En el marc de la Time Use Week, s’ha presentat la Xarxa Catalana pel Dret al Temps impulsada per la conselleria d’Igualtat i Feminismes. La seva finalitat és avançar en el dret al temps i en una organització del temps més equilibrada i justa a tota Catalunya. Per aconseguir-ho, la Xarxa farà de nexe d’unió entre totes les organitzacions catalanes, públiques i privades, que treballen per avançar en la millora dels usos del temps.

{"name":"2022/10/27/14/17/7fc23974-a66b-413e-90e3-6e7293dd17c9.jpg","author":"Presentació de la Xarxa Catalana pel Dret al Temps II","type":"0","location":"0","weight":76291}

Durant l’acte de presentació de la Xarxa, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha reivindicat que “les polítiques del temps són centrals en la transformació feminista, ja que el dret al temps és un dret de drets: sense temps no puc gaudir de molts altres drets, com la salut o la participació social i política”. Verge ha afegit que “la pròpia Xarxa Catalana pel Dret al Temps és una política feminista àmplia, ja que en la transformació no anem mai soles: sempre impliquem el conjunt d’actors i agents del país”.

La consellera ha ressaltat el repte que suposa “canviar com ens hem organitzat fins ara com a societat, famílies, empreses i organitzacions socials per tenir vides més vivibles, sobretot per a les dones que són les que pateixen més pobresa de temps: afrontem una revolució cultural i feminista” i, per això, “el dret al temps és un objectiu que hem de construir conjuntament, amb les institucions però també amb la implicació del conjunt de la societat, en tots els espais, cada dia”.

La Xarxa Catalana pel Dret al Temps està conformada per empreses, entitats, agents socials, institucions, persones expertes i investigadores d’arreu de Catalunya que estan compromeses amb el dret al temps. Totes elles treballen per avançar cap a uns usos del temps més saludables, igualitaris, eficients i sostenibles, així com cap a la transformació social, econòmica, democràtica, verda i feminista de Catalunya. 

Verge ha ressaltat el caire pràctic de la Xarxa, "perquè no és un espai perfer debats, sinó que pretén impulsar els canvis per començar-los afer ja i que es puguin replicar iniciatives que ja estan vigents i impulsar-ne de noves”, amb l’objectiu “d’avançar en la corresponsabilitat pública pel que fa a la reorganització dels temps i la revalorització de les cures”.“Cal ampliar les bones pràctiques a la Catalunya sencera, incorporant la perspectiva de gènere que tingui en compte les diversitats de totes les persones, perquè tothom pugui gaudir efectivament del dret al temps”, ha conclòs Verge.

Verge ha recordat que el Govern de la Generalitat ja ha impulsat moltes polítiques i mesures que avancen en la garantia del dret al temps, com el permís de tres dies de dol gestacional o els permisos laborals per menstruacions incapacitants i climateri. Una altra iniciativa que cuida i ofereix temps sobretot a les dones, que són qui en tenen menys, és el projecte TempsxCures amb una inversió de 21 milions d’euros. Aquest programa ofereix més de 700 serveis de cura a infants de 0 a 16 anys arreu de Catalunya, reconeixent així la responsabilitat de les institucions en la corresponsabilitat de les cures.

Accions i mesures per fer del temps un dret de ciutadania

La Xarxa està coordinada i dinamitzada per la Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs (DGCOTET) del Departament d’Igualtat i Feminismes. “Volem enxarxar-nos per transformar l’ús i organització que fem del temps amb perspectiva de gènere”, ha compartit la Directora General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, Núria Vergés Bosch, que ha recordat que “sobretot cal garantir el dret al temps de les dones, ja que disposen de menys temps propi perquè ens cuiden”.

Amb l'objectiu d’assolir una organització del temps més saludable, igualitària, eficient i sostenible, la Xarxa crearà i difondrà coneixement sobre usos dels temps amb perspectiva de gènere i facilitarà l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en aquest àmbit, a través d’accions com xerrades, jornades i formacions entre tots els agents participants. També crearà un repositori de bones pràctiques en l’àmbit de les polítiques del temps.

Pel que fa a les empreses i entitats, se les assessorarà per tal que impulsin la implementació de mesures concretes en l’organització del temps. A més, es potenciarà amb un premi anual el reconeixement d’aquelles que despleguin bones pràctiques.

En l’àmbit local, s’impulsarà l’elaboració de pactes del temps a tota Catalunya que impulsin polítiques dels temps que millorin la vida de les persones i promoguin horaris més saludables des de la proximitat. En aquest sentit, des del Departament d'Igualtat i Feminismes ja s'estan realitzant tallers sobre pactes del temps a totes les vegueries per tal d’acompanyar als municipis en la seva elaboració. Actualment, hi ha nou pactes del temps ja en marxa arreu del territori i cinc que han iniciat el seu procés.

En relació amb el sector de la recerca, es potenciarà la creació d’una Xarxa de recerca catalana en usos del temps i s’impulsarà la recerca mitjançant la creació d’un premi a la investigació. A més, es connectarà la recerca amb les polítiques públiques en usos del temps a Catalunya. 

“Compartir coneixements i experiències que funcionen, connectar-nos, col·laborar i possibilitar que el dret al temps sigui un dret per a tota la ciutadania és el nostre objectiu”, ha ressaltat Vergés, que ha reivindicat que “una organització del temps feminista permetrà a tothom viure vides saludables, pròsperes i igualitàries”.

Pacte Nacional Temps per Viure i Grup de treball de Polítiques del Temps

El compromís del Govern de la Generalitat amb les polítiques del temps l’ha dut a signar un acord de Govern per impulsar el Pacte Nacional Temps per Viure, amb l'objectiu de crear una nova cultura del dret al temps a Catalunya. Serà un instrument amb mesures concretes que garanteixin el dret al temps, i serà elaborat pel Grup de Treball de Polítiques del Temps, creat també en el marc de l’acord de Govern.

Integrat dins del Departament d’Igualtat i Feminismes, el Grup de Treball coordinarà l’acció de govern vinculada al dret al temps i desenvoluparà estratègies pioneres i transversals per a l’avenç en les polítiques de temps amb perspectiva de gènere interseccional.

{"name":"2022/10/27/14/18/b023a9e8-2928-4dc4-aa8d-6c88d61dcf2a.jpg","author":"Presentació de la Xarxa Catalana pel Dret al Temps II","type":"0","location":"0","weight":122918}

Funcionament de la Xarxa

La Xarxa està formada per la presidència, exercida per la persona titular de la Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, o la persona en qui delegui, la secretaria, també de la DGCOTET, i la resta de membres, que s’organitzen en un Grup Impulsor i el Plenari. 

El Grup Impulsor es reunirà un mínim de tres vegades l’any. Les seves funcions són acordar el pla anual de treball de la Xarxa i fer-ne seguiment; impulsar les actuacions de la xarxa; compartir informació i coneixements amb el Plenari; promocionar el pla i accions de la xarxa; i qualsevol altra de naturalesa anàloga. Està compost per tres tipologies d’agents: teixit social i productiu, format per organitzacions sindicals, representants de la societat civil i empresarials; ens locals i altres ens del sector públic; i persones expertes de l’àmbit de la recerca i divulgació. 

1. Pel que fa al teixit social i productiu, en formaran part una persona representant de cada una de les següents organitzacions: UGT; CCOO; PIMEC; Foment del Treball; Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya; Federació de cooperatives de treball; Consell Nacional de Dones de Catalunya; Comissió de gènere de la Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya; i una persona representant de cada una de les tres xarxes d’empreses i entitats pels usos del temps locals ja existents (Xarxa NUST, Xarxa Gironina i Xarxa d’Esplugues).
2. Pel que fa a la representació de l’àmbit local, en formaran part: una persona representant de cada una de les següents organitzacions: Federació Catalana de Municipis; Associació Catalana de Municipis; Associació de Micropobles de Catalunya; i una representació de cada un dels quatre municipis d’entre els més actius en el desenvolupament de polítiques del temps, garantint una representació territorial equilibrada. Aquests municipis seran escollits en una sessió plenària de la Xarxa bianualment a proposta de la Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs.
3. I pel que fa a l’àmbit de la recerca en usos del temps, en formaran part una persona representant de cada una de les organitzacions següents: IDESCAT; dos dels grups de recerca o persones expertes en polítiques del temps a Catalunya, escollides en el plenari de la Xarxa i renovables bianualment a proposta de la Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, i amb un mandat de dos anys.

El Plenari, que serà convocat com a mínim un cop a l’any, estarà format per totes les entitats representades en el Grup Impulsor, així com per una persona representant de les següents entitats: Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; Consell de la Gent Gran de Catalunya; Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals; Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya; Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme; Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya.

Les seves funcions són formular propostes d'actuació al Grup Impulsor en l’àmbit de les polítiques de temps; col·laborar en la implementació i avaluació anual del pla de treball; acordar les altes i baixes de les persones membres del Grup Impulsor, a proposta de la DGCOTET; i qualsevol altra de naturalesa anàloga.