{"name":"2022/09/14/12/03/46f80117-ee4d-4ed9-8e85-f5afd4f1d0ee.jpg","author":"vpd","type":"0","location":"0","weight":3731334}

El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha donat compte avui de l’inici del procés participatiu per a l’elaboració de l’Agenda l’Estratègica del Pirineu amb horitzó 2030, que serà un full de ruta per orientar el desenvolupament sostenible de l’Alt Pirineu i Aran, Solsonès, Berguedà i Ripollès els propers anys amb un segell i identitat propi. Puigneró ha presentat tant el procés com els objectius de l’Estratègia a un centenar de representants del teixit econòmic, social i institucional de les comarques que abastarà.

El Govern impulsa un procés participatiu per elaborar una Agenda prèvia, és a dir, un document d’anàlisi de les potencialitats i reptes del territori. Serà una oportunitat per posar sobre la taula arguments de debat que després es podran concretar en l’Estratègia del Pirineu. El procés participatiu de l’Agenda es desenvoluparà a partir d’un document d’avanç que va rebre el vistiplau del Consell Executiu el passat mes de maig.

A partir de demà, el portal participa.gencat.cat permetrà a tothom que ho vulgui fer aportacions fins el mes d’octubre, per contrastar i ampliar la visió recollida en l’avanç de l’Agenda i ajudar a prioritzar els reptes que ha d’afrontar.

Seguidament, durant setembre i octubre tindran lloc quatre sessions telemàtiques sectorials per tractar els grans temes de l’Agenda i recaptar idees de quins haurien de ser els projectes tractors pels quals s’aposti:

●27 de setembre: taller al voltant del pilar del medi ambient i la sostenibilitat.

●29 de setembre: desenvolupament econòmic i innovació.

●4 d’octubre: mobilitat i connectivitat.

●6 d’octubre: persones i governança.

El procés continuarà amb sessions territorials presencials de debat els dies 27 d’octubre (al matí al Pont de Suert i a la tarda a Tremp) i 3 de novembre (al matí a Puigcerdà i a la tarda a Berga) i conclourà amb una assemblea territorial presencial el 17 de novembre a la Seu d’Urgell. Durant el mes de desembre es farà públic l’informe final de tot el procés participatiu, que haurà de recollir la visió de l’Agenda, els valors, reptes, projectes tractors i línies d’actuació que es treballaran posteriorment, durant el 2023.

Tal com ha volgut remarcar el vicepresident Puigneró, “aquest és un pla pel Pirineu fet des del Pirineu” i “volem que esdevingui un Pla amb accions concretes”.

L’economia del segle XXI, una oportunitat

L’objectiu del Govern amb l’Agenda és orientar el futur sostenible del Pirineu, tant pel que fa a la seva població, garantint-ne l’arrelament, com a l’accés als serveis bàsics i la connectivitat física i digital. L’Agenda haurà d’ajudar a trobar nínxols de mercat per impulsar un model econòmic propi de desenvolupament sostenible, respectuós amb l’entorn natural i situant les persones al centre de les decisions.

L’Agenda es concretarà des de l’autodesenvolupament del territori, prioritzant les accions més transformadores que funcionin com a tractores de l’economia, i en cogovernança des de les pròpies comarques del Pirineu.

La proposta inicial de l’Agenda fixa quatre pilars de debat, cadascun amb els seus objectius concrets:

1. Les persones i la governança. Accions per a l’arrelament de la població i la garantia d’accés als serveis bàsics, l’accés a l’habitatge, la creació de serveis mancomunats, la creació de l’Agència de desenvolupament dels territoris del Pirineu, el desplegament de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran o l’aplicació de l’Agenda rural i l’Agenda urbana de Catalunya. En aquest eix s’inclou també el desplegament d’un paquet legislatiu específic que passa per una nova Llei de muntanya, la Llei de territori i la creació d’un codi de legislació local que reculli la singularitat dels municipis rurals.
2. Medi ambient i sostenibilitat. S’inclou l’accés i l’ús sostenible, inclusiu i equitatiu als recursos naturals, la gestió dels boscos i sòls agrícoles, la potenciació d’una indústria verda, els parcs naturals com a porta d’entrada al Pirineu o el desplegament de les energies renovables i de les infraestructures de càrrega de vehicles elèctrics. L’aprovació d’un Pla territorial sectorial de turisme al Pirineu completa aquest eix.
3. Desenvolupament econòmic i innovació. L’Agenda debatrà com aprofitar el patrimoni cultural i l’esport com a motor de desenvolupament, la creació del Museu virtual del Pirineu o les mesures per esdevenir un territori intel·ligent i aprofitar les possibilitats del teletreball per atreure talent. El Llibre blanc de les estacions de muntanya, aprovat el 2020, servirà per guiar la diversificació d’aquestes infraestructures.
4. Mobilitat i connectivitat. la millora de les infraestructures, l’arribada de la fibra òptica a tots els municipis i la garantia de cobertura de mòbil; els plans directors de mobilitat, la integració tarifació i el transport a la demanda juntament amb el manteniment dels camins, i el desplegament de la xarxa d’heliports públics H24.

En conjunt, l’Agenda serà un procés de participació i concertació territorial a tots els nivells administratius i amb tots els agents del territori, amb la dinamització econòmica sostenible i l’arrelament de la població com a prioritats. Permetrà recollir i plasmar en un document les necessitats reals de les comarques pirinenques i, com a tal, serà la base sobre la què s’aprovarà la futura Estratègia del Pirineu, que fixarà les actuacions concretes per donar resposta a aquestes necessitats.