query_builder 19 setembre 2022 20:37
event_note Nota de premsa
L'Institut Català de les Dones ha celebrat l’acte central de l’Any Nativitat Yarza Planas, que ha reivindicat la seva memòria i l’empremta que ha deixat en la història de les dones. “Recuperar el llegat de Nativitat Yarza avui és imprescindible i urgent, perquè fer-ho no és només un exercici de memòria o de justícia històrica, sinó que ens obliga també a actuar”, ha reivindicat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, en referència a l’alcaldessa, mestra i miliciana. “Les que ens han precedit no només ens han obert el camí a les dones que ens dediquem a la política”, ha continuat Verge, sinó que “també ens interpel·len des del passat a impulsar els canvis necessaris per garantir una participació veritablement igualitària de les dones a la política, tant als partits i a les institucions, com a les organitzacions sindicals, socials o veïnals”.
La jornada s’ha iniciat amb un diàleg que, conduït per la periodista Montse Virgili, ha profunditzat en la figura de la primera alcaldessa de Catalunya escollida democràticament . “Aquest acte no es nomes una celebració, és un atac a la desigualtat estructural que suposa el patriarcat”, ha compartit la directora de l’Institut Català de les Dones, Neus Pociello Cayuela, que ha afegit que “des de la Catalunya sencera, des de tots els municipis, s’està avançant en la transformació feminista, s’està fent país, s’està construint república, i Yarza n’és un exemple clar”.
Per la seva banda, la comissària de l’Any Yarza, Carme Porta Abad, que va ser la primera diputada escollida al Parlament de Catalunya per ERC, el partit pel qual Yarza va guanyar les eleccions municipals a Bellprat el 1934, ha volgut emfatitzar que “no només va ser la primera alcaldessa escollida democràticament; també va ser l’única dona designada gestora municipal local abans de les eleccions, moment en què va mostrar la seva fortalesa i compromís amb Bellprat, de la mateixa manera que, com a mestra i miliciana, es va comprometre amb la transformació social del país”.
L’acte ha continuat amb l’escenificació d’un discurs de Yarza que fa un repàs dels aspectes més rellevants de la seva vida, interpretat per l’actriu Magda Soteras.
La cloenda ha anat a càrrec de la consellera Tània Verge Mestre, que ha recordat que el llegat de Natividad Yarza “també ens anima a continuar treballant i aprofundint en els valors de l’educació republicana”, una educació que ha de servir “per construir una ciutadania critica, compromesa amb la igualtat i la llibertat, valors que avui seguim mantenint ben vius fent que la coeducació sigui un principi transversal a tot el sistema educatiu”.
Verge també ha ressaltat la seva faceta de miliciana, que “ens crida a mantenir-nos alertes i vigilants, i preparades per defensar el que es nostre, el que ens hem guanyat totes, les dones d’ahir i les d’avui”.
Un Any que continua
L’Any Nativitat Yarza Planas, que s’emmarca en les commemoracions oficials acordades pel Govern de la Generalitat per l’any 2022 i compta amb diversos actes al llarg del país, inclosa la inauguració les properes setmanes de l’exposició sobre la seva vida, que recorrerà el país.
La cloenda de l’any commemoratiu serà al gener del 2023, amb un acte on es convidarà a totes les alcaldesses de Catalunya. L’esdeveniment vol ser un reconeixement a la tasca política de Yarza, pionera de la política municipal i referent per a les dones que són a la política institucional.
Yarza, alcaldessa progressista i mestra innovadora
Mestra, republicana, antifeixista, laïcista i miliciana, Nativitat Yarza Planas va ser la primera alcaldessa escollida democràticament a Catalunya per sufragi universal, a les eleccions celebrades el 14 de gener de 1934. Encapçalava la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya i la Unió de Rabassaires a Bellprat, i va ser el primer cop que una força d’esquerres guanyava al municipi. Fou alcaldessa fins que va ser substituïda per disposició militar després dels fets d’octubre.
Va estudiar magisteri i començà la seva carrera de mestra a Santa Margarida de Montbui l’any 1906. Alineada amb la innovació pedagògica i les tesis de l’Escola Nova, va exercir la seva professió a escoles de diverses poblacions de Catalunya.
Després de l’alçament militar del 18 de juliol de 1936 i ja com a militant del PSUC, es va allistar de miliciana i va realitzar tasques de suport al front d’Aragó fins que, amb la desmobilització de les dones del front republicà, va tornar a la rereguarda, on va fer de mestra. Amb la fi de la Guerra Civil, el 1939, va marxar a l’exili, passant per diversos camps i instal·lant-se definitivament a Tolosa de Llenguadoc, on va morir en l’oblit als 87 anys.
