query_builder 15 setembre 2022 21:15
event_note Nota de premsa
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat aquesta tarda que el Govern continuarà prenent mesures per pal·liar “bona part dels efectes que la inflació està generant en les empreses i les famílies”. “Hi serem i hi abocarem tots els esforços com ho vam fer amb la crisi de la Covid”, davant l’actual situació econòmica i la necessitat d’atendre les urgències davant dels efectes de la inflació, “cal posar sempre les persones al centre”, ha expressat. En aquesta línia, ha anunciat “mesures de suport encaminades a donar seguretat a la ciutadania i sobretot per garantir la continuïtat del teixit productiu del país, del manteniment de llocs de treball i de la capacitat de les famílies de recuperar el camí de creixement econòmic iniciat durant l’any 2021”.”Seguir apostant per l’estat del benestar és la millor resposta a les crisis que estem vivint”, ha assegurat.
El cap de l’Executiu ha fet aquestes declaracions durant la conferència Catalunya, país de progrés, en el marc dels Foros de Vanguardia, on ha dit que “es preveu que aquesta no entrarà en un període de normalització fins el 2024” i ha subratllat que les pujades dels tipus “han d’anar acompanyades de mesures de suport a les llars, especialment als sectors econòmics més vulnerables i a aquells sectors de la nostra economia altament intensius en l’ús de l’energia, especialment d’aquells que han augmentat més el seus costos, com el gas”.
En aquesta mateixa línia, Pere Aragonès ha insistit en la importància de dirigir els recursos a “combatre l’encariment del cost de la vida” i ha urgit l’estat a “accelerar l’assignació de fons”. “De nou s’ha demostrat que ignorar el principi de subsidiarietat no ajuda. Ara que tenen ells la responsabilitat, que ho assignin, i ho facin ràpid. Cal ser més àgils. Allò que era important ara esdevé urgent”, ha conclòs.
El president també ha apuntat que, juntament amb el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, “estem treballant amb tots els departaments per acabar de donar forma a diferents mesures, algunes de les quals per abans de finals d’any” i d’altres vinculades al pressupost del 2023, “on hi creix el sostre de despesa, que supera els 33.000 milions, un 10,3% més que l’any passat”.
Gestió directa de Rodalies
Durant la seva intervenció, el cap del Govern ha reivindicat la “necessitat que la Generalitat gestioni directament les infraestructures clau per a la connectivitat del país, com Rodalies”. Per això ha deixat clar que és “imprescindible fer un front comú”.
“La resolució del problema endèmic de Rodalies passa pel traspàs integral i per l’assignació de recursos per posar al dia una infraestructura clau”. “Això que val per rodalies, val per totes les infraestructures del país. El primer pas per millorar-les és que les decisions i la gestió depenguin directament de Catalunya”, ha reblat.
En aquest context, el cap del Govern ha fet una “lectura positiva” de les mesures anunciades ahir per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, i ha fet notar que “van alineades amb les mesures que hem estat treballant des del Govern de Catalunya, que hem portat a terme en el darrer any i que no són alienes al compromís europeista del Govern”. “Les institucions europees trobaran tota la predisposició, col·laboració i compromís absolut de la Generalitat”, ha apuntat.
Entre les aportacions que pot fer la Generalitat a les mesures de la CE, el president Aragonès ha destacat el projecte del banc europeu d’hidrogen, a través del “projecte Vall de l’Hidrogen Verd, que estem decidits a impulsar mitjançant els fons europeus”. “Tenim el coneixement, les infraestructures i la capacitat emprenedora, de centres de recerca i empreses per tirar-lo endavant”, ha apuntat, i ha posat de relleu que “només manca la decisió per fer de Catalunya un enclavament estratègic de la sobirania energètica europea que complementarà les altres infraestructures de referència que tenim en aquest àmbit”.
En diferents moments de la seva intervenció, el cap de l’Executiu s’ha referit al canvi climàtic i ha apostat per situar-lo al centre de tota decisió, perquè “avui el progrés econòmic de la humanitat està fermament condicionat per la crisi energètica, encara amb més intensitat arran de la guerra a Ucraïna i per la crisi climàtica, que ens mostra com som de vulnerables davant d’una situació enormement preocupant. Fem un repàs al darrer estiu: la sequera, les pluges torrencials o els incendis forestals”. Per això, ha remarcat: “Hi hem de fer front amb la mateixa decisió que vam internacionalitzar l’economia catalana, de la mateixa manera que hem impulsat la digitalització del teixit productiu del nostre país, perquè sinó perdrem competitivitat, perdrem potencial, perdrem la capacitat de generar prosperitat i benestar”.
El cap del Govern també ha assenyalat que “el nou context internacional ha reforçat els estats” i per això, “avui encara pren més rellevància ser un nou estat d’Europa”. Aragonès ha manifestat que Catalunya n’ha de prendre nota i ha defensat que és un dels motius pel quals “necessitem ser un estat, per defensar els interessos de Catalunya i de la nostra economia. Volem contribuir a buscar solucions com un estat més”.
Després de la conferència del president, ha tingut lloc un col·loqui amb els periodistes Lola Garcia i Xavier Bundó, moderat per Ramon Rovira. A l’acte també han assistit elvicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent; la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.
1
