. El nou protocol, que estableix un model de treball homogeni arreu del territori, incorpora una mirada social en aquest àmbit destinada a establir mesures de protecció per a millorar l’atenció a les persones vulnerables i garantir una major coordinació entre tots els actors
. S’exclou la presència de l’Àrea de la Brigada Mòbil en els desnonaments excepte en decisions judicials o en situacions de risc elevat i s’incrementa la seguretat jurídica de totes les parts, tant a la ciutadania afectada com als propis agents
. El conseller Elena ha destacat que “el cos de Mossos d’Esquadra no desnona, qui desnona una persona vulnerable és una societat injusta”
La Prefectura de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra ha activat el primer protocol on s’estableixen les pautes d’actuació policial que s’han de realitzar en relació amb desnonaments per mandat judicial i en ocupacions. Els nous procediments tenen per objectiu establir un únic model de treball homogeni a tot el territori ja que fins ara les actuacions policials es dissenyaven en funció de la informació recopilada en cada cas i dels recursos de què disposava la comissaria afectada. Aquest nou model de treball canvia el paradigma vigent fins ara i permet millorar la resposta davant d’aquesta problemàtica social amb dispositius més homogenis i una major coordinació entre els actors que hi intervenen.
Els nous procediments de treball representen un pas endavant en la gestió policial en aquest àmbit on fins ara no existia cap pauta establerta, per la qual cosa estandarditzen les operatives policials arreu del territori català. Alhora, el nou protocol incorpora una mirada social en aquest àmbit destinada a establir mesures de protecció per a millorar l’atenció a les persones vulnerables i garantir una major coordinació entre tots els actors que hi participen, no únicament els policials, com per exemple en casos de desnonaments amb menors o amb persones vulnerables quan s’activen els serveis socials.
Un altre aspecte a destacar en aquest nou model de treball és que s’exclou la presència de dispositius d’ordre públic en el desnonaments excepte en decisions judicials o en situacions de risc; s’incrementa una major seguretat jurídica per a totes les parts, tant a la ciutadania afectada com als propis agents dels Mossos d’Esquadra i es milloren qualitativament els atestats policials.
El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha destacat “el cos de Mossos d’Esquadra no desnona, qui desnona una persona vulnerable és una societat injusta”. “El que ha fallat en tot aquest procés fins arribar a aquesta situació és una societat injusta que no és capaç de garantir el dret de l’habitatge”.
Elena ha explicat que entre el 2016 i el 2022, s’han produït 73.700 desnonaments al país. D’aquests, el cos de Mossos d’Esquadra han actuat en 15.300 desnonaments (un 21% del total), i només hi ha hagut 601 incidents, la qual cosa suposa un 0’8% del total.
El titular d’Interior ha recordat que “el Parlament de Catalunya ha intentat aprovar lleis de l’habitatge que el Govern de l’Estat ha impugnat. Eren lleis per garantir un topall en els preus de lloguer, per no desnonar ningú sense alternativa habitacional o lleis que els lobbies dels gran tenidors han sigut capaços de tirar enrere”, ha afegit.
“Tenim l’obligació de definir com ha de ser la presència policial, especialment quan es produeixen casos amb persones vulnerables”, ha advertit el conseller, a l’hora que ha recordat que “els Mossos d’Esquadra són una policia integral amb vocació de tenir totes les competències”.
Elena també ha posat en valor que “es presenta i s’estandaritza per primera vegada a la història un procediment de treball en relació amb les ocupacions i els desnonaments, amb un document realitzable i viable”. “Els nous protocols no són una simple millora, sinó que fins ara no existeixen. Per tant, normativitzem i estandaritzem el que podia generar heterogeneïtat en l’operativa policial”, ha manifestat.
Aquest protocol, segons el conseller, “dona major seguretat jurídica a totes les parts des d’aquesta mirada social de la policia incorporant mesures de protecció a les persones vulnerables per a situar-les en el centre de la seva activitat”. “S’incorporen també millores qualitatives en els atestats amb una millor coordinació entre tots els actors implicats en les pautes a seguir per part dels agents abans d’un desnonament”, assegura Elena.
Com a cloenda el titular d’Interior ha insistit que “es sistematitzen els dispositius policials, identificant les responsabilitats de cadascú i excloent la presència de dispositius d’ordre públic en els desnonaments excepte en decisions judicials o en situacions de risc evident”.
Per la seva banda, el comissari en cap de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, ha agraït la feina a les unitats de Seguretat Ciutadana que donen resposta als desnonaments “perquè és un deure, però són actuacions amb impacte personal que no agraden a ningú”. “Com a policia comunitària treballem per posar les persones al centre de les nostres actuacions i afavorir la cohesió social”, ha afegit.
Al seu torn, la portaveu de Mossos, Montserrat Escudé, ha ressaltat que per tal de comprendre millor el fenomen i disposar del màxim d’informació es crea la Unitat Central d’Intervenció en Conflictes d’Habitatge, una unitat especialitzada en l’homogeneïtzació, proposta i seguiment dels procediments de treball. “Crearem un registre global amb dades relatives a desnonaments i ocupacions per aconseguir més intel·ligència policial sobre el fenomen. Conèixer la seva dimensió i afectació en la societat ens permetrà actuar amb més coneixement”, ha destacat.
Un registre per conèixer la dimensió del fenomen dels desnonaments i ocupacions
L’any 2021, la Prefectura de la Policia va impulsar la creació de la Unitat Central d’Intervenció en Conflictes en l’habitatge (UCICH), una unitat especialitzada en l’homogeneïtzació, proposta i seguiment dels procediments de treball en l’àmbit dels desnonaments i ocupacions que s’estan duent a terme a tot el territori català. Aquesta unitat porta la interlocució i coordinació amb tots els actors implicats en aquests àmbits, amb coordinació directa amb les regions policialsa través dels seus interlocutors.
Així mateix, la UCICH treballa en la creació d’un registre global per a la introducció qualitativa i quantitativa de les dades relatives als desnonaments i, d’aquesta manera, aconseguir més intel·ligència policial sobre el fenomen dels desnonaments i ocupacions. Es pretén que aquest registre ajudi a conèixer la dimensió i afectació del fenomen en la societat i es converteixi en una eina informàtica necessària, no només per treballar de manera homogènia, sinó també per a disposar d’una base de dades corporativa on consultar aquest tipus d’informació de forma generalitzada. Permet tenir una visió particular de cada territori i una visió global a nivell de Catalunya.
Projectar una mirada social en les actuacions en desnonaments
Durant l’any 2021, segons dades publicades a la pàgina web del Poder Judicial, la PG-ME va rebre un total de 3.203 requeriments judicials per intervenir en auxili de l’autoritat judicial en aquest tipus de serveis. Els dos primers trimestres d’enguany, l’estament judicial ha requerit la presència de la PG-ME en un total de 1.827 desnonaments. Les tres Regions Policials que més requeriments de desnonaments han rebut són la RP Metro Nord, la RP Girona i la RP Barcelona.
Les noves pautes en actuacions policials en desallotjaments d’immobles per mandat judicial preveuen garantir actuacions prèvies que afavoreixin una resolució positiva del desallotjament ja que s’estableixen interlocucions i/o sol·liciten informes dels serveis socials i altres actors que tinguin responsabilitat en els diferents àmbits d’actuació.
Tot i que la interlocució correspon a l’estament judicial, els serveis policials tenen la informació de serveis socials del territori per afavorir la resolució positiva en casos de situacions de vulnerabilitat de les persones que ocupen l’immoble i la presència de menors d’edat. També es treballa per conèixer si s’ha previst la possibilitat de disposar d’algun allotjament d’emergència o social que pugui fer preveure facilitats en el desallotjament i/o en la interlocució amb la comitiva per aconseguir una suspensió o ajornament de la mesura.
L’actuació policial davant l’ocupació d’immobles prioritza les situacions d’especial vulnerabilitat
Pel que fa al fenomen de l’ocupació es produeixen diferents supòsits. Des de l’ocupació d’immobles amb finalitats delictives relacionades amb el consum i el tràfic de drogues, connexions fraudulentes i l’aprofitament lucratiu dels habitatges ocupats, fins a l’ocupació habitatges per situacions de necessitat i de vulnerabilitat. En aquests casos, l’actuació preveu un tractament particular.
Durant l’any 2021 es van interposar un total de 9.398 denúncies per ocupació d’immobles (en comparació als 3.203 requeriments judicials per desnonament sol·licitats per l’autoritat judicial). En els dos primers trimestres d’enguany, s’han tramitat 4.824 denúncies per ocupació a tot el territori (en comparació a un total de 1.827 de requeriments judicials per desnonament). Les tres Regions Policials que han rebut més denúncies per ocupacions en el període mencionats han estat RP Metro Nord, la RP Metro Sud i la RP Barcelona.
L’actuació policial davant l’ocupació d’immobles que preveu el nou protocol passa per activarla mediació a fi d’establir un diàleg per a la resolució pacífica de l’actuació. Així mateix, es contempla la necessitat de detectar situacions d’especial vulnerabilitat en les persones que ocupen l’immoble (persones en situació de precarietat econòmica, situacions d’exclusió residencial, desemparament, menors d’edat o persones dependents, etc.). En aquests casos , es requereix de manera immediata i amb caràcter previ a l’adopció de qualsevol mesura, la intervenció dels serveis socials de referència en el territori per garantir l’assistència personal i social necessària i donar protecció a les persones que puguin quedar afectades per l’eventual desallotjament.
