La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha inaugurat avui l’exposició “Robert Capa: 18 de març de 1939, l’exèrcit oblidat del camp d’Argelers”, que es podrà visitar fins al 4 de desembre de 2022 al Museu Memorial de l’Exili (MUME). L’acte ha comptat amb l’assistència del director general de Memòria Democràtica, Antoni Font; el director del Museu Memorial de l’Exili, Enric Pujol; el director dels Serveis Territorials de Justícia a Girona, Albert Ballesta; l’alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez; l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó; el regidor de l’Ajuntament d’Argelers, Didier Lafont, així com dels comissaris de la mostra artística, Grégory Tuban i Michel Lefevre.

“Robert Capa: 18 de març de 1939, l’exèrcit oblidat del camp d’Argelers” és un recull de 54 fotografies, la majoria inèdites, que el fotoperiodista hongarès Robert Capa (pseudònim d’Endre Ernő Friedmann) va fer entre el 18 i el 19 de març de 1939 als camps de concentració d’Argelers i del Barcarès (Pirineus Orientals); al camp de concentració de Bram (Aude) i al refugi de Montolieu. En total, en dos dies va fer més de 300 fotografies. En aquest sentit, l’exposició resumeix el treball d’investigació de l’autor al voltant de la memòria de l’exili i la violència bèl·lica.

Durant el seu discurs, la consellera Ciuró ha afirmat que “amb la inauguració d’aquesta exposició, recuperem una petita part de la nostra història i la realitat dels milers de refugiats republicans”. D’altra banda, la consellera ha realçat la importància de reivindicar i difondre la memòria de les dones, com Gerda Taro, fotògrafa i companya sentimental de Robert Capa, amb el qual va compartir pseudònim. En paraules de la consellera, “el fet que Gerda Taro necessités, inicialment, publicar les seves fotografies sota un pseudònim masculí, ens reafirma en la necessitat de recuperar i difondre el paper tan important que moltes dones han desenvolupat al llarg de la nostra història i que ha estat oblidat, silenciat o menyspreat”.

Ciuró també ha dedicat unes paraules d’agraïment al MUME per “la seva gran tasca en l’exposició, la recerca, la interpretació i la divulgació dels fenòmens històrics a l’entorn dels exilis com a constant històrica i com un dels fenòmens més notables de la història i de la memòria democràtica de la Catalunya contemporània”.

Robert Capa, una llegenda del fotoperiodisme del segle XX

Nascut el 22 d’octubre de 1913, Endre Ernő Friedmann va marxar de Budapest per anar a Berlín el 1931. L’any següent, es va iniciar en la fotografia i es va exiliar a París el 1933 per fugir dels nazis. No va adoptar el pseudònim de Robert Capa fins l’any 1936. Aquell any, després de cobrir el Front Popular francès, va marxar a Espanya a l’agost, poques setmanes després de començar la guerra. Robert Capa va cobrir el conflicte al costat dels republicans fins a la caiguda de Catalunya el gener de 1939. Durant la Guerra Civil espanyola, va perdre la seva companya, la fotògrafa Gerda Taro, i va obtenir un gran reconeixement després de publicar les seves fotografies en prestigioses revistes internacionals.

Refugiat a París, Endre Ernő Friedmann va marxar de França el setembre de 1939 cap a Nova York. El 1943, el reporter de guerra va seguir les tropes americanes al front a Tunísia i després a Sicília. Va ser a primera línia fins a la capitulació del Tercer Reich. Des de la Guerra Civil espanyola fins a la Segona Guerra Mundial, Capa ja era considerat una llegenda del fotoperiodisme.

Un any després d’haver cofundat la cooperativa de fotògrafs Magnum, Robert Capa va abandonar Europa per seguir el naixement de l’Estat d’Israel. Posteriorment, va cobrir la guerra d’Indoxina per a la revista Life. El 25 de maig de 1954, mentre estava amb una patrulla de soldats francesos, va morir després de trepitjar una mina antipersona. El seu germà gran, Cornell, va reconstituir el fons fotogràfic del seu germà i va defensar les seves idees sobre el fotoperiodisme amb la creació del Centre Internacional de Fotografia (ICP) a Nova York. L’any 2007, l’ICP va recuperar tres caixes de negatius datats de la Guerra Civil espanyola, la coneguda com a “maleta mexicana”, que contenia 4.500 negatius, les fotos perdudes de Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour. És dins d’aquest tresor on es troben les deu pel·lícules fotogràfiques sobre aquest exèrcit oblidat fetes als camps de concentració francesos el març de 1939.

Gerda Taro, pionera a l’ombra de Robert Capa

La fotògrafa alemanya Gerda Taro (Stuttgart, Alemanya, 1910 – Brunete, Espanya, 1937) és considerada una gran referent del fotoperiodisme bèl·lic. Sovint, però, la seva obra ha restat silenciada sota el nom de Robert Capa, el pseudònim del seu company sentimental que ella també va utilitzar. D’origen polonès i de tradició familiar jueva, Gerda Taro va conèixer Endre Ernő Fiedmann a París i des d’allà van decidir viatjar a Espanya per enregistrar la Guerra Civil i per combatre el feixisme. Quan tenia 27 anys, Gerda Taro fou mortalment ferida a la batalla de Brunete. Mentre que les seves últimes fotografies les va signar amb el seu nom, Endre Ernő Fiedmann va continuar utilitzant el pseudònim. La seva extraordinària aportació no fou descoberta fins al 2007, quan es va trobar la “maleta mexicana”.