1. El "Frontal florentí" de la Seu de Manresa, obra mestra del brodat medieval, torna a exhibir-se després d'una modèlica restauració
2. El nou sistema i lloc d’exposició permet contemplar tots els detalls de l’obra, apreciar la tècnica del brodat, seguir la lectura iconogràfica de les diverses escenes representades i intuir la seva funció litúrgica
3. La intervenció forma part de les onze accions previstes en el programa Temps de Gòtic, l’acord de la Fundació “La Caixa” i el Departament de Cultura per la restauració, protecció i difusió del llegat patrimonial gòtic de Catalunya

{"name":"2022/10/07/18/35/4f4ea7bf-3924-4535-bbe0-d5defe156a46.jpg","author":"Arnau Pascual / Departament de Cultura","type":"0","location":"0","weight":3831468}

Des d’aquesta tarda, a la Basílica Santa Maria de la Seu de Manresa, es torna a exhibir al públic l’excepcional brodat italià del segle XIV, conegut popularment com a “Frontal florentí” o “Frontal de la Passió”, després d’una modèlica i acurada intervenció de restauració i conservació. La presentació de la peça en el seu nou emplaçament a la Capella de la Mare de Déu de Lourdes s’ha realitzat aquesta tarda en un acte públic que ha comptat amb la participació de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; l’alcalde de Manresa, Marc Aloy; el bisbe de Vic, Mons. Romà Casanova; el director del Departament de Coordinació Territorial de la Fundació "la Caixa", Josep Ollé, i el rector de Santa Maria i president del Capítol de Canonges de la Seu de Manresa, Mons. Joan Hakolímana.

Aquesta intervenció s’ha fet en el marc del nou acord de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Fundació “La Caixa”, el programa Temps de Gòtic.El seu objectiu ha estat millorar l’estat de conservació de la delicada peça, crear unes condicions expositives òptimes, donar-li el màxim de visibilitat i restituir-la a un escenari litúrgic. L’actuació ha tingut un cost de 145.000 euros i ha estat finançada per l’entitat amb la col·laboració del Bisbat de Vic. Per al procés de restauració i conservació s’ha comptat també amb l’Àrea de Investigación y Formación del Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE) que han participat amb les anàlisis científiques.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha destacat que “si avui podem gaudir d’aquest frontal, és sobretot per dos motius: per l’impressionant feina que s’ha fet al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat i també des del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, i per la suma de grans aliances entre les institucions públiques i privades”. “És una peça única, una obra mestra que hem d’aprofitar que ara s’ubicarà en aquest nou lloc, a la basílica de la Seu, per donar-la a conèixer entre tota la ciutadania”, i ha afegit: “Els veïns i veïnes de Manresa poden estar orgullosos del patrimoni de qualitat que tenen a casa seva”.

Sònia Hernández, directora general de Patrimoni Cultural, recorda que ja fa catorze anys, des del 2008, que “des del Departament de Cultura treballem de la mà amb la Fundació ”la Caixa” per recuperar patrimoni català a través de quatre grans programes de col·laboració dirigits a realçar alguns dels monuments més valuosos i emblemàtics de Catalunya. A través de programes com Romànic Obert, Cellers Cooperatius, Patrimoni en Acció, i ara, Temps de Gòtic, hem intervingut en més de 100 monuments i jaciments”.

El Frontal florentí és un brodat extraordinari del segle XIV, fet amb fils de seda, de plata daurada, sobre un doble llenç de lligament pla (tafetà). El dibuix preparatori, que és també d’una qualitat excepcional, es pot observar a les zones on el brodat no s’ha conservat. Cal remarcar que l’obra està signada – també amb fil i agulla - pel brodador florentí Geri di Lapo, sota l’escena central de la crucifixió: “GERI LAPI RACHAMATORE ME FECIT IN FLORENTIA”. Pel que fa a les dimensions, el pal·li fa aproximadament 91 centímetres d’alçada per 333 centímetres d’ample.

Per la seva brillant execució i bellesa, el pal·li de Manresa és considerat internacionalment una de les obres mestres del brodat florentí – de l’anomenat opus florentinum – juntament amb el pal·li signat per Jacopo di Cambio que es conserva a Florència (actualment a les Galleria dell’Accademia). El fet que ambdós es conservin sencers i estiguin firmats pels respectius brodadors els converteix en els dos grans monuments del brodat florentí trescentista.

La intervenció de restauració-conservació i el nou espai expositiu

L’actuació, coordinada des de la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, juntament amb el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) i el Bisbat de Vic, es va iniciar el 9 de setembre de 2021 amb el trasllat de la peça al CRBMC, on s’ha restaurat, i ha acabat el 5 d’octubre de 2022, data de finalització dels treballs d’adequació de la capella i retorn del pal·li a la Seu de Manresa.

El pal·li presentava un estat de conservació extremadament fràgil. Les alteracions més evidents eren les deformacions localitzades a les cantonades i a la part inferior, coincidint amb les àrees que presentaven pèrdues de suport original. Així mateix, presentava taques de rovell, fissures, forats, pèrdua de cohesió dels fils metàl·lics i restes d’insectes lepidòpters. Les taques de cera i la notable pèrdua de fils del brodat testimonien l’ús que es feia de l’antependi en els oficis litúrgics.

L’objectiu principal de la intervenció de conservació-restauració ha estat aconseguir una estabilització dels materials per a la seva conservació a llarg termini, millorar la seva llegibilitat i l’accessibilitat al públic.

Abans d’iniciar els tractaments, es va fer un examen preliminar exhaustiu amb la documentació corresponent i un estudi cientificotècnic amb anàlisis de laboratori i imatges amb diferents radiacions, entre d’altres. S’han fet servir tècniques fotogramètriques per obtenir una ortofotografia (fotografia geomètricament exacta) d’alta resolució i un model 3D de detall de la part central del pal·li. S’ha publicat l’ortofotografia al perfil de Giravolt al visor Nira i el model 3D al perfil de Giravolt a Sketchfab.

La intervenció va començar amb la separació del frontal del bastidor, l’extracció dels gavarrots i la retirada de la tela, de color verd, no original, que emmarcava l’obra i que ocultava part de la sanefa perimetral. Es va prosseguir amb una primera fase de neteja de l’anvers i del revers, mitjançant una microaspiració per tal d’eliminar la brutícia superficial. Els fils metàl·lics mig despresos o que s’havien deixat anar es van reubicar i subjectar un a un, amb cosits, tot seguint un ritme preestablert. Pel que fa a les pèrdues de suport, fissures i forats, es van consolidar i reintegrar cromàticament amb noves teles, tenyides expressament del color de les zones a tractar. Un cop finalitzada la consolidació, el revers del frontal es va protegir amb un folre de lli de color natural i lliure d’aprest.

Per poder exposar aquest magnífic pal·li, s’ha realitzat una adequació arquitectònica de la capella de la Mare de Déu de Lourdes de la Basílica de la Seu de Manresa i s’ha construït una vitrina feta a mida per ser conservada en les millors condicions possibles i ser exhibida degudament al públic.

El propòsit essencial de la nova ubicació ha estat que la peça s’exposi en les condicions especials de conservació preventiva que requereix i que, a la vegada, harmonitzi amb un espai integral de culte com és la basílica i acostar-se a la funció litúrgica.

El criteri bàsic de la intervenció ha estat plantejar les actuacions necessàries per a condicionar la capella, mantenint, però, la integritat de l’edifici de tal manera que es puguin preservar els seus valors historicoarquitectònics, com a immoble declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. S’ha dut a terme un tractament superficial dels paraments de la capella, l’adequació al nou ús de la reixa existent de ferro pintat de color fosc que delimitava la capella, l’eliminació de les portes corredores per evitar vibracions, l’adaptació de l’obertura de pas per poder contemplar-la completament i la incorporació d’un element de senyalització permanent.

La vitrina, d’alta qualitat, està formada per una estructura d’acer pintada al foc i vidre de seguretat laminat, disposa d’un espai a la zona inferior per col·locar material estabilitzador que permet un control de la humitat relativa. La il·luminació de l’obra s’ha resolt des de l’interior de la vitrina, mitjançant una línia de llum led instal·lada a la part superior, reforçada a l’exterior amb les làmpades de la capella. Tant el sistema d’obertura del moble expositiu com el suport inclinat sobre el qual es recolza l’obra es van concebre prioritzant, a banda de la seguretat de la peça, l’accés per a les tasques de control i seguiment de l’estat de conservació de l’obra quan sigui necessari.

Aquesta vitrina, juntament amb un sobre i dos peus autoportants amb anivelladors, conformen un altar que recrea l’espai que ocuparia en la seva funció litúrgica original, alhora que serveix per garantir les condicions especials de conservació preventiva de la peça.

Història de l’obra

El pal·li va ser encarregat al brodador florentí pel jurisconsult manresà Ramon Saera qui el va deixar en testament a la Seu de Manresa l’any 1357. L’any 1888 l’obra es va exhibir a l’Exposició Universal de Barcelona i després va passar a formar part del fons del Museu Episcopal de Vic, fins al 1901 quan va tornar a Manresa per a l’Exposició General Manresana. L’any 1929 s’exposa a l’Exposició Internacional de Barcelona i durant la Guerra Civil Espanyola el Comitè de defensa del patrimoni artístic la salvaguarda primer a la Cova de Manresa i el 1938 la trasllada a Darnius.

El pal·li ha estat restaurat diverses vegades i l’última es va dur a terme al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, l’any 1992, amb motiu de l’exposició “Catalunya Medieval”. L’obra va quedar exposada al Museu Històric de la Seu de Manresa, en una galeria superior del cos de la façana principal neogòtica.

El frontal representa tres escenes narratives de la Infantesa, Crucifixió i Passió de Crist: a la part central hi ha l’escena principal de la Crucifixió, a l’esquerra nou escenes dela Infantessa de Jesús (les Esposalles de Maria, l’Anunciació, la Visitació, el Naixement de Jesús, l’Adoració dels Reis, la Fugida a Egipte, la Presentació de Jesús al Temple, Jesús entre els Doctors i l’expulsió dels mercaders del Temple) i a la dreta de l’escena principal, es repeteix de nou la disposició de les nou escenes en tres fileres (l’Entrada de Jesús a Jerusalem, el Sant Sopar, l’Oració a l’Hort, el bes de Judes, el Judici de Jesús, la Flagel·lació, el Camí del Calvari, la Resurrecció i la Davallada als Inferns).

Temps de Gòtic. Programa de posada en valor del patrimoni gòtic català

Temps de Gòtic és el nou programa d’intervencions en el patrimoni cultural català fruit d’una nova col·laboració entre la Fundació ”la Caixa” i el Departament de Cultura de la Generalitat. El projecte, finançat íntegrament per la Fundació “la Caixa”, compta amb una dotació de 6,34 milions d’euros.

L’objectiu del programa és posar en valor, millorar i conservar el llegat patrimonial gòtic de Catalunya mitjançant la restauració, protecció i difusió d’aquest patrimoni, tot estimulant el territori i dinamitzant-lo en l’àmbit cultural, social i econòmic.

El programa actua en 11 monuments i béns mobles: el frontal florentí de la Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa, el claustre gòtic del Reial Monestir de Santes Creus a Aiguamúrcia (Alt Camp), un tram de la Muralla de Tortosa (Baix Ebre), església de Sant Llorenç de Lleida (Segrià), antic Hospital de Cervelló (Baix Llobregat), església de Santa Maria de la Plaça de Sanaüja (Alta Segarra), església de Sant Domènec de Girona (Gironès), castell de València d’Àneu a Alt Aneu (Pallars Sobirà), Palau Episcopal-Museu d’Art de Girona (Gironès) catedral de Santa Maria i els Reials Col·legis de Sant Jaume i Sant Maties de Tortosa.

Descàrrega d’imatges i clips de vídeo