query_builder 14 setembre 2022 14:02
event_note Nota de premsa
El Santa Mònica presenta l’exposició “Dorm en l’accident que provoca”, que s’inaugura demà, dijous 15 de setembre a les 19 hores i que es podrà veure de forma gratuïta fins al 8 de gener de 2023.
Com a part d’una mateixa línia narrativa, el Santa Mònica es va qüestionar, ara fa un any, el fet expositiu; a continuació, la tradició de la qual beu l’acció artística i ara posa l’accent en l’acció col·lectiva preguntant-se sobre el concepte de llar. Sota el títol “Dorm en l’accident que provoca”, el nou cicle expositiu posa el focus en la llar com experiència col·lectiva, investiga les seves nombroses i contradictòries experiències i presenta peces de nova creació que ens qüestionen com vivim i ens relacionem.
L’exposició està formada per les propostes individuals i col·lectives d’una vintena d’artistes locals i internacionals de diferents àmbits: Hannah Adib, Asunción + Guash, Gael del Río + Luca Bani, Daniel Cid + Francesc Pla + Eva Serrats, Agnes Essonti, Rafael Frazão, Hogar Diska, Hogueras/hogares, Julio Linares, Lucía Lijtmaer, Eva & Franco Mattes, Noha Mokhtar + Júlia Nueno + Xavier Nueno, Recetas urbanas (Santiago Cirugeda + Alice Attout + Yaiza Ares), Río Paraná (Duen Sacchi + Mag De Santo), TAKK (Mireia Luzárraga + Alejandro Muiño), Génesis Valenzuela; per les activitats paral·leles amb les veus i participacions d’altres agents convocats; i per una taula situacional formada per Rancho comunidad i Enric Puig Punyet, director del centre, que s’ha ocupat col·laborativament de provocar i acompanyar els processos de creació i reflexió.
Seguint la forma de treball horitzontal i gens jeràrquica pròpia del nou Santa Mònica, l’exposició és el resultat d'un procés de creació col·lectiu que ha portat al grup d’artistes i comissaris a reflexionar, interactuar i fins i tot dormir una nit al centre.
En aquesta recerca sobre la llar i les diverses problemàtiques que planteja, s’hi revelen detalls íntims de les experiències de cada artista com en la proposta del reconegut duet italià resident a Nova York, Eva & Franco Mattes que a través d’una instal·lació de videoart i una catifa modular mostren la intensitat de les seves comunicacions. Un altre exemple és la proposa de Hannah Adib, la jove artista catalana de pare iraquià, que investiga les seves identitats teixint i generant un codi de vivències personals en forma de catifes úniques inspirades en l’Orient Mitjà.
La manca d’habitatge construeix també una identitat que, per més que insistim en refusar, existeix. Fer visible el sensellarisme i trencar prejudicis és l’objectiu de la proposta artística dels arquitectes Eva Serrats, Francesc Pla i Daniel Cid, en col·laboració amb la Fundació Arrels. En un acte performatiu, intervindran la façana i retiraran la porta principal del centre per qüestionar els llindars que hi ha entre els espais íntims, privats, col·lectius i públics.
El Santa Mònica obre les portes, crea noves finestres i es reforma per generar nous espais experiencials i acollir la diversitat de propostes d’aquesta exposició. Unes modificacions arquitectòniques que segueixen el projecte iniciat fa un any del nou Santa Mònica per fer el centre més obert i accessible. Però són els espais expositius habitables per a tothom? Aquesta és una de les qüestions que ens fa el col·lectiu creatiu Hogar Diska, format per persones queers amb dolor crònic. Amb la seva sèrie d'instal·lacions aborden qüestions d’accessibilitat i alhora desafien la concepció que el dolor ha de ser privat.
També es transforma el claustre original del centre que esdevé ara un pati interior i actua com a recurs comunitari de l’exposició. Hi conflueixen les propostes d’Hogar Diska, la pintura mural de Julio Linares i la proposta participativa del col·lectiu Recetas urbanas que obrirà una oficina per recollir les peticions d’habitatge de les persones i col·lectius que ho desitgin. La idea és que els elements i materials de l’exposició es redistribueixin durant el desmuntatge per resoldre problemes d’habitatge. D’aquesta manera, trossos del Santa Mònica formaran part d’altres llars del barri en un pas més per apropar el centre a la ciutat i democratitzar el concepte d’art per tal de trencar amb les velles lògiques piramidals.
Entre altres qüestions que planteja l’exposició, el col·lectiu d’arquitectes TAKK aborda els límits materials dels espais que entenem com a “habitables” amb una construcció experimental situada a la terrassa del centre. Per altra banda, Río Paraná posa de manifest les maneres de construcció d’habitatges ancestrals amb materials de l’entorn, reciclats i les actuals com a formes de resistència i presenta la casa com una metàfora del propi cos.
La mostra també presenta propostes participatives com la instal·lació participativad’Asunción + Guasch o la instal·lació experiencial d’Agnes Essonti amb una cuina per ser viscuda i gaudida o un text en format àudio de Lucía Lijtmaer que reflexiona sobre què significa una llar per a aquelles situades als marges de la narrativa oficial.
Altres col·laboracions venen de la mà de la comissària Gema Darbo amb la peça audiovisual col·lectiva de Noha Mokhtar, Júlia Nueno Guitart i Xavier Nueno Guitart especialment realitzada per aquesta exposició i que ha estat seleccionada mitjançant la convocatòria Residència Curatorial Matadero - Loop 2022.
El Santa Mònica, un centre d’arts que aposta per la creació col·lectiva
Aquesta nova forma de fer del Santa Mònica, marcada per la directriu d’Enric Puig Punyet, aposta per la creació col·lectiva, la desjerarquització institucional i abraça fórmules diverses de participació horitzontal.
Els creadors i creadores activats a diversos nivells, i la mateixa ciutadania, actuen connectats amb el centre en una lògica de xarxa que proporciona rols actius de concreció i de presa col·lectiva de decisions. Al mateix temps, diversos gremis d’artistes, grups híbrids formats per convocatòria pública, experimenten amb les mateixes infraestructures institucionals des de les seves pràctiques artístiques com a part addicional de la programació.
El format de treball es basa principalment en un model de compartir recursos, idees i coneixements. Els artistes seleccionats són convocats per conèixer-se cara a cara amb la resta de participants, col·lectius i equips del centre, exposar la seva pràctica artística, investigar in situ els projectes, discutir preguntes o assessorar-se sobre les possibilitats dels espais i les confluències amb la resta de projectes. Una metodologia que fomenta fórmules diverses de participació horitzontal amb la voluntat que el Santa Mònica esdevingui un espai en constant construcció de nous significats compartits i obertura de nous interrogants.
En total, més de quaranta artistes participen cada quatre mesos en un procés de construcció compartida, agrupats sota un tema que es concreta també col·lectivament.
MÉS INFORMACIÓ:
Dossier de premsa i imatges de l’exposició i el procés de creació: https://artssantamonica.gencat.cat/ca/espai-premsa/
Dorm en l’accident que provoca: https://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/Dorm-en-laccident-que-provoca
