- El conseller de Territori aposta per “una xarxa única, integrada i interoperativa”, amb “tots els trens i totes les vies” gestionades per la Generalitat de Catalunya
- En l’àmbit de la mobilitat, un transport públic “arreu i per a tothom” i una xarxa viària “més segura, polivalent i sostenible” són les altres línies prioritàries d’actuació
- S’avançarà en l’aprovació del Pla territorial sectorial d’habitatge 2042 i en la utilització de diversos mecanismes per ampliar el parc públic de lloguer social
- L’increment de la concertació amb el territori, la millora de la qualitat urbana, l’arrelament de la població i l’adaptació del planejament a la diversitat urbana seran les prioritats en l’àmbit de la planificació i l’urbanisme
El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha apostat avui, durant la seva primera compareixença al Parlament de Catalunya per exposar les línies d’actuació prioritàries del Departament, per l’assoliment d’un sistema ferroviari integral català. “Una Catalunya ferroviària vol dir una xarxa única, integrada i interoperativa, és a dir, tots els trens i totes les vies les ha de gestionar el Govern de la Generalitat de Catalunya” per “donar solucions a la vida de la gent”.
El sistema ferroviari integral “s’ha de constituir incorporant nova xarxa ferroviària i mitjançant interconnexions entre les xarxes ja existents, sigui quina sigui la seva titularitat”, ha explicat el conseller. El projecte que defensa el Departament de Territori inclou diverses actuacions en els àmbits organitzatiu, jurídic, econòmic i tècnic, “per teixir una xarxa ferroviària que doni solucions a la vida de la gent”, ha recordat Fernàndez. “La xarxa ferroviària té la capacitat de beneficiar la vida de la gent, millorar la competitivitat de les nostres empreses i respectar el medi ambient”, ha ressaltat el conseller.
En el cas de la xarxa per on circulen els serveis de Rodalies i Regionals de Renfe, es proposa completar el traspàs del servei, amb els recursos econòmics associats, i també de la infraestructura.
Quant a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), s’executarà el perllongament de l’L8 entre plaça Espanya i Gràcia; la implantació de freqüències de metro a les línies del Vallès amb la posada en marxa de nous trens a partir del 9 de desembre, i es construirà el tramvia del Camp de Tarragona. Pel que fa a la xarxa de metro es preveu, entre d’altres, acabar l’L9; finalitzar l’adaptació per a persones amb mobilitat reduïda dels intercanviadors que manquen, i impulsar els perllongaments de l’L3 a Esplugues de Llobregat, de l’L4 a Sagrera Alta Velocitat i de l’L1 a Badalona. Finalment, s’executarà la unió dels tramvies per la Diagonal.
Transport públic: tot, arreu i per a tothom
“El transport públic”, ha recordat el conseller en la seva compareixença, “és una eina per garantir el reequilibri territorial i la igualtat d’oportunitats en el conjunt del territori”. “Per això, treballarem per tenir una xarxa pública que arribi a tot arreu i per a tothom, explorant totes les vies possibles de transport col·lectiu i compartit”, ha avançat.
En l’àmbit del continu urbà de Barcelona, projectes com la posada en marxa del tram central de l’L9 o la connexió de les línies del Vallès i del Baix Llobregat d’FGC seran alguns dels projectes per reforçar el metro com a mitjà de transport essencial. Pel que fa als accessos a Barcelona, el Departament aposta per la millora dels títols de transport públic, “avançant en el desplegament de la T-Mobilitat”, i per la millora de l’oferta de transport públic interurbà per carretera, mitjançant les xarxes Exprés.cat.
Fora de la regió metropolitana, el Departament treballa “en noves solucions a escala territorial”, com ara el tramvia del Camp de Tarragona. En el cas de zones rurals, ha afegit Fernàndez, s’impulsen “alternatives sostenibles de mobilitat amb els serveis de transport a la demanda, els Clic.cat, o promovent la integració tarifària de nous territoris”, com la incorporació de l’Alt Pirineu i Aran al sistema tarifari de Lleida.
Xarxa viària segura, polivalent i sostenible
Pel que fa a la mobilitat per carretera, “cal que la xarxa viària respongui a les necessitats de tots els modes de transport, prioritzant aquells que fins ara han estat més desatesos”, segons el conseller. El conjunt d’actuacions viàries “ha d’incloure una mirada integral de les necessitats del transport públic, els vianants i les bicicletes”, ha emfasitzat.
Les prioritats són “millorar la seguretat viària, la descarbonització de la xarxa i la seva modernització”, ha enunciat el titular de Territori. La millora de la seguretat passa, en gran mesura, pel desplegament del Pla 2+1, que consisteix en construir un tercer carril en alguns trams de les carreteres convencionals de majors prestacions, alternant l’ús del carril central en un sentit o en un altre.
Entre les “actuacions de millora constant” a la xarxa viària, el conseller ha volgut destacar la pacificació a l’N-II al Maresme; les millores d’accessibilitat, per exemple a l’eix de Comiols o a la C-26 entre Solsona i Berga, i millores de capacitat puntual en algunes vies.
Fernàndez també ha anunciat el desenvolupament d’un Pla de descarbonització de la xarxa viària 2023-2028 “que busqui la neutralitat de carboni de la mobilitat”, i per a la qual “és clau la seva modernització”, que passa per “preparar-la per al vehicle electrificat, autònom, connectat i, fins i tot, compartit”, ha anunciat Fernàndez. La descarbonització es completa amb el desplegament de l’Estratègia catalana de la bicicleta i en la futura aprovació de l’Estratègia catalana del vianant.
Ampliació del parc públic d’habitatge i predomini del lloguer social
El Departament de Territori ha tornar assumir les competències en matèria d’habitatge i el conseller ha anunciat que “en els propers mesos volem avançar en l’aprovació del Pla territorial sectorial d’habitatge com a guia estratègica de les polítiques” en aquest àmbit fins el 2042 per aconseguir que el 7% del parc d’habitatges de primera residència sigui públic.
El Pla tindrà com a objectius principals “enfortir la gestió de l’emergència habitacional; facilitar l’accés a l’habitatge a col·lectius amb majors dificultats, i reduir el sensellarisme”, ha enumerat Fernàndez.
A banda del pla sectorial, la prioritat del Departament és “ampliar, amb diferents mecanismes, el parc d’habitatge de lloguer social gestionat per les administracions públiques i les entitats socials”, ha remarcat el conseller. Entre aquests mecanismes hi ha “la captació del mercat convencional, assumint la Generalitat el cost del lloguer, dels habitatges necessaris per reduir notablement els casos de les meses d’emergències i evitar desnonaments assenyalats”. També “amb l’adquisició d’habitatges per incompliment de la funció social del dret de propietat”.
Més concertació amb el territori des de l’urbanisme
Pel que fa a l’àmbit de la planificació territorial i l’urbanisme, el conseller ha anunciat que “creiem necessari incrementar la concertació i el consens de les polítiques territorials amb tots els agents socioeconòmics i amb totes les institucions i administracions”.
Entre els principals reptes d’aquest àmbit sectorial hi ha la millora de la qualitat urbana amb “la implantació del Pla d’acció de l’Agenda urbana de Catalunya i de l’Agenda dels pobles i ciutats Catalunya 2050”. Aquests instruments prioritzaran instruments de planificació supramunicipal coordinada i incidiran en la descarbonització del funcionament urbà i en el model de ciutats dels 15 minuts.
Igualment, el conseller ha explicat que “ens proposem fer front a reptes estratègics des d’instruments i eines com els plans directors urbanístics (PDU)”, que serviran per “actualitzar el planejament d’acord amb els principals ambientals, els reptes estratègics i l’impuls de l’activitat econòmica del país”. Entre els més rellevants que s’aprovaran definitivament els propers mesos hi ha el de la Plana de Lleida, el de Granvia sud-Biopol o el de les Tres Xemeneies.
Per atendre les necessitats urbanístiques d’un territori divers, el Departament impulsarà l’Agenda Estratègica del Pirineu, una nova Llei de muntanya i també nous instruments de gestió respectuosa de la costa, com el Pla de protecció del litoral i el Conservatori del litoral. El Programa Arrelament per combatre el despoblament i l’actualització de tot el marc normatiu del planejament territorial i urbanístic mitjançant la nova Llei de territori completen les accions prioritàries en aquesta branca de l’acció del Departament.
En conclusió, segons el conseller, “des del Govern volem posar el territori i les infraestructures al servei dels grans reptes socials, econòmics i ambientals del país”, treballant “per un major equilibri territorial; unes infraestructures que contribueixin a la cohesió, la competitivitat i a la descarbonització, i per garantir l’accés a l’habitatge i als serveis públics”.
1
Imatges
1
Fitxers adjunts
