Fins el moment només s’ha trobat a cinc zones de Catalunya, sempre de forma molt puntual i aïllada: als Ports de Tortosa, al Priorat, a l’Alt Urgell, a Sant Llorenç del Munt i, sobretot, al Parc natural del Cap de Creus. Sembla ser que el Cap de Creus té els hàbitats adients per aquesta espècie, sobretot a les zones obertes no forestades de brolles amb estepes i brucs. Aquests hàbitats poc valorats, des del punt de vista de la conservació, i els incendis que s’hi ocasionen posen en perill la supervivència de la llagosta plegamans. També les actuacions de prevenció d’incendis en les zones on viu aquest insecte, com fer tallafocs durant l’època d’aparició de l’espècie – de juny a octubre- poden afectar greument les seves poblacions.

 

La Direcció General del Medi Natural, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, està fent un seguiment de les poblacions de llagosta plegamans per intentar protegir-la i elaborar un pla per a la seva recuperació.

 

Aquesta llagosta és una espècie partenogenètica, és a dir, que les femelles es reprodueixen sense un mascle que les fecundi. De fet, l’existència de mascles encara és un misteri. A Catalunya, de moment, no es coneix cap exemplar d’aquest sexe. També la seva raresa rau en la possibilitat que tenen els ous de no eclosionar si l’any és desfavorable. Les seves preses són les llagostes grans, mantis i, ocasionalment, alguna sargantana petita. Per la seva extremada raresa i per la seva funció ecològica de depredació sobre les mateixes llagostes quan aquestes són molt abundants, fa que estigui protegida a nivell europeu mitjançant la Directiva Habitats. També és l’únic ortòpter que figura a la llei de protecció dels animals i està proposada com a espècie en perill d’extinció al futur catàleg d’espècies amenaçades de Catalunya.