- Les conselleres Ciuró i Cervera han presentat les iniciatives dels seus departaments per combatre aquest greu problema per als veïns de molts municipis
- Justícia modificarà el Codi civil català perquè ajuntaments i comunitats de veïns puguin instar el desallotjament d’un immoble en casos d’alteració de la convivència i la pau social, quan els propietaris no actuïn
- Drets Socials reformarà la Llei d’habitatge per incloure l’ocupació il·legal que generi alarma social, o s’hi facin activitats il·lícites com una utilització anòmala d’habitatge
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, i la consellera de Drets Socials, Violant Cervera i Gòdia, han presentat avui en roda de premsa els canvis legislatius que preveu dur a terme el Govern per lluitar contra les ocupacions il·legals d’immobles amb caràcter delinqüencial, que són propietat de grans tenidors, i que alteren greument la convivència a més de generar alarma social.
L'objectiu de la reforma,segons han explicat les conselleres, és dotar els ajuntaments i les comunitats de propietaris d'instruments perquè puguin actuar, en cas que el propietari no ho faci, per promoure i restituir la convivència i el civisme, en aquells àmbits en què es veu greument pertorbada per les actituds conflictives, sovint agressives, que duen a terme persones que han ocupant de forma il·legal habitatges, que són propietat especialment de bancs, grans immobiliàries, la SAREB, o de fons d’inversió.
Modificacions al Codi civil català
El Departament de Justícia està preparant la modificació del llibre V del Codi civil català, relatiu als drets reals en l’apartat de propietat horitzontal, per tal que els ajuntaments i les comunitats de veïns puguin demanar el desallotjament de l’immoble ocupat il·legalment quan el propietari no ho hagi fet. La normativa catalana facultarà jurídicament els consistoris i comunitats per instar judicialment la desocupació de l’immoble.
El procés serà el següent: quan un ajuntament detecti que una finca, ocupada il·legalment, genera problemes de convivència, haurà de demanar al propietari que inici l’acció judicial de desocupació de la finca. Si en el termini d’un mes aquesta acció no ha estat presentada a cap tribunal competent, l’ajuntament quedarà immediatament habilitat per activar aquesta acció i iniciar el procediment de desocupació.
Aquestes modificacions legislatives recullen la reivindicació de molts ajuntaments catalans. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha qualificat de “greu problema social” aquest tipus d’ocupacions “que sovint fan la vida impossible als seus veïns i provoquen un sentiment d’impotència a molts dels nostres ajuntaments i alcaldes, perquè no tenen eines per restablir la convivència en els seus municipis”.
Segons Ciuró, el deure del Govern és “garantir la convivència dels seus ciutadans i ciutadanes,i posar instruments al seu abast –i dels operadors jurídics– per tal que aquestes situacions no es produeixin”.
La reforma modificarà també l’actual article 553-40 del Codi civil de Catalunya i autoritzarà també les comunitats de propietaris perquè puguin actuar i obtenir la desocupació de l’immoble ocupat il·legalment.
La consellera Ciuró, així mateix, ha instat els tribunals de justícia i la fiscalia de Catalunya a implementar protocols judicials d’actuació que permetin escurçar, al màxim, els tràmits per a l’obtenció del ràpid desallotjament, tal com es fa en altres territoris de l’estat espanyol.
Modificacions a la Llei d’habitatge
El Departament de Drets Socials modificarà, per la seva banda, articles de la llei del dret a l’habitatge. La consellera Violant Cervera ha explicat que aquesta modificació permetrà “incloure l'ocupació il·legal (sense títol habilitant), que generi alteració de la convivència, que generin alarma social o es realitzin activitats il·lícites, com una de les situacions considerades com a una utilització anòmala de l’habitatge, fet que pot comportar multes coercitives”.
Quan es produeixi una situació d’aquest tipus s’instarà el propietari de l’immoble a actuar. Si el propietari no fa res, “es podrà iniciar un procediment sancionador i la inactivitat dels propietaris davant les situacions d'ocupació que generin alarma social i alterin greument la convivència, seran considerades com a infraccions greus”, amb les consegüents sancions previstes per a aquest tipus de infraccions a la Llei del dret a l'habitatge.
“Aquesta és una mesura pensada per aquells propietaris (entitats financeres, immobiliàries, grans tenidors etc.) que no s’ocupen de les propietats que tenen”, ha exposat Cervera. Al costat de la possibilitat de la imposició de multes i sancions per part de la Generalitat, la proposta té en compte que si persisteix l'incompliment dels propietaris pot arribar a suposar l'obligació de cedir l'ús de l'habitatge a l'Administració per a destinar-lo a un ús social. “D’aquesta manera donem eines als ajuntaments i a les comunitats de veïns per tal que puguin actuar davant situacions que alteren greument la convivència, solucionar aquestes situacions i poder obtenir pisos per a destinar a ús social”, ha conclòs.