El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Sergi Blàzquez, i la directora general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Susagna Roura, han participat avui en la Jornada sobre Mesures Penals Alternatives, organitzada per l’Associació Catalana de Municipis en el marc del cicle de debats municipalistes. Blàzquez ha destacat que de les 20.000 persones que a dia d’avui compleixen condemna a Catalunya “el 50 per cent és a la presó, però és poc conegut que l’altre 50 per cent està fent una mesura penal alternativa”. Es tracta de treballs en benefici de la comunitat, programes formatius o mesures de seguretat, que es fan en compliment d’una sentència imposada pel jutge.

“El Departament de Justícia aposta fermament per anar incrementant el nombre de persones que compleixen la pena fora de la presó”, ha dit el secretari Sergi Blàzquez, que ha recordat que la taxa de reincidència és menor en aquests casos -d’un 10% enfront del 30% de reincidència en les penes de presó-, el que vol dir que són penes més efectives. “Aquesta és una dada que ens fa creure que, en el futur, s’han d’incrementar molt més les mesures penals alternatives”, ha assegurat, durant la seva intervenció. Per a l’execució d’aquestes penes, Justícia treballa amb tres entitats del tercer sector: IRES, Intress i Apip-Acam.

Amb l’objectiu de disminuir el temps d’espera des de la imposició de la mesura fins que aquesta s’executa, que actualment és d’uns nou mesos, el Departament ha aprovat un pla de xoc de més d’un milió d’euros per als pròxims dos anys, que permetrà disposar de més personal dedicat a aquest àmbit. En aquest sentit, Blàzquez ha demanat també la col·laboració d’ajuntaments i municipis “que són els grans actors per donar suport a aquesta tasca”.

Treballs en benefici de la comunitat, arreu de Catalunya

El 75 per cent de les mesures que s’executen a Catalunya són treballs en benefici de la comunitat, mitjançant els quals les persones reparen el dany que han provocat els seus delictes exercint tasques auxiliars d’interès social, com ara fent d’informadors.

Actualment, 1.754 entitats ofereixen activitats en 4.208 equipaments com ara pavellons esportius, biblioteques o brigades municipals. Les mesures es poden complir en qualsevol part de Catalunya en funció del lloc de residència del penat (Mapa de recursos ).

La directora general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Susagna Roura, ha fet una crida per ampliar aquests recursos. “Animem els ajuntaments a acollir persones que portin a terme aquests treballs en benefici de la comunitat, en qualsevol tasca en la que puguin col·laborar”, ha dit durant la seva intervenció. Roura, que ha destacat que es tracta d’una col·laboració del món municipalista amb “esperit social”, també ha demanat als ajuntaments que “donin a conèixer entitats dels seus municipis que puguin necessitar aquesta figura”, auxiliar o de suport, que podrien desenvolupar les persones penades.

El perfil del penat

El perfil d’una persona penada és el d’un home (89,5%), de nacionalitat espanyola (73%) i 38 anys de mitjana, que ha comès el seu primer delicte, majoritàriament relacionat amb comportaments al volant d’un vehicle (42%).

Durant l’any passat, 11.500 persones van realitzar treballs en benefici de la comunitat. Les previsions indiquen que enguany se superarà aquesta xifra, perquè a l’agost ja ho havien fet 9.982 penats.