Les mesures de conservació aconsegueixen augmentar la població d’aquests ocells
Espectacular increment del xoriguer petit, que després d’haver-se extingit va ser reintroduït; actualment, n’hi ha un centenar de parelles
L’esparver cendrós ha multiplicat per 44 les dues parelles que hi havia als anys 70
El trencalòs ha sortit d’una situació molt crítica i ha multiplicat per 7 la població
Èxit de la reintroducció del voltor negre, extingit al segle XIX, amb una parella de l’espècie que enguany ha criat el primer poll
Ja hi ha més de mil parelles de voltor comú, seguint la tònica observada a la resta de la península
L’únic rapinyaire que no millora la població és l’àliga cuabarrada, però se n’està enllestint el pla de recuperació
Els diferents censos d’aus rapinyaires a Catalunya, elaborats per tècnics de la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge, indiquen que els esforços realitzats per a la conservació d’aquests ocells estan començant a donar resultats que permeten l’optimisme. Segons aquestes dades, milloren les poblacions d’esparver cendrós, xoriguer petit i trencalòs, entre d’altres. Tot i això, cal destacar el preocupant descens de les parelles d’àliga cuabarrada, de la qual s’està ultimant un pla de recuperació de conservació i millora.
Segons l’evolució de les dades, entre el període 1970-1989 i el darrer període d’estudi, 2005-2010, es pot constatar que la majoria d’espècies rapinyaires que han disposat de mesures per a la seva conservació han augmentat la població. En aquest sentit, destaca l’espectacular creixement del xoriguer petit, que després d’haver-se extingit va ser reintroduït i actualment compta amb un centenar de parelles, o el de l’esparver cendrós, que ha multiplicat per 44 les dues parelles del primer període, o el trencalòs, que ha sortit d’una situació molt crítica i ha multiplicat per 7 els efectius. També ha estat un èxit la reintroducció del voltor negre, extingit al segle XIX, una parella del qual ha criat enguany el primer poll. En el cas del voltor comú, el gran augment a més de mil parelles segueix la tònica observada a la resta de la península. Arran d’alguns danys que aquest rapinyaire pot causar a la ramaderia, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborat una estratègia per minimitzar-los i compensar els ramaders.
Evolució dels efectius (parelles) de diverses espècies d’ocells rapinyaires a Catalunya durant els darrers 30 anys
|
Efectius a Catalunya
|
1970-89
|
2005-10
|
Tendència
|
|
Trencalòs (Gypaetus barbatus)
|
5-6
|
36
|
X 7
|
|
Aufrany (Neophron percnopterus)
|
25-35
|
63
|
X 2
|
|
Voltor comú (Gyps fulvus)
|
48
|
1.116
|
X 23,2
|
|
Voltor negre (Aegypius monachus)
|
0
|
4
|
X 4
|
|
Àliga daurada (Aquila chrysaetos)
|
64-73
|
101-108
|
X 1,5
|
|
Àliga cuabarrada (Aquila fasciata)
|
85-90
|
68-70
|
X 0,8
|
|
Àliga calçada (Aquila pennata)
|
0-2
|
40-100
|
X 50
|
|
Àliga marcenca (Circaetus gallicus)
|
100
|
300-400
|
X 3,5
|
|
Esparver cendrós (Circus pygargus)
|
2
|
88
|
X 44
|
|
Arpella (Circus aeruginosus)
|
3-5
|
63
|
X 12
|
|
Esparver d’espatlles negres (E. caeruleus)
|
0
|
13-14
|
X 13,5
|
|
Xoriguer petit (Falco naumanni)
|
0
|
118
|
X 118
|
|
Falcó pelegrí (Falco peregrinus)
|
75-100
|
259-289
|
X 3
|
El pla de recuperació de l’àliga cuabarrada
Un cop elaborats els censos, s’ha constatat la reducció de la població l’àliga cuabarrada. Per això, el Departament de Medi Ambient i Habitatge està acabant d’ultimar un pla per a la recuperació i conservació d’aquest ocell rapinyaire. El pla es concreta en tres línies d’acció: aturar la regressió de l’espècie, és a dir, reduir la mortalitat dels espècimens; incrementar la qualitat dels territoris per millorar l’èxit reproductor i evitar la necessitat d’ampliar-los per trobar prou preses, i recuperar els territoris abandonats.
Les dades de què disposem des de 1970 fins enguany indiquen una disminució progressiva de les 85-90 parelles de 1970 fins a les 66 parelles de 2000.
La baixada més forta es va produir als anys 90. L’any 2001, es va iniciar una lleugera recuperació que després s’ha estabilitzat entre 67 i 70 parelles. L’any 2010, la població censada és de 68 parelles segures, amb 4 parelles a les comarques gironines, 7-8 a les lleidatanes, 11 a les barcelonines i 46-47 a les tarragonines.
La productivitat de l’any 2010 ha estat molt baixa, amb solament 53 polls criats (0,78 per parella). La mortalitat de la població adulta d’àliga cuabarrada a Catalunya oscil·la a l’entorn del 10% i el 15% anual, molt superior a l’esperada en poblacions sanes (situada a l’entorn del 4-5% anual). Les principals causes de mortalitat d’aquest rapinyaire són els accidents amb línies elèctriques (electrocució i col·lisió) i la persecució (trets), i també tenen certa incidència els ofegaments en basses artificials de les quals no poden sortir. Les pertorbacions a l’entorn dels nius són especialment greus en causar la mort de polls i embrions, que és la causa principal del baix èxit reproductor. L’abandonament del territori que ocupen acostuma a obeir a alteracions d’aquests hàbitats, tot i que la majoria dels sectors de cria i part dels dominis vitals estan dins la xarxa Natura 2000.
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha posat en pràctica algunes mesures per a la gestió i conservació de l’àliga cuabarrada, que s’incorporarà properament a la llista d’espècies en perill d’extinció del nou Catàleg d’espècies amenaçades de Catalunya.
