Més de cent persones han participat aquest matí a Girona en la jornada “La violència obstètrica des de la perspectiva dels drets humans” inclosa dins el cicle de conferències que porten per títol “L’abordatge de les violències masclistes: nous àmbits, nou paradigma”, organitzat amb motiu del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència vers les dones del 25N. Organitzada pel Departament d’Igualtat i Feminismes, el cicle està format per cinc jornades celebrades entre el 15 i el 24 de novembre a Girona, Amposta, Lleida, Manresa i Tarragona. En el cas de comarques gironines, la jornada ha tingut lloc avui a l’Auditori Josep Irla de la Seu de la Generalitat a Girona, i ha disposat de diversos espais de reflexió i debat sobre l’atenció maternal respectuosa (ATMR). En el marc de la jornada s’han presentat els resultats preliminars de l’estudi de la Universitat de Girona “Anàlisi de l’assistència sanitària a l’embaràs, part i postpart a la demarcació de Girona. Programa d’intervenció cap a un model d’atenció maternal respectuosa” a càrrec de l’equip investigador.

En la inauguració de la jornada, la delegada del Govern a Girona, Laia Cañigueral Olivé, ha destacat la importància de l’acte a Girona, “Tot just fa unes dècades no comptabilitzàvem cap cas de violència masclista. No és que no existís, sinó que no la identificàvem. Per això és important que el Departament d’Igualtat i Feminismes dediqui el 25N a visibilitzar les situacions de violència envers les dones, i més que ho faci amb una perspectiva territorial”.

Per la seva banda, la secretària de Feminismes del Departament d’Igualtat i Feminismes, Montserrat Pineda, ha conclòs l’acte reconeixent ser-hi present com a Govern, “escoltant i entomant responsabilitats mitjançant l’Estratègia de Drets Sexuals i Reproductius que es genera d'acord amb un compromís polític”. A més, també ha volgut destacar la presentació del model d'abordatge de les violències sexuals que ha tingut lloc avui a Barcelona, “les violències masclistes són estructurals i necessitem eines estructurals i valentes”.

L’estudi presentat, que no està conclòs, analitza l’atenció durant l’embaràs, part i postpart d’unes 1.200 dones en centres de salut de la demarcació de Girona. Els objectius generals del treball són detectar aquella atenció maternal que pugui ser considerada com a no respectuosa, determinar l’impacte psicològic produït per situacions susceptibles de ser considerades com a violència obstètrica, identificar el nivell de satisfacció, opinions i percepcions de les dones en l’atenció rebuda, i explorar les opinions i percepcions dels professionals de l’obstetrícia en l’atenció maternal.

El concepte d’atenció maternal respectuosa fa referència al respecte en els processos naturals de part amb un mínim intervencionisme i que afavoreix l’autonomia i la capacitat per decidir lliurement sobre el cos i la sexualitat de les dones. Els resultats preliminars del treball d’investigació conclouen en termes generals que l’atenció rebuda per part de les dones a Girona és molt bona amb una valoració de 8,5 sobre 10 i que les pacients i professionals estan satisfetes amb l’assistència. Les prevalences dels indicadors estudiats es troben dins els paràmetres de la bona atenció maternal i de les principals recomanacions d’organismes internacionals i nacionals, com l’OMS o el Departament de Salut. Tanmateix, el document recull que no hi ha un consens en relació amb les intervencions que poden ser susceptibles a ser considerades violència obstètrica i que l’assistència ha evolucionat amb els anys en consonància amb l’atenció maternal respectuosa.

L’estudi també posa el focus en la necessitat de millorar la comunicació i el traspàs d’informació entre pacient i professional així com la falta d’acompanyament durant alguns moments de l’atenció durant la COVID-19. Al respecte, conclou que la pandèmia, en general, no va modificar la prevalença de l’atenció maternal respectuosa amb algunes excepcions com la reducció de tactes vaginals durant el part o l’increment del part instrumentat sense analgèsia.

Per altra banda, s'han relacionat les prevalences més altes d'alguns indicadors d’atenció maternal no respectuosa amb la salut mental de les mares al postpart immediat i als 3 mesos com el fet de no permetre l'acompanyament en tot moment durant el part o la percepció de vulneració de la intimitat.

L’àmbit estudiat comprèn els centres gironins que atenen les dones en el seu embaràs, procés de part i postpart, tant públics com privats. L’informe ha seguit una metodologia mixta (quantitativa i qualitativa) i consta de tres estudis. La recollida de dades s’ha realitzat a través de les històries clíniques, llibres de part, qüestionaris de satisfacció i entrevistes qualitatives i ha analitzat indicadors com el registre de consentiments informats, realització de la maniobra de Kristeller, tactes vaginals, episiotomies (sutura perineal) sense analgèsia, acompanyament, nombre de professionals presents o la separació de mare-nadó, entre d’altres.

Propostes de millora

En base a les conclusions de l’informe, es proposen un seguit d’accions de millora per tal d’avançar cap a un model d’atenció maternal respectuosa, com ara treballar conjuntament entre professionals, societats científiques, administració i pacients per a la millora de l’atenció maternal en el sistema de salut català. També es proposa fomentar l’apoderament de la dona i el protagonisme del seu procés maternal; oferir alternatives a les intervencions i tractaments proposats i proporcionar un consentiment informat que integri totes les possibles intervencions obstètriques; millorar tots els aspectes de la comunicació i que influeixen tant en les expectatives com en les vivències del seu procés maternal, així com protocol·litzar la detecció del benestar psicològic de gestants.

Així mateix, es considera prioritària la implementació d’una guia de bones pràctiques i l’adhesió de tots els centres sanitaris implicats en l’atenció maternal, dotar d’infraestructures i recursos materials i humans i treballar conjuntament amb les universitats per a la inclusió en els graus de ciències de la salut la promoció de l’atenció maternal respectuosa.

La jornada també ha comptat amb la presentació a càrrec de Ramon Escuriet Peiró, responsable del Pla d’atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva del Departament de Salut, Beatriu Lorente Silva, representant de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia i Lara Redondo, representant de l'Associació Catalana de Llevadores. Ha inclòs també la ponència “Violència obstètrica: contextualització, resultats i assoliments” i la taula rodona “Bones pràctiques, necessitats i reptes en l’abordatge de la violència obstètrica des de diferents perspectives”.