La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha anunciat una modificació legislativa del Codi Civil Català perquè “els col·legis professionals garanteixin obligatòriament el principi d’igualtat entre homes i dones dins dels seus òrgans de govern”. La consellera, malgrat no s’ha mostrat partidària de l’obligatorietat de les lleis ni de les quotes de paritat, afirma que “si no s’obliga no passa. Hem de fer que sigui normal pensar en les dones en espais de direcció, perquè si no ho fem ens perdem ocasions de progrés i de cohesió social”.

Amb aquesta iniciativa, que es vehicularà a través de la Llei de mesures dels pressupostos 2023 s’adaptarà la Llei 7/2006 de l’exercici de les professions titulades i els col·legis professionals a la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva entre homes i dones. D’aquesta manera, els estatuts dels col·legis professionals hauran d’establir la paritat real i fer efectiu que homes i dones puguin participar de manera igual en la presa de decisions d’aquestes entitats. En aquest sentit, la consellera ha destacat que “les dones necessitem ser als llocs de decisió, i que la perspectiva d’equitat s’impregni en totes les organitzacions també en els col·legis professionals, els òrgans de decisió de les empreses. Perquè això implica un progrés social i econòmic per la societat”.

En el seu discurs, Ciuró ha asseverat que “des del Govern de la Generalitat tenim l’obligació de posar la mirada de gènere, les ulleres liles que han d’impregnar l’acció de govern”. La titular de justícia ha esmentat alguns exemples del seu departament: “A Catalunya, només hi ha una presó de dones, el Centre Penitenciari de dones de Barcelona (Wad Ras). A la resta del país, les dones ocupen un mòdul en presons d’homes on són totes les dones preventives, penades, gestants, amb salut mental, això fa que tinguin menys activitats i, per tant, menys oportunitats de reinserció”.

Ciuró també ha parlat d’incorporar la mirada de les dones internes, ja que “sovint estan doblement victimitzades perquè, o be són utilitzades per les màfies per tràfic de drogues, o bé han patit violència masclista i compleixen pena per haver agredit el seu agressor. I aquestes dones han de tenir una atenció diferenciada a les presons catalanes i aquesta mirada l’estem incorporant al Departament de Justícia”.

Dones agents del canvi

En la jornada Les dones com a agents de canvi dels col·legis professionals i de les entitats, organitzada pel Departament de Justícia, el Col·legi Notarial de Catalunya i l’Associació Intercol·legial, hi han participat, entre d’altres, el degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín; el president de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, Jesús Sánchez; la presidenta de la Comissió de Dones i Igualtat de l’Associació Intercol·legial, Núria Carrera, i la delegada del Govern de l’Estat a Catalunya, M. Eugènia Gay.

En el decurs de l’acte s’ha presentat l’estudi “Les dones parlen”, a càrrec de l’exdegana del Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, Anna Parés. També s’han fet dues taules rodones en què s’han tractat aspectes com la paritat i el nom dels col·legis professionals i les entitats, així com els serveis necessaris amb mirada de gènere dels col·legis professionals i de les entitats, en què ha participat la directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Laura Martínez, qui va ser presidenta de l’Institut Català de les Dones de 2019 a 2021 i també ha assistit el director general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació, Joan Ramon Casals.