{"name":"2022/10/06/13/24/8182a88d-08ab-4175-b1f9-eec8689efff5.jpg","author":"DTGL","type":"0","location":"0","weight":"2220271"}

El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, ha assegurat que les característiques específiques de la vegueria de Lleida, tant de caràcter econòmic, social i territorial, així com la necessitat de transformació d’un sector bàsic i essencial com l’agroalimentari, des d’un model basat en l’economia circular, tal i com determina l’estratègia de la Bioeconomia 2030, fan de Lleida “un territori d’alta idoneïtat per acollir projectes que puguin ser considerats estratègics, tant pel seu volum d’inversió en innovació com per la capacitat de producció i gestió de recursos biològics renovables de proximitat dins el sector que avui genera més Producte Interior Brut del país com és l’agroalimentari”. Ho ha manifestat a la Casa Llotja de Mar de Barcelona en el transcurs de la jornada ‘Lleida. Terra d’Oportunitats’, que, impulsada per les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida, ha servit per exposar davant de 200 empresaris, directius i agents catalans i d’arreu les oportunitats i avantatges que ofereix la vegueria de Lleida per a l’establiment de projectes d’inversió.

Bernat Solé ha destacat “la implicació del Govern de la Generalitat en l’agenda compartida de les institucions lleidatanes al voltant de l’objectiu comú de posar aquestes oportunitats i avantatges”. “Els valors i les oportunitats esdevenen realitats quan hi ha l’acompanyament necessari per part de les administracions. I és aquí on, des del Govern de la Generalitat, volem posar tots els esforços”, ha afirmat. En aquest sentit, el delegat s’ha referit a la implantació de polígons d’activitat econòmica, a les actuacions estratègiques amb alta inversió pública que preveu el Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 (PNI), a l’aprovació de normatives per a agilitzar la tramitació administrativa i a l’increment de l’acompanyament a les empreses.

Polígons d’activitat econòmica

Pel que fa als polígons d’activitat econòmica, Solé ha explicat que, actualment, hi ha 106 polígons d’activitat econòmica a la vegueria, que sumen una superfície de 1.755 hectàrees, amb una ocupabilitat del 71%. A partir de l’any 2000 s’ha produït una eclosió de la implantació d’aquests àrees. Concretament, un total de 47, gairebé la meitat dels 106 actualment existents. El delegat ha destacat que aquests polígons tenen “característiques diverses, variades i equilibrades per adaptar-se a les necessitats que puguin arribar i als diferents usos industrials, logístics i de serveis” i que estan “distribuïts per tot el territori, amb grans eixos econòmics com el mateix futur polígon de Torreblanca-Quatre Pilans o el mateix cordó industrial, paral·lel a l’A-2, que uneix Lleida i l’àrea metropolitana de Barcelona amb menys de dues hores i que compta amb peces de sòl industrial de 100 hectàrees en una sola unitat, a punt per a ser desenvolupades”.

Solé també ha incidit en l’aeroport de Lleida-Alguaire. Els canvis urbanístics aprovats, amb la modificació del seu pla parcial per guanyar superfície d’ús industrial, nous hangars i edificis, permeten “seguir avançant en el projecte Air&Space Port Lleida-Alguaire”, amb l’objectiu d’augmentar el nombre d’empreses vinculades al sector aeroespacial i “convertir Alguaire en l’aeroport industrial, tecnològic i aeroespacial de Catalunya, l’únic port espacial d’Europa i el segon centre de proves de propulsió per a coets llançadora del continent, a banda de l’activitat dels àmbits tecnològic, l’industrial, la formació i el comercial”.

Projectes estratègics en el PNI 2022-2025, facilitació de l’activitat econòmica i acompanyament de les empreses

Quan als projectes estratègics contemplats en el PNI 2022-2025, Solé ha fet esment del mateix BIOHUB CAT, que pretén convertir la vegueria de Lleida en el principal hub del sector agroalimentari i forestal del sud d’Europa, amb totes les oportunitats de generació d’activitat econòmica que se’n deriven.

En relació als esforços per a agilitar la tramitació administrativa, el delegat ha apuntat la recent aprovació del Reglament de facilitació de l’activitat econòmica, de desenvolupament de la llei aprovada el 2021, que permet realitzar la tramitació administrativa a través d’una finestreta única empresarial i que alhora reconeix la figura de projecte estratègic, prevista per aquelles iniciatives que tinguin capacitat tractora per al país, amb l’objectiu que el temps d’aprovació d’una activitat es vegi accelerat de forma important. “Perquè tenim molt clar que el temps forma part de l’oportunitat”, ha dit.

Per últim, sobre l’acompanyament a les empreses, Bernat Solé ha fet esment del servei que, de la mà de la Cambra de Comerç de Lleida, el departament d’Empresa i Treball està promovent “per donar suport a les empreses ja implantades amb l’objectiu de fixar el teixit empresarial i establir, al mateix temps, un coixí de confiança per a totes les que es vulguin implantar de nou”.

El president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida, Jaume Saltó, ha destacat com a avantatge competitiu important la situació geoestratègica de la vegueria de Lleida. El president de la Cambra de Comerç de Tàrrega, Carles Giribet, ha exposat l’impacte d’”inversions rentables” com la del Canal Segarra-Garrigues, que “ha permès multiplicar per sis la productivitat de la terra de regadiu respecte al secà, generar una ocupació de 22.500 persones i assolir un PIB de 600 milions d’euros en un escenari de regadiu total”. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha explicat que “una de les dues grans potes sobre les quals pivota l’objectiu que Lleida sigui la capital agrobiotech del sud d’Europa és el nou polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, que representa un nou model de sectors d'activitat econòmica, integrat paisatgísticament, energèticament sostenible i amb intermodalitat ferroviària, un aspecte clau per a potenciar la descarbonització de l'economia”. Finalment, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha destacat que “Lleida és terra d’oportunitats no perquè siguem una terra erma i verge, sinó perquè la nostra història ens avala com a garantia d’entorn econòmic sostenible, de qualitat i íntimament lligat a les nostres fortaleses, que són les que estem identificant en els darrers anys com a base per a una nova economia, la bioeconomia”.

La jornada ha programat dues taules rodones amb la participació, d’una banda, de representants d’empreses que s'han establert al territori aprofitant les fortaleses existents i, d’una altra, de representants d’empreses lleidatanes que han esdevingut casos d'èxit i que hi han acabat sent referents. A la primera, introduïda pel rector de la Universitat de Lleida, Jaume Puy, hi han pres part Elisabeth Alier, presidenta de la paperera Alier, i Xavi Solé, CEO d'Equiptank, SL. A la segona, Ramon Roca, president de Ros Roca; Josep Pont, CEO de Pont Family Holding (Grup Borges); Núria Cervós, consellera delegada de Grup Cervós i presidenta del Gremi de Constructors de Lleida; Sisco Sapena, conseller delegat de Lleida.net, i Teresa Vallès, CEO de Pastoret de la Segarra.