El Govern ha avaluat avui l’evolució de l’activitat turística a Catalunya a partir d’un informe presentat pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. L’informe evidencia el canvi en el model turístic català, i la consolidació d’un nou model turístic basat en el desplegament integral de les potencialitats turístiques de Catalunya.

 

Gràcies a aquesta transformació, el sector manté un creixement sostingut des de 2003, que s’ha mantingut malgrat la crisi de 2008 i que està ajudant a compensar els efectes negatius que han patit altres sectors. És per això que es mantenen les bones perspectives del sector, i que es preveu una bona temporada d’estiu, amb resultats lleugerament superiors als de l’any passat.  

 

Catalunya ha rebut durant el primer semestre 5,8 milions de turistes i s’ha consolidat com a primera destinació de turisme estranger de l’Estat, amb un 25,3% del total de turisme. La xifra és semblant a la del mateix període de l’any passat (-0,6%).

 

El mercat europeu ha generat prop del 90% del turisme estranger a Catalunya. El francès, que continua sent el principal mercat emissor, ha frenat la caiguda, es manté estable i, a finals de temporada, segons el sector, ja podria donar resultats positius. Pel que fa el mercat alemany, dóna símptomes de recuperació i el rus registra creixements importants, al voltant del 25%. També té un bon comportament el turisme procedent dels Països Baixos, amb creixements al voltant del 10%, els països nòrdics i els Estats Units. 

 

Tot i que Catalunya ha estat capaç de mantenir el seu lideratge en quant a turisme estranger, és precisament aquest mercat on s’ha deixat notar més la crisi. Per contra, paral·lelament a la potenciació de campanyes de promoció per incidir en els mercats de proximitat, el turisme català és el que millor ha resistit la crisi i ha crescut.

 

Més de 13 milions de turistes estrangers han visitat Catalunya (a data de juny del 2010), un 19,76% més que al 2003, quan la xifra superava els 11 milions. El turisme espanyol, ha crescut un 21,5% i el català encara s’ha comportat millor, amb un creixement del 24,6%. L’increment de turisme català coincideix amb l’impuls de polítiques de turisme interior que han posat en valor el patrimoni del país, han permès ordenar l’oferta i han fet que molts catalans hagin redescobert Catalunya” S’ha passat de 14,8 milions de turistes al 2003, a 18,5 milions el 2010, tenint en compte segones residències (dades IDESCAT). Si es té en compte només les pernoctacions, el creixement ha estat del 89,77%. S’ha passat de tenir 4,8 milions turistes al 2003, a tenir-ne actualment més de 7,8 milions. Aquest mercat ha estat l’únic capaç de mantenir un creixement sostingut malgrat la crisi, mentre d’altres registraven descensos.

 

El mateix ha ocorregut amb la despesa, on aquest primer semestre del 2010 Catalunya es manté al capdavant del rànquing estatal amb un 21,5% del total (4.474 milions d’euros), un 7% més que al mateix període del 2009. El turista català, igual que l’espanyol, amb la crisi, no ha augmentat la despesa però l’ha mantingut. De mitjana, la despesa és de 160 euros per persona al dia, 40 euros més que la del turista espanyol i 50 euros més que l’estranger. Al conjunt de l’estat, la despesa mitjana diària és de 98 euros. Al 2004, que és el primer any de què es disposa de dades fiables, la mitjana de despesa diària a Catalunya era de 100 euros.

 

En quant a oferta turística, destaca un creixement superior al 70% del turisme rural en 7 anys. Al 2003, Catalunya tenia 1.132 establiments rurals mentre que al juny del 2010 la xifra és de 1.972, amb un creixement semblant en nombre de places. Aquest fet ha ajudat a aportar atractiu turístic a zones de l’interior del país oblidades, però amb molt potencial, generant riquesa a la zona i vertebrant el territori.L’oferta hotelera també ha crescut, però de forma més sostinguda. Actualment hi ha un 16,9% més de places hoteleres que al 2003. Actualment, hi ha a Catalunya 2.810 hotels, 196 més que fa 7 anys. En canvi, l’oferta de càmpings s’ha mantingut força estable. Ara, n’hi ha 349 i fa 7 anys, 351. 

 

 

Actualment el Govern treballa en el proper Pla Estratègic del Turisme a Catalunya que donarà continuïtat a l’actual, com a instrument de referència per a la planificació i programació turística.

 

El Govern ha fet un repàs de les actuacions realitzades en el marc del Pla, i ha constatat el lideratge de Catalunya en projectes europeus, amb la participació activa en la creació d’una Xarxa de Recerca Europea en Turisme Sostenible o, el lideratge en projectes interregionals europeus (Accessi Tourisme), amb l’objectiu de promocionar l’accessibilitat integral de les destinacions turístiques.

 

Quant a la promoció turística de Catalunya, en els darrers 5 anys gairebé s’ha triplicat el pressupost destinat a la promoció, amb una política integral, vinculada a altres activitats econòmiques, però directament relacionats amb el turisme, i que actuen com a motor d’altres sectors com el comerç, la cultura, la producció agroalimentària, la gastronomia local o l’artesania.

 

En els darrers anys, el Govern ha desenvolupat una política efectiva de foment i planificació producte, que s’emmarquen en el Pla Estratègic: creació de la xarxa de Centres d’Acollida Turística (CAT’s); Rutes Nacionals (Camí de Sant Jaume, Ruta Pirineu Comtal, Ruta dels Castells de Frontera). També s’han creat noves eines de programació turística pioneres a Europa, com ara l’Atles del Turisme a Catalunya o el Mapa de Recursos Turístics Intangibles; així com diversos plants de competitivitat turística i de foment turístic.

 

Per altra banda, a través del Pla de Dinamització Turística, el Govern ha destinat en el període 2001-2010 més de 31 milions d’euros a empreses i ens locals per a la creació de nou productes turístics arreu del territori.

 

El Govern ha avaluat també l’evolució de la normativa turística davant la necessitat de comptar amb una normativa actualitzada a l’actual activitat, sistemàtica, i que faciliti l’activitat turística i aporti més garanties als usuaris. El turisme necessita d’un marc jurídic transversal i integral. Per això s’ha dut a terme una actualització de la normativa existent i s’ha adequat a les noves realitats jurídiques i econòmiques, per tal de tenir un marc legal competitiu per l’empresa i amb la màxima garantia pels usuaris. També s’ha avançat en les mesures de simplificació administrativa en el sector turístic, amb el model de finestreta única.