La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró i Buldó, ha inaugurat aquesta tarda la mostra “T’enyoro. Cartes per la memòria” a la Sala d’Exposicions del Memorial Democràtic. L’han acompanyat el director de la institució, Vicenç Villatoro, i el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font. A l’acte, també hi ha participat el periodista Antonio Tortajada.

L’objectiu de l’exposició és reivindicar el paper fonamental de la correspondència i la documentació personal a l’hora de reconstruir esdeveniments del passat des d’una perspectiva més humana i emotiva. A través de tres històries personals en què les missives han estat el factor de connexió, el Memorial mostra com aquests documents són imprescindibles per recuperar les vides dels remitents, independentment de la seva popularitat i de l’estatus social; a més, ens permeten de conèixer la vida quotidiana i social d’una època, de primera mà i de manera fidedigna.

Les tres històries que segueix l’exposició són l’amistat entre l’Anna Murià i la Mercè Rodoreda; les vivències d’una parella barcelonina separada durant la Guerra Civil, Filomena i Josep Maria, i la història de Teresa Prats, una dona republicana que demanà ajuda per carta a Joan Tauler, secretari del President Lluís Companys, des del camp de refugiats de Clocher (França).

Ciuró ha començat el seu discurs remarcant el valor de preservar les cartes "ja que poder-les tenir dipositades ens permet conèixer, a través de vivències particulars, com va viure la ciutadania aquelles circumstàncies”. A més, ha afegit que “preservar la memòria ens ajuda a no caure en l’oblit i que, això no porti a la indiferència”.

La consellera també ha volgut destacar que “la feina del Memorial i les polítiques de memòria són un dels compromisos més importants que tenim com a Departament de Justícia, perquè és necessari explicar la història d’on venim i poder aprendre de cara al futur”.

D'altra banda, el director del Memorial Democràtic ha agraït l'oportunitat que ha brindat l'exposició perquè "les cartes són portadores d'una memòria que interessa al conjunt de la població, no tan sols a les famílies afectades".

L’amistat de Mercè Rodoreda i Anna Murià

La correspondència entre aquestes escriptores ha permès conèixer la seva història personal i el context històric en què van estar immerses. En aquest cas, es presenten cinc cartes que narren els primers anys d’exili i com va viure Mercè Rodoreda l’arribada de les tropes alemanyes a França. L’amistat entre Rodoreda i Murià va sorgir durant l’exili a França, el gener de 1939. Totes dues van conviure a la casa de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París, acompanyades d’altres intel·lectuals també exiliats.

La correspondència va sorgir després de la separació: l’Anna Murià va marxar a Mèxic, mentre que la Mercè Rodoreda s’instal·là a París, d’on fugí després, amb motiu de l’ocupació nazi. La seva fugida va quedar detalladament narrada en una de les cartes que mostra de manera destacada a l’exposició.

Filomena i Josep Maria: una història d’amor en temps de guerra

El fons del Memorial Democràtic compta amb una donació privada d’una família de Barcelona que, separada durant la Guerra Civil, es va cartejar per dir-se, entre moltes altres coses, que s’enyoraven. Al mateix temps s’explicaven com patien els bombardejos, com s’ho feien per aconseguir aliments malgrat l’escassedat i com vivien la desfeta de l’exèrcit republicà i la fugida de la població.

Els descendents de la Filomena Augé i en Josep Maria Faura van donar al Memorial Democràtic 96 cartes que aquesta parella es va escriure durant els anys de la guerra. Aquesta correspondència ha permès saber com van viure-la des de la distància: la Filomena, des de Torà, on es va instal·lar amb els dos fills, i en Josep Maria, des de Barcelona, on es va quedar treballant. A més a més, gràcies a aquesta correspondència, se n’ha pogut recuperar el testimoni en relació amb els bombardejos, el racionament o l’avanç de les tropes franquistes.

Teresa: reconstruir una vida a partir d’una carta

Teresa Prats, el febrer de 1940, era al camp de refugiats de Clocher (Guéret, França). En una de les missives que envia a un conegut, Joan Tauler, demana ajuda econòmica i té un to clarament militant a favor de la causa republicana. Aquesta carta posa en relleu la quantitat de dades que desprèn un únic document i com podem reconstruir una història amb aquesta informació.