query_builder 28 setembre 2022 18:18
event_note Nota de premsa
El secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura, F. Xavier Vila; la secretaria d'Igualtats del Departament d’Igualtat i Feminismes, Mireia Mata Solsona, i la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme del Departament d’Igualtat i Feminismes, Eunice Romero Rivera, han participat avui en la presentació del procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua a la Taula de Ciutadania i Immigració. F. Xavier Vila ha ressaltat que “el procés participatiu ha arribat a sectors socials diversos, tots necessaris per al futur del català” i alhora ha presentat les persones migrades com a “pedra de toc perquè el català tingui una bona base demogràfica i espais de qualitat per ser usat”. Per la seva banda, Eunice Romero ha afirmat que “ens enorgullim d’un govern que pensa en totes les veus i les vol sumar per construir les polítiques que ens vertebren com a país”, i ha destacat el paper de les entitats de l’àmbit de les migracions, que “han pogut dir la seva sobre una qüestió clau com és la llengua catalana”, amb l’objectiu de “mantenir-la com una eina a favor de la igualtat i de la construcció d’una vida digna compartida”. Romero també ha posat en valor les contribucions del teixit associatiu per “fer que el país avanci en la consecució de drets per a totes les persones que en formem part”.
Durant la reunió, F. Xavier Vila ha invitat els membres de la Taula a intervenir en el debat sobre el futur del català i ha assenyalat que “el català és una eina per construir un futur millor entre tots i totes, independentment de l’origen de cadascú”. “Aprendre i adoptar el català no suposa renunciar als propis orígens sinó que és un enriquiment personal, un avantatge professional i una eina que contribueix a integrar els projectes de cadascú en un nosaltres compartit”, ha afegit.
Un dels col·lectius prioritaris per al Pacte Nacional per la Llengua és el de les persones migrades. La seva aportació és especialment valuosa per a l’increment de l’ús del català i, per aquest motiu, s’ha considerat necessària una reunió d’alt nivell amb els seus màxims representants.
A més de la presentació del procés participatiu a les entitats que formen part de la comissió permanent de la Taula de Ciutadania i Immigració, la reunió també pretén conèixer de primera mà l’opinió i la valoració d’aquestes entitats respecte a l’accés al català i a l’ús de la llengua en la seva activitat social i professional i oferir canals senzills per rebre les seves propostes per al Pacte.
L’acte ha servit també per reconèixer la importància d’aquests col·lectius en matèria de llengua per part dels departaments de Cultura i d’Igualtat i Feminismes i per incorporar el teixit associatiu de col·lectius de persones migrades en el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua.
A la sessió hi ha participat 10 entitats de l’àmbit de les migracions: FEDELATINA, Càritas Diocesana de Barcelona, Foment del Treball Nacional, SOC Racisme, Taula del Tercer Sector, CCOO, Creu Roja, FMC, AMIC (UGT) i ADIS (Associació de Dones Immigrants Subsaharianes).
El Pacte Nacional per la llengua ha recollit fins al moment 309 aportacions
El Pacte Nacional per la Llengua es troba en la fase de participació de la ciutadania, que acabarà el 30 de setembre. En aquesta fase, s’han recollit fins al moment 309 aportacions ciutadanes que poden suposar prop de 3.000 propostes concretes. En el seguit d’accions que des de febrer s’han portat a terme per recollir la visió de la ciutadania, fins ara hi ha hagut 17 sessions informatives amb presència del secretari, que han aplegat 1.164 participants. També s’han realitzat 12 sessions deliberatives de caràcter sectorial amb 278 participants, dues jornades amb 521 participants i 21 sessions de proximitat autoorganitzades per col·lectius diversos arreu del territori.
Les més de 300 propostes individuals i col·lectives rebudes s’han recollit tant a través de la participació directa en el web, com mitjançant l’organització de taules de debat, sessions deliberatives, presentacions territorials, reunions puntuals amb entitats de relleu de sectors concrets o jornades de debat amb professionals. Es continuaran recollint aportacions fins al 30 de setembre. A partir d’aquesta data, es processaran i s’analitzaran. El procés de participació i la recollida de propostes, a més de les sessions deliberatives, s’ha portat a terme amb la col·laboració del Departament d’Acció Exterior i Govern Obert.
Les aportacions rebudes fins ara aborden preocupacions clau per al futur del català com l’accés dels nouvinguts a l’aprenentatge de la llengua; el català a l’educació; l’escassedat de contingut audiovisual en català o el català a la sanitat. Els eixos tractats en el conjunt de propostes són les administracions públiques; l’educació i la recerca; l’àmbit socioeconòmic i laboral; la cohesió i l’acolliment; la cultura; l’audiovisual i els mitjans de comunicació; el lleure; l’esport i el món associatiu; els àmbits estatal, europeu i internacional; la salut i l’atenció sanitària; el món digital i les tecnologies, la qualitat de la llengua i les relacions entre els territoris on es parla català.
Quant a l’àmbit territorial, una primera mirada a les 309 propostes rebudes revela que 260 fan referència al conjunt de Catalunya; 27 a àmbits més reduïts (locals o comarcals); 16 a la ciutat de Barcelona i la resta es reparteixen entre el conjunt dels territoris on es parla català, l’estat o l’àmbit internacional
Pel que fa a com han estat elaborades les propostes rebudes fins ara, 109 són d’elaboració col·lectiva (sessions de deliberació, jornades, etc.); 97 són individuals; 87 són recollides o elaborades per entitats (36 de les quals, entitats especialitzades en temes lingüístics), i 16 han estat compilades per organismes públics.
Pressupostàriament, el procés participatiu ha suposat una inversió pública de 219.445 euros, dels quals 176.960 euros han estat per donar-lo a conèixer, fomentar la participació i editar materials; 28.191 euros han servit per a la logística de les diverses sessions i 14.294 euros per a la dinamització de les deliberacions. Les dues primeres partides corresponen al Departament de Cultura i la darrera al Departament d’Acció Exterior i Govern Obert.
Calendari per al Pacte
El dia 30 de setembre es preveu que finalitzi la recollida de propostes del procés participatiu. Entre el 3 i el 24 d’octubre es procedirà a sistematitzar i tractar les propostes que seran presentades en una Taula que es reunirà entre el 24 i el 31 d’octubre i que està formada pel Consell Social de la Llengua, diverses entitats i els partits polítics que donen suport al pacte. Al novembre, el Consell Social de la Llengua Catalana i les entitats valoraran els resultats obtinguts i faran les seves recomanacions, que desembocaran en l’esborrany que enllestirà el Departament de Cultura i a partir del qual els partits polítics consensuaran el pacte definitiu entre desembre de 2022 i març de 2023.
Els objectius del Pacte Nacional per la Llengua són incrementar els nivells de coneixement col·lectiu de la llengua; facilitar al màxim el seu ús en tots els sectors, tot parant especial atenció als àmbits més rellevants en què té menys presència, així com potenciar l’adopció del català entre les persones que no el tenen com a llengua de partida. En el moment de presentar-lo, el president Aragonès va assenyalar que el pacte “és una de les prioritats del Govern, és una aposta estratègica que volem que permeti fer avançar la llengua catalana com a eina de cohesió i progrés social del país”. Per la seva banda,la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va manifestar que “el Pacte Nacional per la Llengua és un projecte de país, i defineix la voluntat d’aquest Govern de tractar els temes relacionats amb el català d’una manera frontal, transversal, dialogant i oberta”.
4
