- El conseller, que ha clos el primer acte de celebració dels 10 anys de l’empresa pública d’inversions de la Generalitat, ha assegurat que “les infraestructures públiques s'han de regir per criteris d'eficiència i d'optimització dels recursos”
- El president d’Infraestructures.cat Buch ha explicat que “el 2012, vam començar amb un pressupost de 50 milions d'euros, que 10 anys després, hem multiplicat per 10”
- En els propers dos exercicis les previsions pel volum d’encàrrecs rebuts de les diferents Conselleries i departaments apunten a unes inversions de l´entorn dels 800 milions d´euros.
El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha afirmat que “Infraestructures.cat ha gestionat les actuacions impulsades per la Generalitat responent als reclams de la ciutadania i a l’evolució de la societat”. El conseller ha clos el primer acte de commemoració dels 10 anys de l’empresa de la Generalitat, encarregada de dur a terme les obres que li encomanen els diferents departaments i el manteniment i conservació dels seus equipaments i les seves infraestructures. El tret de sortida de l’aniversari d’Infraestructures.cat ha estat una taula rodona entre l’exconseller de Territori i Sostenibilitat entre 2016 i 2017, Josep Rull, i el de Política Territorial i Obres Públiques (2003-2010), Joaquim Nadal.
Jaume Giró ha assegurat que “les infraestructures públiques s'han de regir per criteris d'eficiència i d'optimització dels recursos”. El conseller ha plantejat el seu parlament diferenciant dos tipus d’infraestrcutures. Per una banda, les infraestructures que ha qualificat de “visionàries”, i que ha atribuït a les obres impulsades tradicionalment pel Govern espanyol, que solen ser “molt cares i la seva efectivitat dubtosa” i que volen “forçar la transformació de la societat i pretenen reorientar l’economia, cap a un objectiu determinat decidit centralitzadament”.
En canvi, a l’altre extrem hi ha situat les infraestructures responsives, les realitzades a Catalunya per Infraestructures.cat, que “es conformen en posar les coses fàcils a la societat, perquè ella mateixa decideixi cap a on es vol transformar. Parteixen de la confiança en les decisions de la gent, i posen els mitjans perquè aquestes decisions es puguin materialitzar”, ha argumentat Giró.
El conseller ha afegit que “aquesta és la manera que jo tinc d’entendre cap a on han d’anar les infraestructures públiques. Cap a una orientació eminentment responsiva, regida per criteris d’eficiència i optimització dels recursos”. Es tracta d’infraestructures que “són una garantia de resiliència davant les crisis, i un coixí de seguretat per a l’economia”.
Finalment, el conseller ha destacat que “a Catalunya hem anat més lents del que haguéssim volgut, perquè no hem disposat, ni disposem, dels recursos que generem”. Amb tot, Giró a reblat que “podem estar satisfets perquè, com a mínim, s’han fet les infraestructures que calien. Hem hagut de fer mans i mànigues per gestionar aquesta escassedat. Però ho hem fet amb competència i responsabilitat”.
Per la seva banda, el president d’Infraestructures.cat. Miquel Buch, ha repassat l’activitat de l’empresa: “Celebrem 10 anys de feina feta, una feina que ja és patrimoni de tots els catalans i catalanes". Buch ha explicat que “el 2012, vam començar amb un pressupost de 50 milions d'euros, que 10 anys després, hem multiplicat per 10”. El màxim responsable d’Infraestructures.cat ha destacat que “hem tingut milers de projectes, quilòmetres de carreteres, instituts, caps i hospitals, noves oficines i nous serveis, la connexió de la fibra òptica”. Finalment, Buch ha remarcat la necessitat d’aprendre a fer les inversions que serveixin per fer efectives les exigències del futur i ha parlat de la importància de la retenció del talent.
Dos exconsellers i un primer debat
El primer acte de celebració de l’aniversari ha estat un diàleg protagonitzat pels exconsellers Josep Rull i Joaquim Nadal, que han plantejat els reptes de futur de les infraestructures. Josep Rull ha indicat que “el desenvolupament sostenibles és rendible” i, en aquest sentit, ha emfatitzat el paper que va tenir la Generalitat en ser la primera administració del sud d’Europea que va aprovar la primera llei sobre el canvi climàtic. Sobre la gestió de vies d’alta capacitat com autovies i autopistes, Rull ha insistit en que “l’eurovinyeta contribueix a la cohesió territorial”. Joaquim Nadal, s’ha referit a “l’enorme potència” de gestió d’Infraestructures.cat, si s’aconsegueixen superar “les batalles des de l’àmbit tècnic a l’àmbit polític”, i respecte a la instal·lació d’energies renovables ha afirmat que “hem de ser capaços de generar consensos” en el territori.
Un aniversari per encarar el futur
La taula rodona celebrada avui ha estat el primer d’una desena d’actes previstos per debatre les claus de futur de l’obra pública, davant les noves exigències de sostenibilitat i mobilitat. En aquest sentit, Infraestructures.cat ha signat un conveni amb el Col·legi d’Enginyers de Camins i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per reflexionar sobre el futur de les infraestructures des de un punt de vista professional.
Així doncs, fins l’abril del 2023 es programaran jornades i trobades per aportar debat, reflexió i talent, amb els següents temes: Aigua, seguretat alimentaria i emergència climàtica; solucions d’economia Circular; la L9 com a eix vertebrador de la mobilitat de l’àrea metropolitana; el transport públic com a eina de mobilitat; i el cicle de vida d’un edifici: de la redacció del projecte a la explotació del mateix.
Un creixement exponencial
El nivell de creixement d’Infraestructures.cat ha estat exponencial durant aquests 10 anys. L’entitat ha passat d’unes inversions de 50 milions euros en plena crisi el 2012 als500 milions que els diferents departaments han encarregat durant el primer semestre de l’any en curs. L’empresa ha realitzat un gran esforç en l’execució del seu pla d’obres durant la pandèmia, i el 2021 va aconseguir executar més del el 80 % del pressupost.
Les principals obres executades des de 2012:
·Desdoblament C-31 Tram Castell-Platja d´Aro- Palamós
- Ronda Oest de Sabadell
- Variant C-13 Térmens
- Tercer carril C-17 Parets-Granollers
- Nova estació L5 Metro Collblanch i Pubilla Cases
- Nous vestíbuls Arc de Triomf
- Remodelació estació de Gràcia FGC
- Ampliació Hospital Bellvitge
- Bloc Quirúrgic crítics Vall d´Hebron
- Comissaria. Seu regional Camp de Tarragona
- Edifici judicial de Balaguer
- Institut Leonardo Da Vinci de Sant Cugat
- Obres campus Diagonal-Besos
- Actuacions regadiu Segarra-Garrigues
- Projecte regadiu Xerta-Sénia
Inversions de 800 milions entre 2023 i 2024
En els propers dos exercicis (2023-2024) les previsions pel volum d’encàrrecs rebuts de les diferents conselleries i departaments apunten a unes inversió de l’entorn dels 800 milions d’euros.
Entre les actuacions planificades, destaquen:
·L9 Metro de Barcelona
- Nova L8
- Desdoblament de la B224 entre Martorell i Sant Esteve Sesrovires
- Carril bus d’entrada per la B-23 que començaran l´any 2023
- Nova estació d´autobusos de Lleida ( 2023)
- Variant Olot 2024
- Nou Hospital de Tarragona-Joan XXIII ( segon semestre 2023)
- Ampliació Verge de la Cinta de Tortosa (2023)
- Nou edifici usos ambulatoris Vall d´Hebron ( 2024)
- Nou centre penitenciari de la Zona Franca
- Edifici judicial de Martorell
4
Imatges
1
Fitxers adjunts
