L’Escola del Consum de Catalunya (ECC) conclou el curs 2009-2010 amb una xifra rècord de visites des que va començar a funcionar l’any 2003. Concretament, durant el 2009 han passat 16.687 alumnes pels seus tallers. D’aquests, 10.632 corresponen a estudiants de Barcelona i la seva àrea metropolitana i els 6.055 restants, de la resta del territori català. La seu itinerant de l’ECC ha visitat enguany poblacions del Tarragonès, l’Alt Camp, el Montsià, la Ribera d’Ebre, l’Anoia, el Ripollès, el Baix Empordà, el Gironès, el Solsonès i el Segrià.

 

L’ECC és un servei públic creat per l’Agència Catalana del Consum (ACC) que té com a objectiu afavorir la presència de l’educació del consum dins de l’àmbit educatiu català posant a l’abast de la ciutadania diverses activitats i oferint-li assessorament en matèria d’educació del consum. Amb això es pretén formar els més joves de forma responsable, crítica i activa. L’ECC treballa tres grans àmbits: docència (a través de tallers educatius i xerrades formatives), innovació (estudi de noves vies per incloure l’educació en el consum en l’escola) i recerca (estudia els hàbits de consum dels joves catalans).

 

 

L’educació secundària és el grup escolar que ha participat en més tallers, concretament se n’han fet 525 al llarg de l’any. Li segueixen l’educació primària (407) i l’educació especial (23).

 

Després de cada taller, els educadors de l’ECC passen unes fitxes relacionades amb els propis tallers que serveixen per treballar-hi més a fons. Durant aquest curs s’han passat més de 5.000 fitxes. A més, està previst que amb les resultats de les fitxes del taller Els joves i el temps d’oci es reformulin les activitats que tracten aquesta temàtica.

Els tallers més demandats han estat Quines regles té el consum? Drets i deures en el món del consum on els alumnes han de reflexionar sobre els drets i deures de la persona consumidora i les diferents vies de resolució de conflictes, a partir d’un còmic on es planteja un conflicte de consum; Missatges o missatgers? La publicitat a la vida quotidiana que tracta les estratègies de la publicitat per cridar l’atenció, qüestiona si hi ha d’haver alguna regulació i quin paper hi tenen les persones consumidores; L’aigua està sempre en equilibri? Consum sostenible, un taller que es vehicula a través d’una dinàmica que integra jocs d’atzar que serveixen per explicar l’origen de l’aigua fins el seu consum, integrant factors econòmics, ambientals, socials i culturals; i Què em poso aquesta matí? La roba i els criteris de compra on s’identifiquen els factors que influeixen a l’hora d’escollir els productes dels que fem ús diari. A més, se segueix la pista als texans per tal de descobrir els diferents criteris que es poden considerar a l’hora de prendre la decisió de compra (econòmics, ecològics, legals, de salut, de moda...).

 

 

 

Pel que fa a educació primària els tallers més recurrents han estat Nyam Nyam...què hi ha per berenar? El berenar, l’alimentació i el consum on es reflexiona sobre el moment de comprar el berenar, els criteris de tria i els processos i actituds pròpies de l’acció de comprar. A què juguem? Reflexionar sobre l’ús de la joguina a partir dels regals és el segon taller més repetit durant el curs. Aquí es reflexiona sobre la diversitat d’oferta de joguines i el seu valor social. Em faig gran? Gestió d’una festa d’aniversari: consum i responsabilitat i Què fem aquesta tarda? Les activitats d’oci i els nostres drets i deures són també dues de les activitats amb més èxit. El primer taller treballa els canvis socials i personals que s’esdevenen a mesura que ens fem grans i es dona eines a l’alumnat per valorar els elements que entren en joc en una festa d’aniversari. El segon, reflexiona sobre l’ús de serveis durant el temps d’oci i sobre les responsabilitats i els drets com a persones.

 

 

 

Els tallers que s’han ofert als alumnes d’educació especial han versat sobre la seguretat a la llar i al mercat (A casa, on es troba l’accident?i Com sé què compro? El procés de compra dels aliments) i sobre la publicitat i serveis (Missatges o missatgers? La publicitat i els suports publicitaris i Em serveixen els serveis? Contractació i ús).

L’ECC també realitza activitats en contextos d’educació no formal, formació inicial de mestres en el context universitari i xerrades formatives sobre educació en el consum dirigides a les associacions de pares i mares. Sobre aquesta darrera activitat, l’ECC ha portat a terme 29 tallers al llarg del curs, als que han assistit un total de 364 persones.

 

Un dels temes més demandats per les associacions de pares i mares ha estat el consum responsable a l’hora de comprar. En aquesta xerrada, titulada Ho comprem? El repte d’aprendre a consumir en família, es parteix del consum quotidià i s’exploren vies per orientar l’educació del consum dels infants i els joves. La segona xerrada més repetida ha estat Jugar o consumir jocs? que aborda qüestions com la seguretat de les joguines, l’adequació d’aquestes a l’edat dels nens o les repercussions que té un tipus de joguina en la seva educació.

 

 

 

La recerca és, juntament amb la docència i la innovació, una de les branques que es tenen en compte des de l’ECC. Actualment, les línies de recerca aprofundeixen en la manera d’abordar els fenòmens des de diferents disciplines i en els models d’educació del consum del professorat de secundària de Catalunya. A més, també es dedica una línia d’investigació a la recerca del coneixement dels hàbits de consum dels joves de Catalunya.

 

De fet, s’han presentat estudis que aprofundeixen en els criteris de compra de roba (Les marques i els joves; Criteris dels joves en relació amb la compra de roba) i en l’ús que fan els joves de les noves tecnologies (Els joves i les nTIC’s a l’entorn virtual). Per al proper curs, l’ECC té previst publicar dos estudis més que analitzen la gestió que en fan els joves del seu pressupost i la seva relació amb els drets i deures de les persones consumidores.