query_builder 9 setembre 2022 13:36
event_note Nota de premsa
La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, i l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, han presentat avui l’emplaçament de la Unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals, Barnahus (casa dels infants, en islandès). Aquest servei pretén evitar la revictimització dels infants i joves que han patit abusos sexuals, així com prevenir i detectar agressions sexuals a menors d’edat. El model Barnahus és un servei pioner a l’Estat que la Generalitat ja ha implementat a Tarragona i properament també serà present a Lleida i Manresa.
Durant la presentació del recurs, la consellera ha destacat que la Barnahus “posa l’infant víctima d’abusos sexuals al centre, perquè permet treballar en un únic espai tots els serveis d’atenció que necessita. D’aquesta manera, la víctima només ha d’explicar una vegada els abusos que ha patit, a un únic professional que vetlla pel seu desenvolupament i recuperació. La Barnahus evita que es reobrin les ferides i facilita la recuperació amb una bona coordinació de totes les parts implicades en el procés i oferint al nen o la nena un entorn agradable”.
El Departament de Drets Socials preveu destinar més de 800.000 euros dels fons Next Generation EU a la construcció d’aquest equipament en un solar cedit per l’Ajuntament de Terrassa, ubicat a la confluència del carrer d’Alexandre de Riquer i el carrer dels Jocs Olímpics.
L’alcalde ha destacat el treball conjunt entre ambdues administracions per buscar la millor ubicació del nou equipament. Ballart ha explicat el compromís del consistori en la defensa i la promoció dels drets de la infància i l’adolescència, que es complementa ara “amb un nou recurs a la ciutat que és fruït de la bona entesa i predisposició entre el consistori i el Departament per dotar al territori d’una eina més per garantir el benestar de la ciutadania, en aquest cas per a infants i joves”. Per a Ballart, aquest nou equipament fa que “Terrassa segueixi el seu camí per continuar sent una ciutat per a totes i per a tots, més justa i amb les eines per afrontar fets tant durs, i moltes vegades silenciats, com els abusos a menors”. En aquest sentit, ha subratllat el fet que el nou equipament donarà servei a la ciutat i també a tot el seu territori d’influència.
Model Barnahus
L’equip psicosocial del futur servei estarà format per psicòlegs/es i treballadors/es socials i per una persona que en farà la coordinació. D’altra banda, a fi de garantir que el servei es presta les 24 hores cada dia de l’any, es comptarà amb la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil (UDEPMI) qui posteriorment pot derivar els casos a Barnahus.
El centre tindrà l’aspecte d’una llar, perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Hi treballarà a temps complet un equip psicosocial de vuit persones i, a més, hi haurà altres professionals que s’hi desplaçaran quan cal o que s’hi connectaran per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les distintes instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d’infància, centre mèdic...
Els objectius principals són dos, d’una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional -que habitualment està format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social-, que s’encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes. De l’altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir les millors condicions per si l’equip d’assessorament tècnic penal rep l’encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial.
La intervenció inclou l’avaluació psicosocial, la investigació policial, l’exploració medicoforense de la víctima i l’entrevista exploratòria i forense. S’ofereix acompanyament i assessorament en relació amb el procediment judicial i es coordina la feina amb els serveis implicats. També es dona informació i assessorament a la judicatura i la fiscalia, i els professionals del servei col·laboren a prevenir i detectar les situacions de violència sexual i s’intervé tant en els casos de sospita com en els que ja han estat revelats.
Cervera ha posat en valor el bon funcionament d’aquest model, que la Generalitat va començar a implementar a Tarragona. “Des de que va obrir la primera Barnahus a Tarragona ha atès més de 450casos i s’ha triplicat la detecció de menors víctimes d’abusos sexuals en aquest territori respecte la mitjana catalana. No és que hi hagi més agressions a Tarragona, és que ara gràcies a la Barnahus se’n detecten més”.
La consellera ha recordat que “el Departament té la voluntat d’aprofitar els fons Next Generation EU fins a construir 13 serveis d’aquestes característiques, garantint-ne una per cada vegueria”. A banda d’aquests equipaments, el Govern va aprovar el juliol passat l’Estratègia Barnahus per a l’abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l’adolescència a Catalunya. Aquesta iniciativa amplia el marc d’actuació més enllà dels equipaments mitjançant una actuació i una intervenció coordinades i eficaces dels departaments de la Generalitat.
L’estratègia contempla, entre d’altres actuacions, el disseny i el desplegament de polítiques preventives que incloguin campanyes de sensibilització sobre els abusos sexuals vers la infància i l’adolescència; programes sobre educació sexual i afectiva dirigits a la infància i l’adolescència i als professionals que s’hi vinculen, així com formació específica per a professionals amb una perspectiva d’infància, de gènere i interseccional.
A la presentació de la futura Barnahus de Terrassa també hi han assistit el secretari d'Infància, Adolescència i Joventut, Alexis Serra, i la directora territorial de Drets Socials a Barcelona, Lluïsa Nicolau. Per part de l’Ajuntament, els han acompanyat el tinent d’alcalde de Serveis Generals, Isaac Albert; el tinent d’alcalde de Drets Socials, Noel Duque; la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Lluïsa Melgares, i la regidora de Seguretat i regidora D5, Patricia Reche.
2,85 M€ per a la rehabilitació energètica a Terrassa
En el decurs de la jornada, la consellera i l’alcalde també han visitat can Boada, una de les sis àrees de Terrassa incloses al programa de rehabilitació energètica de barris impulsat per Drets Socials i finançat amb fons Next Generation EU.
En el marc d’aquest programa, la ciutat de Terrassa té assignada una dotació de 2.853.102 euros per a dur a terme actuacions en 6 zones de la ciutat, proposades pel consistori. A més de can Boada (casc antic), s’implementarà a Ca n'Anglada, Can Palet, Egara, Maurina i St. Margarida – Asc. Segons la consellera Cervera, “les obres per fer els edificis més eficients repercutiran en la qualitat de vida de moltes persones i en una major implicació en el teixit comunitari. Es tracta d’una oportunitat única per millorar les condicions de vida als barris i contribuir a vertebrar una societat més inclusiva i més cohesionada”.
Es tracta d’una convocatòria finançada amb fons Next Generation per actuacions destinades a la rehabilitació d’edificis d’habitatges amb criteris d’eficiència energètica. Les obres subvencionables són la rehabilitació d’edificis (sempre que es redueixi el consum d’energia no renovable i també la demandaen calefacció i refrigeració); i actuacions d’urbanització, reurbanització o millora de l’entorn físic, com per exemple la instal·lació d’ascensors, instal·lacions de sanejament o zones verdes i zones comunitàries. El programa també inclou la creació d’oficines en els mateixos barris per tal de facilitar la gestió de les actuacions programades.
El percentatge subvencionable de la inversió dependrà de la millora en l’estalvi energètic. Així, quan la reducció del consum sigui igual o superior al 30%, s’atorgarà un 40% de subvenció (amb un màxim de 8.100 euros/habitatge); quan la reducció del consum sigui igual o superior al 45% s’atorgarà el 65% de subvenció (un màxim de 14.500 euros/habitatge); i quan la reducció del consum sigui igual o superior al 60% s’atorgarà un 80% de subvenció (un màxim de 21.400 euros/habitatge).
En aquest sentit, tal com ha recordat la consellera Cervera, es preveu que hi hagi subvencions de fins al 100% en casos de persones vulnerables.
D’aquí uns mesos, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya iniciarà la segona fase del programa amb la publicació d’una convocatòria de subvencions adreçada als ajuntaments i a les comunitats de propietaris dels barris seleccionats per a que puguin presentar els projectes d’actuacions i obres concretes.
El Departament de Drets Socials destina 97 M€ a aquest programa al conjunt del país (tret de Barcelona i àrea metropolitana, que es regulen per altres convocatòries). Amb aquesta partida es preveu actuar en 7.944 habitatges ubicats en 100 barris de 38 municipis catalans.
5
1
