprojecte de llei de memòria democràtica que s’està enllestint des de la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia instarà a què, un cop aprovada la norma, amb el termini de dos anys s’haurà de retirar tota la simbologia franquista”. En aquest sentit, avança que “si el 2010 vam ser pioners en la creació d’aquest cens de simbologia franquista a l’espai públic a les capitals de comarca, i el 2019 vàrem fer un pas més incloent els municipis entre 3 mil i 10 mil habitants, amb la nova llei abordarem els municipis de menys de 3 mil habitants. Això vol dir que tindrem una llei que permetrà retirar definitivament tota simbologia de tots els carrers i places de Catalunya. Ho devem a totes les víctimes”, conclou la consellera.