query_builder 23 setembre 2022 12:10
event_note Nota de premsa
La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha fet un balanç satisfactori de la visita a Escòcia i ha assegurat, abans de tornar a Catalunya, que “hem explorat noves vies de col·laboració amb Escòcia per afavorir la mobilitat dels estudiants i la participació en projectes de recerca conjunts”. Durant aquest viatge de treball, iniciat el passat dimecres, la consellera Geis s’ha reunit, entre d’altres, amb els ministres del Govern escocès Jamie Hepburn, titular d’Educació Superior, i Ivan McKee, d’Innovació, i també ha conegut, de primera mà, la seu de Glasgow del Fraunhofer-Gesellschaft, el centre de recerca aplicada més important d’Europa.
En la seva trobada, el ministre Hepburn i la consellera Geis han abordat les dificultats que suposa per a la mobilitat dels estudiants universitaris escocesos i catalans el Brexit. Com a conseqüència de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), Escòcia no participa en el programa Erasmus i, en el seu lloc, ho fa en el programa britànic, anomenat Turing Scheme, que ofereix a estudiants escocesos finançament per a la realització d’estades internacionals en educació i formació a tot el món.
En aquest sentit, Geis ha manifestat que “el Brexit ha afectat la mobilitat dels estudiants i hem explorat vies per facilitar l’estada d’universitaris escocesos a Catalunya”. Així, Geis i Hepburn han analitzat diferents oportunitats de col·laboració per facilitar la mobilitat i s’han referit a un estudi del British Council que contempla la possibilitat d’utilitzar fons del programa Turing en determinats casos com ara programes de mobilitat curts, universitats d’estiu, dobles titulacions, pràctiques en empreses, doctorats amb mobilitat o projectes docents col·laboratius.
Mobilitat entre Escòcia i Catalunya
Pel que fa a la mobilitat d’estudiants entre Escòcia i Catalunya, el 14% del total d’estudiants catalans que han fet estades al Regne Unit en el període 2016-2021 van escollir universitats d’Escòcia com a destinació. Per la seva banda, el 15% del total d’estudiants provinents del Regne Unit que van triar una universitat catalana eren escocesos. En tots dos casos, la universitat d’Edimburg és la principal receptora i emissora d’estudiants universitaris catalans i escocesos respectivament. Tant Catalunya com Escòcia disposen de tres universitats classificades entre les 200 millors del món segons el rànquing del Times Higher Education (THE) del 2022. En el cas d’Escòcia, es tracta de les universitat d’Edimburg, Glasgow en el 86, Aberdeen. Mentre que Catalunya situa en el TOP-200, la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB).
Augmentar la col·laboració en recerca
Amb la finalitat d’aprofundir la col·laboració en l’àmbit de la recerca entre ambdós territoris, la consellera Geis ha mantingut una reunió de treball amb el titular del Ministeri d’Innovació del govern escocès, Ivan McKee. “Catalunya i Escòcia participem en prop de 300 projectes conjunts de recerca i amb el ministre McKee hem abordat la conveniència d’augmentar aquesta col·laboració i les vies per enfortir la transferència de la ciència a la societat, un dels reptes més importants per al sistema català de coneixement”, ha afirmat Geis.
Catalunya i Escòcia destaquen per la seva elevada capacitat de captació d’inversió estrangera. Segons un estudi elaborat pel Financial Times l’any 2019, els dos territoris ocupen la primer i la tercera posició, respectivament, per la seva estratègia per captar inversió internacional entre les regions europees que superen els quatre milions d’habitants.
Fins a 157 agents de recerca catalans i 80 d’escocesos col·laboren en projectes conjunts de recerca finançats en el marc dels programes comunitaris Horizon 2020 i Horizon Europe. Per àmbits científics, la cooperació està molt diversificada, però ressalten projectes relacionats amb salut; alimentació, agricultura i sector marí; tecnologies de la informació i comunicació, o medi ambient, canvi climàtic i energia. Especialment rellevant és la participació conjunta en el programa de mobilitat i formació d’investigadors Marie Sklodowska-Curie, així com la col·laboració en infraestructures científiques digitals.
A més, entitats de recerca de les dues regions estan integrades en dos dels projectes insígnia de tecnologies futures i emergents (FET Flagship) de la Comissió Europea: Human Brain Project i High Performace Computing. Alguns dels agents de recerca més implicats en iniciatives conjuntes entre Catalunya i Escòcia són les universitats d’Escòcia, Glasgow i Strathclyde, per part escocesa, o el Barcelona Supercomputing Center, la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Politècnica de Catalunya, pel que fa al nostre país.
Entre les institucions de recerca escoceses més importants destaca l’Innovation Centre Programme, creat el 2012 a partir de la coordinació de centres d’innovació en sectors clau com ara la medicina de precisió, l'aqüicultura o la biotecnologia. Així mateix, Escòcia acull un dels clústers de ciències de la vida més importants d'Europa i disposa d’un sistema reconegut d’avaluació de la recerca i d’educació superior, el Research Excellence Framework (REF). Entre els objectius de l’executiu escocès en matèria de recerca figuren la millora en la formació en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM), l’aposta per la ciència ciutadana, l’augment del pes de les dones en el sector tecnològic o l’aprofitament de la ciència per a l’optimització de les polítiques públiques.
Els centres Fraunhofer-Gesellschaft, un model a seguir
Una de les visites més rellevants de la consellera Geis a Escòcia ha estat la que ha realitzat a la seu que el Fraunhofer-Gesellschaft, el centre de recerca aplicada més important d’Europa, té a Glasgow. La consellera Geis ha destacat que “el Fraunhofer és un model molt interessant en el sentit que la feina dels investigadors no es queda al paper o al laboratori, sinó que es transforma en innovació per a la societat”.
3
