query_builder 11 octubre 2022 19:59
event_note Nota de premsa
El Departament d’Igualtat i Feminismes ha fet retorn dels primers resultats obtinguts del procés participatiu de consulta pública de l’avantprojecte de llei contra el racisme en l’acte institucional "Passats colonials, futurs antiracistes" celebrat al Museu d’Història de Catalunya.“Aquest acte, en la vigília d’un dia tan simbòlica de la lluita contra el racisme com és el 12 d’octubre, vol ser, en si mateix, un acte de reconeixement, de memòria i de reparació" ha afirmat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre. En referència al nom de la jornada la consellera ha apuntat “hi ha implícit un nexe clau, el present: no hi ha futur antiracista sense reconeixement del passat colonial”. “Mirem de cara el present, sense cap mena d’autocomplaença, treballem l’avui, l’ara, per definir plegades un nou contracte social sense racisme estructural, social ni institucional”.
La jornada en què s’ha pogut abordar la persistència del racisme, els seus vincles amb el colonialisme, i les estratègies per poder fer-hi front, ha comptat amb una tala rodona conduïda per l’actriu Kathy Sey i integrada per les expertes Anyeli Cisneros, investigadora i docent, Fatiha el Mouali, tècnica d’acollida i membre de la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, Paqui Perona Cortés, mediadora i presidenta de l’associació de dones gitanes Veus Gitanes, i Bombo Ndir, activista, formadora i dinamitzadora cultural.
La presidenta de Veus Gitanes ha posat el focus en doble racisme que pateixen les dones gitanes “hem passat de patir els estereotips per ser dones llibertàries a patir-los per estar condemnades a viure en guetos i decidir fer la revolució a la nostra manera”. La Fatiha el Mauali, ha reconegut que les polítiques migratòries que van practicar-se amb la població gitana són els mateixos que ara s’utilitzen vers la població marroquina, i declara “no podem construir una societat antiracista sense fer la feina que estem fent avui, posant noms i rostres”.
Per la seva banda, l’activista i dinamitzadora cultural Bombo Ndir ha lamentat que s’exclogui de les universitats tant a les joves migrades i/o racialitzades com els coneixements descolonials. Per acabar, la investigadora Anyeli Cisneros ha volgut parlar del patiment mental que implica viure sota aquest sistema racista. De fet, totes les expertes ho han mencionat en algun moment de les seves intervencions. “Els cops que hem mencionat la bogeria, l’efecte que té aquest racisme silenciós. Jo he acabat sent una boja antiracista”.
Procés participatiu
El procés participatiu de l’avantprojecte de llei antiracista s’ha tancat, després de nou mesos i mig, amb més de 400 persones participants que han fet palesa la necessitat de comptar amb una llei que abordi el racisme de manera integral.
“Cal dotar-nos d’una llei que reconegui l’impacte del racisme en la vida de les persones i que ens doni eines per fer-hi front, perquè disposar-ne beneficia positivament a tota la ciutadania” apuntava la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, Eunice Romero Rivera.
La metodologia emprada per a la participació comunitària ha anat més enllà dels mecanismes tradicionals de participació ciutadana, per tal d’assegurar poder disposar del màxim de persones i entitats participants. S’han facilitat vies i estratègies de participació atenent a dificultats ja detectades com l’idioma, les dificultats de conciliació i els espais de cura.
Amb tot, s’ha prioritzat arribar al màxim de persones i problemàtiques, sostenir els debats i les aportacions rebudes i assegurar que tant el procés com el resultat siguin realment transformadors, sempre des d’una perspectiva feminista i antiracista.
La directora general ha explicat que el procés participatiu que s’ha dut a terme per l'Avantprojecte de llei “ha estat un procés reparador amb un objectiu clar, trencar el silenci vers un sistema racista que no es qüestiona i funciona com a sistema d’opressió”.
Les aportacions rebudes aborden preocupacions clau per a la redacció de la llei catalana contra el racisme com ara la manca de reconeixement de les persones racialitzades, que tenen vetats determinats àmbits dels espais públics. Cal destacar que durant tot el procés de participació s’han reportat tota mena de vivències de racisme quotidià. En aquest sentit, es fa evident doncs la necessitat de fer front a un racisme sistèmic i estructural reportat, deixant, d'una banda, la negació d’aquest mateix fenomen per part de les institucions i apostant per l’educació i la garantia de drets com ara l’accés a l’habitatge o al mercat laboral.
“Amb aquest primer retorn del procés participatiu de l’avantprojecte de llei contra el racisme, el Govern de la Generalitat de Catalunya vol expressar un punt d’inflexió en el reconeixement institucional llargament degut del racisme. És un punt d’inflexió també en el compromís polític amb la seva erradicació” ha afirmat la consellera Verge.
Reparació històrica i interseccionalitat
La llei ha de permetre visibilitzar i reconèixer els processos històrics colonials i discriminatoris, que han contribuït a generar un sistema racista basat en privilegis i opressions, en funció de variables com l’origen, la cultura o el color de pell, “perquè desconèixer la participació de la societat catalana en l'esclavisme o desconèixer la persecució històrica contra el Poble Gitano ens condueix a negar i a normalitzar el racisme estructural” ha declarat la consellera. El racisme és un relat que justifica les desigualtats provocades per les eleccions que s’han pres al llarg de la història de la civilització amb més poder. “Recau sobre elles un imaginari racista d’inferioritat cultural que justifica unes desigualtats que, en realitat, tenen l’origen en processos d’espoli i d’esclavitud que continuen marcant les relacions Nord-Sud Global” apuntava Verge. Hi ha doncs un deute històric de reparació amb totes les persones que han patit el racisme, i la llei arriba per donar-hi resposta.
La iniciativa legislativa també incorpora un enfocament interseccional de les violències i discriminacions que pateixen les persones migrades i/o racialitzades. "Som conscients que feminisme i antiracisme no sempre han anat plegats. Ens comprometem a revertir-ho en allò que estigui a les nostres mans" ha declarat la consellera. L'avantprojecte de llei tindrà en compte la resta de variables que travessen aquestes persones, com el gènere, l’edat o ser una persona LGBTI+, i les situacions que aquests encreuaments generen. És important entendre i incorporar com interactuen tots aquests eixos, perquè només així es podrà abordar el racisme de manera integral.
En definitiva, la llei vol donar resposta al racisme estructural que pateixen persones racialitzades i/o migrants, garantint la igualtat de tracte i no discriminació a totes les persones de manera efectiva. És una llei integral que dona resposta al racisme social i institucional existent, i a les seves formes d’expressió específica, com poden ser l’antigitanisme, la islamofòbia, la xenofòbia o altres. Presentada el Dia Internacional dels Drets Humans, la llei vol garantir de manera efectiva els drets a totes les persones. “Una llei per si sola no acaba amb un sistema d’opressió, però aconsegueix canvis cabdals, com el reconeixement institucional a l’existència del racisme” ha explicat la consellera Verge.
"Hem deixat de mirar cap a una altra banda. Ens sumem a l’agenda de transformació del moviment antiracista, i de les entitats i col·lectius que fa molt temps que denuncien el racisme, prenent bona nota dels deures pendents que s’han apuntat en el procés participatiu de la llei i en els múltiples informes elaborats per les entitats en les darreres dècades”. “La transformació feminista ha de ser i serà antiracista” ha tancat la consellera Verge.
8
