“És evident que el 2023 Catalunya tornarà a tenir un dèficit d’inversions de l’Estat si es compara amb el seu pes com a motor econòmic, que és del 19%”, ha assegurat avui el conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Jaume Giró, després que ahir es conegués la previsió d’inversions reals territorialitzades en els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any vinent. En una entrevista al programa Els Matins de TV3, el conseller ha recordat que el grau d’execució de les inversions previstes per l’Estat a Catalunya l’any 2021 no va superar el 35,9%, una dada que ha considerat “especialment humiliant”. “Quan això passa un o dos anys pot ser casualitat, però quan passa vint-i-cinc anys no ho és”, ha lamentat.

{"name":"2022/10/07/12/50/57637b02-27a6-4b2d-96eb-67a6b3abf76d.jpg","author":"Departament d'Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":115246}

En aquest sentit, Giró ha explicat que els mateixos comptes estatals per al 2023 ja avancen que el grau d’execució de les inversions previstes a Catalunya el 2022 per part de les empreses públiques estatals (un àmbit que inclou entitats com Renfe o Adif) se situarà al voltant del 39%, una dada “difícil d’entendre i acceptar”.

A més, ha fet notar que els 2.308,9 M€ d’inversió estatal prevista a Catalunya per al 2023, que equival a un 17,2% del total assignat a les comunitats autònomes, “no inclou la inversió no territorialitzable, que suposa aproximadament la meitat de les inversions, i que no ens diuen on anirà”. Segons ha indicat, el gruix d’aquesta altra meitat es destinarà a àmbits com la Defensa, Interior, Ciència i Digitalització, “i això, bàsicament, anirà a Madrid”, ha remarcat. “Per tant, hi ha una meitat on ens prometen un 17% i veurem quant acabarà venint, però hi ha una altra meitat de la qual ni ens diuen el que ens tocarà, probablement perquè ens tocarà molt poc, ja que anirà majoritàriament a Madrid”, ha subratllat.

Pel que fa a l’Avantprojecte de pressupostos de la Generalitat Catalunya per al 2023, el conseller ha confirmat que, a hores d'ara, la feina d’elaboració dels nous comptes està “encarrilada” i que els diferents departaments “ja tenen assignats els recursos que podran destinar a polítiques i serveis públics”. Preguntat per les mesures tributàries incloses a l’avantprojecte, el conseller ha afirmat que aquest capítol dels comptes encara no està tancat, però s’ha mostrat partidari d’impulsar mesures com la deflactació de l’IRPF “per neutralitzar l’efecte de la inflació” i d’apujar els límits personals i familiars per sota dels quals no s’ha de fer la declaració de la renda. També, en el cas de l’impost sobre el Patrimoni, ha defensat un augment del mínim exempt des dels 500.000 euros actuals al llindar de 700.000 euros previ a la reforma que es va fer el 2012 per compensar la baixada d’ingressos derivada de la crisi.

“Les finances de la Generalitat entren a la primera divisió”

Durant l’entrevista, el conseller ha reiterat la seva voluntat que la Generalitat torni a finançar-se als mercats exteriors del deute, “primer amb una part petita, al voltant de 4.000 o 5.000 milions d’euros”. Giró s’ha mostrat satisfet que darrerament les agències de ràting Fitch, DBRS i Moody’s hagin apujat la valoració del deute la Generalitat, “ja que això vol dir que les finances de la Generalitat de Catalunya entren a la primera divisió, i que podrem emetre deute i parlar de tu a tu amb el Banc Central Europeu”, ha conclòs.