L’estiu del 2022 ha sigut molt càlid al 80% de territori, i càlid a punts de Ponent i del prelitoral Sud, a gran part del litoral i de forma més local al Pirineu occidental. A gran part del país ha estat l’estiu més càlid des de que es disposa de registres, igualant o superant al del 2003
Un estiu de pluviometria irregular. Majoritàriament sec, i fins i tot molt sec a gran part de l’Empordà i al delta de l’Ebre. Normal o plujós en àrees petites del Pirineu, de la Depressió Central i del litoral i prelitoral Central i Sud, al sud del Segrià, i a la Terra Alta, Ribera d’Ebre i Baix Ebre
Juny, juliol i agost de registres històrics de temperatura
El balanç final de la temperatura de l’estiu és el resultat de tres mesos consecutius en què la temperatura s’ha mantingut clarament superior a la mitjana climàtica corresponent, assolint diversos rècords de temperatura mitjana mes darrere mes.
El juny va ser, en el conjunt de Catalunya, el més càlid des del juny de 2003, i en algunes zones de l’interior, del prelitoral i del Pirineu, fins i tot el més càlid d’ençà que es tenen registres, amb una onada de calor primerenca entre els dies 15i 18. El mateix patró ha seguit el mes d’agost, càlid o molt càlid arreu, amb una primera quinzena excepcionalment calorosa, que ha fet que en alguns casos es superessin també els registres de l’agost de 2003, el més càlid fins aleshores.
El juliol de 2022 es troba també entre els tres juliols més càlids, i destaca per l’excepcionalitat d’una de les onades de calor més persistents a Catalunya, amb més de dues setmanes de temperatura superior a la climàtica en plena canícula.
La causa es troba en la situació sinòptica dominant des de l’inici de juny i fins a la primera meitat d’agost, caracteritzada per la persistència d’una falca anticiclònica acompanyada d’una massa d’aire tropical molt càlida als nivells més baixos de la troposfera.
Figura 1: Gràfic d’evolució de la temperatura a 850 hPa al radiosondatge de Barcelona durant l’estiu 2022
La temperatura al nivell de 850 hPa (uns 1500 metres d’altitud), un dels nivells de referència a la baixa troposfera, s’ha mantingut molt elevada al llarg dels tres mesos que componen l’estació, per sobre de la mitjana bona part de les jornades (figura 1). L’efecte d’aquesta massa d’aire tropical persistent explica les nombroses onades de calor de l’estiu.
El valor de la temperatura mitjana a aquest nivell ha estat de 19 °C, xifra que suposa una anomalia de + 2,7 °C respecte de la mitjana corresponent i que se situa clarament per davant de l’extraordinari estiu de 2003 (18,6 °C), fins ara el més càlid.
L’estiu més càlid a la major part Catalunya
En el conjunt del territori ha estat un estiu molt càlid, i en àmplies àrees del Pirineu, Prepirineu, Depressió Central, així com als dos extrems del litoral i prelitoral, fins i tot s’ha superat o s’ha igualat la temperatura mitjana de l’excepcional estiu de 2003, el més càlid des que es disposa de registres a Catalunya. En canvi, al litoral i sectors del prelitoral Central, tot i la contundència dels registres, l’estiu de 2022 no ha resultat tan càlid com el del 2003, si bé ha estat dels més càlids de les darreres dècades.
Així, a més de la meitat de les 107 estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) que disposen de més de 20 anys de dades, l’estació ha estat la més càlida, mentre que a la resta, l’estiu de 2022 ha resultat el segon més càlid.
Els valors estacionals d’anomalia més elevats han superat en alguns casos els +4,0 °C a punts del centre i nord del país, especialment a zones elevades, amb un màxim superior als +5,0 °C al massís del Montseny. A la resta del territori les anomalies positives han estat més moderades, amb mínims que se situen al voltant dels +2,0 °C (figura 2) a punts de Ponent i litoral.
Temperatura sense precedents a la major part de les sèries històriques
A l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre), amb dades des de 1905, l’estiu 2022 ha estat el més càlid de tota la sèrie, amb 28,2 °Cde temperatura mitjana (+3,9 °C respecte de la mitjana 1961-1990) i clarament per davant de l’estiu de 2003 (27,7 °C), fins ara el més càlid (figura 2).
A l’altra sèrie centenària que es disposa, l’Observatori Fabra (Barcelonès), amb dades des de 1914, la temperatura mitjana d’aquest estiu de 26,2 °C (+4,4 °C respecte de la mitjana 1961-1990)ha suposat el 2n valor més elevat de la sèrie, després del 2003 (26,7 °C).
Figura 2: Gràfic d’evolució de la temperatura mitjana de l’estiu a l’Observatori de l’Ebre (1905-2022)
En el conjunt del territori ha estat un estiu molt càlid, i en àmplies àrees del Pirineu, Prepirineu, Depressió Central, així com als dos extrems del litoral i prelitoral, fins i tot s’ha superat o s’ha igualat la temperatura mitjana de l’excepcional estiu de 2003, el més càlid des que es disposa de registres a Catalunya. En canvi, al litoral i sectors del prelitoral Central, tot i la contundència dels registres, l’estiu de 2022 no ha resultat tan càlid com el del 2003, si bé ha estat dels més càlids de les darreres dècades.
Així, a més de la meitat de les 107 estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) que disposen de més de 20 anys de dades, l’estació ha estat la més càlida, mentre que a la resta, l’estiu de 2022 ha resultat el segon més càlid.
Els valors estacionals d’anomalia més elevats han superat en alguns casos els +4,0 °C a punts del centre i nord del país, especialment a zones elevades, amb un màxim superior als +5,0 °C al massís del Montseny. A la resta del territori les anomalies positives han estat més moderades, amb mínims que se situen al voltant dels +2,0 °C (figura 2) a punts de Ponent i litoral.
A la resta d’aquestes sèries l’estiu del 2022 ha resultat el segon més càlid, darrere del 2003: Barcelona – Aeroport (Baix Llobregat), Tivissa (Ribera d’Ebre), Turó de l’Home – Puigsesolles (Vallès Oriental) i Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).
Figura 3: Mapes de temperatura mitjana de l’estiu del 2022 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
L’estació s’ha de qualificar de seca a la major part del país, i molt seca a l’Empordài al delta de l’Ebre. En canvi, ha resultat normal o plujosa en alguns sectors del Pirineu, de la Depressió Central i del litoral i prelitoral Central i Sud. També a la Terra Alta, i a sectors del Segrià, de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre (figura 5).
La distribució irregular de la precipitació és deguda als diversos episodis de tempesta i tamborinades ocorreguts durant l’estació, propiciats per l’elevada temperatura sostinguda en el temps a nivells baixos de la troposfera.
Les quantitats més copioses de precipitació han caigut al Pirineu i Prepirineu, amb valors estacionals màxims al voltant de 350 mm en aquests sectors. Els mínims, inferiors als 20 mm se situen a les comarques de l’Alt i Baix Empordà i el Montsià. La sèrie històrica de Figueres – Cabanes (Alt Empordà), amb dades des de 1950, ha registrat el seu segon estiu més sec, després del passat 2021.
Episodis de temps violent
Ha estat un estiu amb diversos episodis de calor, però també de temps violent, nombroses pedregades, esclafit i un possible tornado. Al juny, una pertorbació va afectar Catalunya, amb precipitació intensa i ratxes fortes o molt fortes de vent a alguns punts, amb un esclafit a punts de les comarques de Ponent i del Prepirineu occidental.
Al juliol es van donar diversos episodis de precipitació, entre els quals destaca el del dia 29, per la seva gran extensió i el cicle de vida inusualment prolongat, de fins a 7 hores.
L’agost també va destacar pel seu caràcter tempestuós, quan durant la segona meitat del mes un canvi en la situació sinòptica va afavorir la formació de tempestes i tamborinades, algunes acompanyades de pedra grossa. El dia 30, una pedregada històrica va afectar l’Empordà, amb pedres de fins a 10 cm de diàmetre a la Bisbal d’Empordà, la pedra més gran registrada a Catalunya.
Al llarg del 31 d’agost van caure nous xàfecs i tempestes fortes, i durant la tarda un possible esclafit va afectar l’Alt Penedès, causant nombrosos desperfectes. D’altra banda, cal apuntar la formació d’un posible tornado a la localitat de Barberà del Vallès Vallès Occidental).
Figura 5: Mapes de precipitació acumulada durant l’estiu 2022 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
Irradiació solar dins els valors climàtics normals
La irradiació solar global de l’estiu ha estat dins la normalitat, amb valors lleugerament superiors a alguns punts del Pirineu, Prepirineu i massís del Montseny (figura 7). Mensualment, al juny i al juliol el patró va ser molt semblant, amb anomalies positives a la meitat nord del país, especialment al Pirineu i a la serralada del Montseny, i valors propers als normals a la resta. A l’agost, a bona part del país la irradiació va ser normal, i els valors inferiors a la mitjana es van situar al Pirineu, al Prepirineu, al litoral i prelitoral Nord i a la Plana de Vic (figura 8).
Figura 7: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’estiu 2022 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2012-2021).
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes d’octubre. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
