El Govern, a proposta del Departament de Cultura, ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, el conjunt arqueològic de Boades, i en la categoria de Monument Històric i Zona Arqueològica, la Torre del Breny, tots dos al terme municipal de Castellgalí (Bages), a la riba esquerra del riu Llobregat. En ambdós casos també s’ha acordat la delimitació del seu entorn de protecció.

Les restes conservades del conjunt arqueològic de Boades i el mausoleu de la Torre del Breny destaquen per la seva singularitat: els dos mausoleus i l’exedra són elements singulars dins del context català. En el cas dels monuments funeraris, existeixen no més d’una desena de paral·lels a Catalunya, i la capçalera de la sala de la pars urbana de la vil·la és única. A més, la monumentalitat dels tres elements arquitectònics es veu confirmada pel bon estat de conservació, amb unes altures de les estructures preservades que permeten apreciar la volumetria original. D’altra banda, les restes arquitectòniques i arqueològiques s’han d’entendre com un conjunt articulat al llarg d’un punt de control estratègic, un nus o un encreuament de camins cap al nord i l’interior peninsular, en el conflent dels rius Llobregat i Cardener. Aquestes restes expliquen una seqüència d’ocupació territorial exemplar en època romana, en la qual hi ha un centre productor o vil·la que conserva tant l’hàbitat agrícola com el residencial «aristocràtic», associat a un àmbit funerari disposat al llarg d’un camí o via, del qual les restes més visibles són els dos sepulcres monumentals documentats.

El conjunt arqueològic està format per tres àrees, de sud a nord: el mausoleu de la Torre del Breny (protegit com a monument històric), que és l’element arquitectònic visible més destacat del conjunt; els jaciments de la zona de Boades que hi estan clarament relacionats —la vil·la romana, el sepulcre en cel·la i l’exedra—, i les sitges i els forns romans de Cal Roc.

El conjunt de la vil·la i el sepulcre de la Torre del Breny se situen cronològicament entorn dels segles II-III dC; en el cas de la vil·la, segurament se n’hauria d’allargar l’ús fins al segle IV dC. A l’àrea de Boades, en trobar-se en un punt estratègic i en un encreuament de camins antics, en relació amb els rius Cardener i Llobregat, les evidències d’hàbitat es remunten com a mínim fins als segles VI-V aC, amb restes d’època ibèrica poc conegudes. Les sitges de Cal Roc se situen en els segles II-I aC.

El monument de la Torre del Breny és una construcció de caràcter sepulcral d’època romana que conserva únicament el basament, sobre el qual hi havia la cel·la rematada per un ample fris ornamental, a partir d’elements vegetals i garlandes. A la part superior del fris hi havia la cornisa, on es recolzaven els vessants de la coberta. L’altura d’aquest segon cos del monument i la de la coberta devia ser d’uns 13 metres i, per tant, el monument funerari faria aproximadament 16 metres.

A l’exterior i a la part superior, el monument conserva un conjunt de motllures i dentells força deteriorats. A l’interior hi ha dues cambres rectangulars cobertes per dues voltes de canó. La importància del monument, tot i estar parcialment destruït, no és simplement pel mateix sepulcre, sinó per la seva ubicació estratègica, en un punt elevat, a prop de l’aiguabarreig dels rius Llobregat i Cardener, probablement com a element central d’una possible necròpolis vinculada a una via i a una vil·la.

En el lloc de Boades se sap que hi havia una vil·la romana de gran importància, establerta a finals del segle I aC sobre terrenys ocupats per una explotació ibèrica (s. VI-I aC). La part noble de la vil·la era on actualment hi ha el nucli de masies, i només se’n coneix l’exedra. L’estudi dels materials de les campanyes dels anys 30 del segle XX, així com la tasca final de les campanyes de 1984 i 1986, mostren una cronologia àmplia, amb una etapa romanorepublicana i un moment de gran esplendor durant l’Alt Imperi. El nucli va decaure al llarg del segle III dC i va tornar a revifar en època baiximperial, a partir de finals del segle III o inicis del segle IV dC. La vil·la va ser abandonada, segurament, amb el final del domini romà. Sembla que, com a mínim, a partir del segle XIV el lloc va ser ocupat de nou.

L’exedra és una construcció de forma semicircular o absidal. L’edificació presenta una finestra de dimensions considerables, coronada amb un arc de mig punt fet amb teules o maons de terra cuita. La majoria de vil·les d’una certa entitat presenten cambres d’aquestes característiques, amb un marcat tarannà senyorial, utilitzades com a sales de conversa (exedra), de recepció (oecus) o de menjador (triclini), sempre relacionades amb espais importants de la vil·la. Aquest element arquitectònic és l’evidència més clara de la importància de la vil·la romana de Boades, almenys de la seva última fase (segles III-IV dC). Es tracta d’un espai destacat dins la pars urbana de les vil·les i el fet que encara se’n conservi dempeus una part la fa única i un cas excepcional, com a mínim en el context català, fins al punt de considerar-la de vegades una construcció de cronologia posterior.

Les sitges ibèriques de Boades o de Cal Roc van ser localitzades en un camp de conreu de cereals pròxim als forns romans de Boades, a l’oest de Cal Roc. Es va poder recuperar un conjunt ceràmic dels segles II i I aC, aproximadament, que pertanyia probablement a la neteja d’un abocador domèstic. La seva presència fa pensar en un establiment previ a la fundació de la vil·la, ja fos per a l’explotació dels recursos de l’entorn, ja fos per al control d’un lloc estratègic com és l’àrea de Boades, un nus o cruïlla de camins. Les sitges són una gran font d’informació que permet entendre la fase prèvia a la construcció de la vil·la.

Delimitació de l’entorn de protecció de pintures rupestres a Montblanc

El Govern també ha acordat delimitar l’entorn de protecció dels conjunts amb pintures rupestres anomenats Mas d’en Llort, el Portell de les Lletres i Mas d’en Ramon d’en Bessó, al terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà). Els tres conjunts prova