query_builder 4 octubre 2022 19:54
event_note Nota de premsa
El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, acompanyat de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga i Ibáñez, ha encapçalat avui l’acte institucional que se celebra a Catalunya amb motiu de l’Any Fuster.
També han participat en l’acte el conseller de Fons europeus, Universitats i Cultura de les Illes Balears, Miquel Companys i Pons; l’alcalde de Sueca, Dimas Vázquez i España; la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe Irigoien, així com el comissari de l’Any Fuster, Enric Sòria i Parra.
“És un dels pensadors amb majúscula de la cultura catalana del segle XX que ens explica qui som, i ho fa a través de diferents gèneres, i que ens explica, a través del reconeixement de la pròpia cultura i identitat compartida, què podem arribar a ser”, ha defensat el president de la Generalitat. “Ajuda a despertar l’orgull i l’autoestima de tots els territoris que, malgrat tots els intents perquè no sigui així, compartim llengua i cultura, tots els territori de parla catalana”, ha afegit el cap de l’Executiu.
“El llegat de Fuster es manté viu en tot el dinamisme i vitalitat que demostren el valencianisme, el mallorquinisme i el propi catalanisme”, ha dit el president Aragonès que també ha mencionat “projectes que beuen directe o indirectament del fusterianisme” i que han perdurat com la Xarxa Vives d’Universitats o la Fundació Ramon Llull, així com el recent treball conjunt dels Governs de les Illes, el País Valencià i Catalunya per lluitar contra el canvi climàtic.
“Fuster ens va oferir una idea de país amb tot el futur per endavant. Una concepció republicana del valor que donem a la idea de ciutadania, de catalanitat, a la idea de nació”, ha explicat el president que ha afegit: “ancorant-nos amb tota la determinació al valor de la llibertat, l’equitat i la solidaritat com a elements constitutius d’una ciutadania plenament empoderada i emancipada”.
La consellera Garriga ha recordat que, amb l’Any Fuster, es commemoren “molts Fusters: el literari, el polític, el crític, l’activista cultural...” perquè la commemoració “no té l’objectiu de descobrir-lo, sinó de donar-lo a conèixer millor”, Per això, ha explicat Garriga, un dels seus objectius principals és “atansar-lo als joves” i “anar més enllà de les seves facetes més conegudes i entrar, per exemple, en la seva poètica”.
La consellera de Cultura també ha subratllat que l’any Fuster “ha servit per avançar en fer encara més estreta la relació entre els diferents territoris de parla catalana i per tornar a posar en contacte persones, entitats i institucions del País Valencià, de les Illes Balears i de Catalunya” i ha destacat, en positiu, que la commemoració “ens ha desbordat” perquè “entre tots, estem fent activitats per terra, mar i aire, des de tot arreu i per a tothom”.
L’acte institucional, conduït per la periodista Anna Pérez Pagès, ha comptat amb la participació de l’actor Alfred Picó i del músic Pau Alabajos, que han interpretat“M’aclame a tu”, d’Ovidi, i “Al vent” de Raimon. També hi han participat les actrius Maria Bosom, que ha llegit Criatura dolcíssima i art poètica, i Anna Güell, que ha llegit Sobre la contradicció, Entrada de “Convicció” al Diccionari per Ociosos i Judicis finals.
Enguany se celebra el centenari del naixement de Joan Fuster, probablement el més important assagista amb què ha comptat la literatura catalana i una de les figures intel·lectuals de més relleu i amb major repercussió pública de cultura catalana en la segona meitat del segle XX.
L’objectiu de l’Any Joan Fuster és aprofundir i difondre al màxim el coneixement de l’obra fusteriana, destacar-ne la seva enorme importància i ressaltar la seva vigència en el nostres dies, com a impulsora d’un pensament crític, exigent i lliure. Per tal d’assolir aquestes fites, es treball perquè l’obra i la figura de Fuster es donin a conèixer en l’àmbit educatiu i de les biblioteques de les xarxes públiques i, d’altra banda, que arribi al màxim nombre de gent. Es procura ressaltar la influència innovadora de Fuster tant en l’àmbit cívic com en l’artístic, intel·lectual i pròpiament literari, i es destaca la seva relació amb escriptors com Carles Riba, Salvador Espriu, Josep Pla, els germans Ferrater o Josep M. Castellet, entre altres figures rellevants de la cultura catalana.
L’Any Fuster inclou actes, col·loquis, conferències, lectures, exposicions, recitals o espectacles que es despleguen per tota la geografia catalana a fi de difondre al màxim el coneixement de Fuster. En aquest sentit, també es presta especial atenció a la difusió de les novetats bibliogràfiques que, tant pel que fa a la reedició de textos fusterians com als estudis dedicats a aprofundir en la seva figura, han aparegut ja o apareixeran al llarg de l’any.
Totes les activitats són organitzades pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes, però s’incorporen també accions d’altres entitats i associacions, i es treballa en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Govern de les Illes Balears per tal d’incorporar algunes de les seves accions i programes a la celebració de l’Any Fuster a Catalunya.
100 anys del naixement de Joan Fuster
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922 - 1992), assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta, va néixer al si d’una família d’arrels agrícoles i conservadores. Llicenciat en Dret per la Universitat de València, va abandonar aviat la carrera judicial per dedicar-se a la seva vertadera vocació: escriure. Va publicar el seu primer article, “Vint-i-cinc anys de poesia valenciana” el 1944. Van seguir-lo una allau d’articles en la premsa valenciana, catalana i de l’exili. El 1949, va publicar el seu primer llibre de versos, Sobre Narcís, i, el 1954, el primer llibre d’assaig, El descrèdit de la realitat, on plantejava qüestions ben intrigants sobre la deriva antirealista de l’art contemporani i el seu significat en l’evolució de la cultura. El 1962, dos llibres seus, Nosaltres els valencians i la guia El País Valenciano, suscitaren una polèmica sonada que va marcar la posició de les forces polítiques de l’època respecte al nacionalisme valencià (i català) emergent. Al llarg de la seva vida, va escriure una seixantena de llibres i milers d’articles de la temàtica més diversa: poesia, crítica i història literària, assaig humanista, comentaris polítics, culturals i artístics, història del país valencià, magnífics aforismes, dietaris, etc., a més d’una voluminosa correspondència que ha anat editant-se pòstumament.
Va ser distingit, entre altres guardons, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedí l’Alta Distinció al Mèrit Cultural (1992). El 2017 s’inaugurà a Sueca l’Espai Fuster, un centre de difusió de l’obra de l’escriptor situat a la casa on va viure, amb la finalitat de conservar, gestionar i difondre el seu llegat. A part de la publicació de les obres completes en curs a Edicions 62, continuen publicant-se contínuament reculls d’articles, textos inèdits, antologies i estudis que ajuden a fer-se una idea de la vastedat i la versatilitat de la seva obra.
