El Servei Català de Trànsit (SCT) informa que fins al 31 d’agost d’aquest 2022, 115 persones han mort en 105 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya. Durant el mateix període de l’any passat, van perdre la vida 92 persones en 87 accidents mortals. Fins a l’agost de 2019, abans de la pandèmia, van perdre la vida 122 persones en 115 sinistres mortals[1]. Pel que fa al nombre de víctimes mortals, es registra una reducció del 5,7% respecte al 2019.

D’altra banda, el conjunt de persones mortes o ferides greus aquest 2022 a les carreteres catalanes han estat 568, un 14,2% menys que el 2019, quan n’hi van haver 662. El nombre d’accidents mortals o greus també s’ha reduït un 17,1% en comparativa amb el 2019 (de 555 a 460). Durant el mes d’agost d’aquest 2022 han mort 17 persones a les carreteres catalanes, dos morts més que l’agost de 2021 i 4 menys que el mateix mes del 2019, any de referència abans de la pandèmia.

Convé destacar que fins al 31 d’agost el 78,2% de les víctimes mortals registrades són homes (90) i el 21,8% són dones (25). D’entre els 90 homes morts en accident de trànsit, 78 eren conductors, 3 passatgers i 9 eren vianants. Pel que fa a les dones, 11 eren conductores, 10 eren passatgeres i 4 eren vianants.

El nombre de motoristes morts es redueix un 24,3% respecte al 2019

Pel que fa als col·lectius vulnerables, convé destacar que aquest 2022, fins al 31 d’agost, han mort a la xarxa viària catalana un total de 28 motoristes, un 24,3% menys que el 2019, quan se’n van registrar 37. Respecte al 2021, el nombre de motoristes morts és lleugerament menor, atès que n’hi van haver 31 en el mateix període.

Els perfils més fràgils de la mobilitat en carretera, sumen 48 víctimes mortals i representen el 41,7% dels morts a la xarxa viària de Catalunya. A més dels 28 motoristes finats, també han mort en zona interurbana 13 vianants, 6 ciclistes i 1 usuari de VMP (tot i que aquests vehicles de mobilitat personal com els patinets elèctrics tenen prohibida la circulació per la xarxa viària interurbana).

En el cas dels ciclistes, amb 6 morts s’ha produït un augment molt important respecte al 2021 (2 ciclistes morts); el 2019 van morir 7 ciclistes. Des de l’SCT, s’insta a motoristes, ciclistes i vianants a tenir més percepció del risc i consciència de la seva fragilitat, i a la resta d’usuaris, respecte i prudència per reduir les víctimes dels col·lectius vulnerables.

Augment de les topades frontals

Convé destacar que dels 105 sinistres mortals registrats fins al 31 d’agost, 74 han estat col·lisions amb més d’un vehicle implicat i 31 amb un sol vehicle. Les col·lisions que han provocat més morts aquest 2022 són les topades frontals, amb un total de 33, el que representa un31,4% dels sinistres mortals d’enguany.

Pel que fa a la sinistralitat per tipus de dia de la setmana, 64 de les víctimes mortals han estat en dies feiners (55,6%) i51 en cap de setmana (des de divendres a les 15 h) o festiu (44,4%); en aquest sentit, es nota un clar canvi de tendència dels darrers mesos, en què els accidents mortals en mobilitat d’oci sumaven més víctimes mortals.

Per carreteres, l’autopista AP-7 continua encapçalant el rànquing de les vies amb més víctimes mortals aquest 2022 amb un total de 20 persones mortes i concentra el 17,4% del conjunt de finats per accidents de trànsit que hi ha hagut a la xarxa viària catalana, arran de l’augment de la mobilitat que ha registrat aquest corredor. L’any passat aquest eix viari, fins al 31 d’agost, havia tingut 8 persones mortes i el 2019, 9. La segona via que registra més víctimes mortals enguany és l’A-2 amb 6 morts i la tercera la C-63, amb 5 persones mortes.

Lleida és l’única demarcació que registra un descens de la mortalitat a les carreteres

Quant a les víctimes mortals per demarcacions, 47 s’han produït a Barcelona; 32 a Tarragona; 27 a Girona; i 9 a Lleida.

A la demarcació de Barcelona es manté un augment respecte a l’any passat (34), però ha baixat respecte al 2019 (51). La comarca del Baix Llobregat és la que ha registrat més víctimes mortals enguany (10), seguida del Vallès Oriental i del Vallès Occidental (8). També destaca l’augment de les col·lisions frontals, un total d’11, 3 més que el 2021 i 4 més que el 2019.

A Tarragona, la sinistralitat d’enguany també supera la sinistralitat registrada l’any passat en aquest període (15 morts) i iguala la del 2019 (32 morts). La comarca del Baix Ebre és la que ha tingut més víctimes mortals enguany (9), seguida del Tarragonès (7). A la demarcació de Girona, es manté un incrementrespecte al 2021 (24) i el 2019 (19). Les comarques de l’Alt Empordà i la Selva, amb 10 i 6 persones mortes respectivament, sumen la majoria de víctimes gironines. A més, 5 de les 27 víctimes d’enguany han estat a la C-63 i 5 més a l’AP-7.

En canvi, a Lleida es consolida la reducció de la sinistralitat registrada des de l’inici del 2022, tant respecte al 2021 (19 persones mortes) com respecte abans de la pandèmia, el 2019 (19 persones mortes). Les comarques del Segrià (3), l’Alt Urgell i la Noguera, amb 2 víctimes respectivament, concentren bona part dels morts en aquesta demarcació, tot i que la sinistralitat mortal del territori lleidatà és dispersa i només la C-26 acumula més d’1 mort (2).

[1] Cal tenir en compte que el primer trimestre de 2021 es va registrar una reducció de la sinistralitat, en un context de disminució general de la mobilitata causa de les restriccions establertes per frenar la transmissió de la COVID-19. Per aquest motiu, es compara alhora amb el mateix període de 2019, quan no hi havia restriccions de trànsit per la pandèmia.