La jornada “La gestió de residus com a subproductes. Casos pràctics”, que ha reunit prop de 300 assistents, promou l’ús de residus com a matèria primera en els processos productius
L’any 2007 a Catalunya es van gestionar com a subproductes 276.135 tones de residus industrials, el que representa més d’un 5% dels residus industrials declarats
La Directora de l’Agència de Residus de Catalunya, Genoveva Català, ha inaugurat aquest matí la quarta edició de la Jornada “La gestió de residus com a subproductes. Casos pràctics”, promoguda per l’Agència de Residus de Catalunya i pel Consell General de Cambres de Catalunya.
Aquesta Jornada, que ha comptat amb la participació de prop de 300 assistents provinents majoritàriament del sector industrial, pretén promoure l’ús de subproductes en els processos productius. S’entén per subproducte aquell residu que es pot utilitzar directament com a primera matèria en d’altres produccions o com a substitut de productes comercials, i que és recuperable sense necessitat de sotmetre’l a cap tipus de tractament. A Catalunya, l’any 2007 es van gestionar com a subproductes 276.135 tones de residus industrials, el que representa més d’un 5% dels residus industrials declarats.
Aquesta Jornada, que ha comptat amb la participació de prop de 300 assistents provinents majoritàriament del sector industrial, pretén promoure l’ús de subproductes en els processos productius. S’entén per subproducte aquell residu que es pot utilitzar directament com a primera matèria en d’altres produccions o com a substitut de productes comercials, i que és recuperable sense necessitat de sotmetre’l a cap tipus de tractament. A Catalunya, l’any 2007 es van gestionar com a subproductes 276.135 tones de residus industrials, el que representa més d’un 5% dels residus industrials declarats.
Els ponents que han intervingut en la Jornada han explicat les oportunitats que ofereixen els subproductes, donat que es tracta d’un recurs que substitueix el consum d’una matèria primera i és, per tant, una alternativa per a la gestió dels residus resultants dels diferents processos productius. Per tal de poder gestionar un residu com a subproducte cal, però, disposar d’una resolució que dicta l’Agència de Residus de Catalunya, ens competent en la matèria.
La voluntat d’impulsar un canvi en la cultura empresarial de Catalunya, on els conceptes en la gestió empresarial van cada cop més lligats als principis de sostenibilitat, van propiciar que el Consell General de Cambres creés l’any 1991, amb la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya, la Borsa de Suproductes de Catalunya (BSC). Es tracta d’un servei gratuït que té com a objectius potenciar l'aprofitament màxim dels residus, promoure el reciclatge i proporcionar a les empreses una eina per reduir despeses i millorar la competitivitat. Amb aquesta finalitat, la BSC gestiona una base de dades amb més de 3.500 empreses inscrites que ofereixen o demanden residus per introduir-los a processos productius com a primeres matèries.
Aquest tipus de productes representen una oportunitat pel teixit empresarial ja que ofereixen diferents avantatges: d’una banda ambientals, ja que permeten consumir menys matèries primeres i la corresponent energia utilitzada per obtenir-les, i tenen, per tant, un menor impacte ambiental; de l’altra econòmiques, ja que els productors en tractar-lo com un recurs poden obtenir uns ingressos per la seva gestió i els receptors obtenen un estalvi en l’adquisició de matèries primeres; i, per últim, de gestió, donat que els subproductes estan exempts d’algunes gestions administratives necessàries per a la resta de residus.
La trobada ha versat sobre la pràctica quotidiana i s’han presentat experiències de gestió de residus com a subproductes de diversos sectors, com els residus de les indústries de fabricació de taps d’alumini de perfumeria i cosmètica, associades a AFAPIC, o els residus generats com a conseqüència de la producció de galetes triturades, de BIG DRUM IBERICA, SA. Altres exemples de gestió de residus industrials els trobem en la indústria química amb l’ús d’àcids en processos de decapatge que posteriorment són utilitzats com ajustadors de pH i floculants/coagulants en processos de depuració d’aigües residuals. En d’altres sectors també és destacable l’ús de sorres, motlles i escòries de foneries com a substituts de sílice, ferro i altres elements en cimenteres; les matèries de rebuig de diferents processos de la indústria alimentària (blat de moro, patates, etc.) per a la alimentació animal en substitució d’algun dels components dels pinsos; i els llots de tractament d’aigües residuals de la industria paperera en la fabricació de maons.
La voluntat d’impulsar un canvi en la cultura empresarial de Catalunya, on els conceptes en la gestió empresarial van cada cop més lligats als principis de sostenibilitat, van propiciar que el Consell General de Cambres creés l’any 1991, amb la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya, la Borsa de Suproductes de Catalunya (BSC). Es tracta d’un servei gratuït que té com a objectius potenciar l'aprofitament màxim dels residus, promoure el reciclatge i proporcionar a les empreses una eina per reduir despeses i millorar la competitivitat. Amb aquesta finalitat, la BSC gestiona una base de dades amb més de 3.500 empreses inscrites que ofereixen o demanden residus per introduir-los a processos productius com a primeres matèries.
D’altra banda, l’Agència de Residus de Catalunya disposa d’una convocatòria de subvencions destinades a impulsar el consum de matèries recuperades i subproductes. L’any 2008 es van atorgar dinou subvencions a empreses de diferents sectors per un valor total de 410.355,15 €.
