El Servei Català de Trànsit (SCT) informa que fins al 31 d’octubre d’aquest 2022, 131 persones han mort en 119 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya. Fins a l’octubre del 2019, abans de la pandèmia, van perdre la vida 157 persones en 144 sinistres mortals[1]. Pel que fa al nombre de víctimes mortals, es registra una reducció del 16,6% respecte al 2019.

D’altra banda, el conjunt de persones mortes o ferides greus aquest 2022 a les carreteres catalanes han estat 716, un 13,1% menys que el 2019, quan n’hi van haver 824. El nombre d’accidents mortals o greus també s’ha reduït un 15,9% en comparativa amb el 2019 (de 687 a 578). Durant el mes d’octubre d’aquest 2022 han mort 8 persones a la xarxa viària interurbana, 13 menys que el mateix mes del 2019 (20), any de referència abans de la pandèmia. Convé destacar que aquests mesos de setembre i octubre han estat els mesos menys mortífers de l’any a les carreteres catalanes, després del març, que va registrar 7 persones mortes.

Fins al 31 d’octubre, el 79% de les víctimes mortals registrades són homes (104) i el 21% són dones (27). D’entre els 104 homes morts en accident de trànsit, 88 eren conductors, 3 passatgers i 12 eren vianants. Pel que fa a les dones, 13 eren conductores, 10 eren passatgeres i 4 eren vianants.

El nombre de vianants morts augmenta un 45,5% respecte al 2019

Pel que fa als col·lectius vulnerables, aquest 2022, fins al 31 d’octubre, han mort a la xarxa viària catalana un total de 36 motoristes, un 12,2% menys que el 2019, quan se’n van registrar 41. Respecte al 2021, el nombre de motoristes morts també és menor, atès que n’hi van haver 42 en el mateix període. En canvi, aquest 2022 ha augmentat el nombre de vianants morts (16) fins a un 45,5% respecte al 2019 (11).

Els perfils més fràgils de la mobilitat en carretera, sumen 59 víctimes mortals i representen el 45% dels morts a la xarxa viària de Catalunya. A més dels 36 motoristes i dels 16 vianants finats, han mort 6 ciclistes i 1 usuari de VMP (tot i que aquests vehicles de mobilitat personal com els patinets elèctrics tenen prohibida la circulació per la xarxa viària interurbana).

Augment de les topades frontals

Convé destacar quedels 119 sinistres mortals registrats fins al 31 d’octubre, 87 han estat col·lisions amb més d’un vehicle implicat i 32 en solitari. Les col·lisions que han provocat més morts aquest 2022 són les topades frontals, amb un total de 38, el que representa un29% dels sinistres mortals d’enguany i se n’han registrat sis més que el 2021 i una més que el 2019.

Pel que fa a la sinistralitat per tipus de dia de la setmana, 73 de les víctimes mortals han estat en dies feiners (55,7%) i58 en cap de setmana (des de divendres a les 15 h) o festiu (44,3%); en aquest sentit, es nota un clar canvi de tendència dels darrers mesos, en què els accidents mortals en mobilitat d’oci sumaven més víctimes mortals.

Per carreteres, l’autopista AP-7 continua encapçalant el rànquing de les vies amb més víctimes mortals aquest 2022 amb un total de 23 persones mortes i concentra el 17,5% del conjunt de finats per accidents de trànsit que hi ha hagut a la xarxa viària catalana, arran de l’augment de la mobilitat que ha registrat aquest corredor. L’any passat aquest eix viari, fins al 31 d’octubre, havia tingut 10 persones mortes, i 14 el 2019. La segona via que registra més víctimes mortals enguany és l’A-2 amb 6 morts i a la tercera posició hi ha l’N-II i la C-63, amb 5 persones mortes cadascuna.

Descens important de la mortalitat a Lleida

Quant a les víctimes mortals per demarcacions fins al 31 d’octubre, 52 s’han produït a Barcelona; 35 a Tarragona; 31 a Girona, i 13 a Lleida.

A la demarcació de Barcelona es manté un augment respecte a l’any passat (46), però ha baixat en comparació amb el 2019 (64). La comarca del Baix Llobregat és la que ha registrat més víctimes mortals enguany (12), seguida del Vallès Oriental (9) i del Vallès Occidental (8).

A Tarragona, la sinistralitat d’enguany també supera la sinistralitat registrada l’any passat en aquest període (18 morts), però és menor que la del 2019 (39 morts). La comarca del Baix Ebre és la que ha tingut més víctimes mortals enguany (10), seguida del Tarragonès (8). A la demarcació de Girona, amb 31 víctimes mortals, es manté un increment respecte al 2021 (29) i el 2019 (27). Les comarques de l’Alt Empordà (11)i la Selva i el Gironès, amb 6 persones mortes, sumen la majoria de víctimes gironines. A més, 6 de les 31 víctimes d’enguany han estat a l’AP-7 i 5 més a la C-63.

En canvi, a Lleida, en el conjunt de l’any, es consolida la reducció de la sinistralitat, tant respecte al 2021 (24 persones mortes) com respecte abans de la pandèmia, el 2019 (27 persones mortes). Les comarques del Segrià (6), l’Alt Urgell i la Noguera, amb 2 víctimes respectivament, concentren bona part dels morts en aquesta demarcació.

[1] Cal tenir en compte que el primer trimestre de 2021 es va registrar una reducció de la sinistralitat, en un context de disminució general de la mobilitat a causa de les restriccions establertes per frenar la transmissió de la COVID-19. Per aquest motiu, es compara alhora amb el mateix període de 2019, quan no hi havia restriccions de trànsit per la pandèmia.