query_builder 16 novembre 2022 17:12
event_note Nota de premsa
El Departament d’Igualtat i Feminismes ha presentat aquest dimecres el Model d’Abordatge de les Violències Sexuals, un model de país per als propers quatre anys que suposa un canvi radical en l’estratègia per fer front a les violències sexuals. El Model planteja 89 accions, estructurades en dos grans eixos: la prevenció, amb una dimensió comunitària, i la reparació. Les accions previstes es desplegaran a partir d’ara i fins al 2025, i comptaran amb una dedicació de 40 milions d’euros del pressupost del departament.
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha destacat que "el Model és molt més que un conjunt de protocols, circuits i serveis d’atenció". "És un canvi radical del paradigma d’intervenció i proporciona un GPS al conjunt d’administracions i actors socials del país per fer front a les violències sexuals". De fet, el Model implica els departaments de la Generalitat, els ens locals del país, i el conjunt d’agents socials i econòmics del país.
"El que necessitàvem no era fer retocs o millores parcials; el que necessitàvem era un model de país”, ha destacat Verge, que ha posat l’accent en el fet que les violències sexuals, com la resta de manifestacions de les violències masclistes, són una violació dels drets humans de les dones, i que massa sovint encara s’oculten. "Ja n'hi ha prou d’aquesta forma de violència masclista tan prevalent, tan invisibilitzada i tan naturalitzada", ha reivindicat Verge. "Les dones no hem de canviar ni deixar de fer coses, ni tampoc hem de viure amb por; ha de canviar la societat", ha afegit.
Es crea un nou servei que oferirà 24 h de primers auxilis psicològics davant situacions de crisi
El Model incorpora novetats en l’abordatge de les violències sexuals que suposen una millora clara per a l’atenció a les dones que han patit agressions. Destaca, entre altres, la creació d’un Servei d’Intervenció en Crisi (SIC), que oferirà atenció les 24 h arreu de Catalunya, quan calgui respondre de manera ràpida a una situació d’emergència.
"Una psicòloga o psicòleg es desplaçarà al lloc on sigui més adient fer la intervenció, sigui la seu d’un servei públic o un espai privat, sempre que sigui un espai segur i tranquil per a la víctima/supervivent", ha explicat la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich Solé. "Perquè quan hi ha una situació de crisi, es necessita un suport emocional ràpid i en un espai que sigui confortable per la dona", ha dit Rosich. La professional oferirà, de manera presencial, uns primers auxilis psicològics, i ajudarà la dona a prendre decisions pròpies sobre els passos a seguir.
El nou servei, que es posarà en marxa el tercer trimestre de l'any vinent, s’ha dissenyat partint d’una comprensió integral de què suposen aquestes crisis, que poden ser generades per fets de violència sexual recents o passats, i que no poden ser anticipades, sinó que apareixen de forma sobtada i amenacen el benestar físic o psicològic de les persones. S’activarà a través de la línia 900 900 120.
La consellera d’Igualtat i Feminismes ha deixat clar que "el Govern no deixarà cap dona sola, i respectarà les seves decisions i els seus tempos". "Som al costat de les dones per acompanyar-les en la seva recuperació", ha conclòs.
La nova línia 900 900 12: informació i, ara també, atenció telefònica directa
De manera imminent, s’ampliaran els serveis que ofereix el telèfon 900 900 120, que des de l’any 2001 proporciona informació sobre violències masclistes de manera gratuïta i confidencial, les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. A partir d’ara, a més d’informació, el telèfon oferirà atenció directa; és a dir, una psicòloga o psicòleg especialitzat en violències masclistes i sexuals escoltarà la dona i li oferirà confort emocional. A més, segons la situació de violència viscuda i les necessitats de la dona, es podrà facilitar un primer assessorament jurídic.
A banda, el 900 900 120 estarà connectat als diferents serveis de la xarxa d'atenció i recuperació integral per a les dones en situació de violència masclista. En aquest sentit, per exemple, a través de la Línia 900 900 120 es podran programar visites als serveis que necessiti cada dona. Si és necessari, també tindrà capacitat per fer trucades de seguiment dels casos.
Cinc nous Serveis d’Intervenció Especialitzada (SIE)
A finals de 2023, la xarxa d’atenció i recuperació de les violències masclistes s’haurà ampliat amb l’obertura de cinc nous Serveis d’Informació Especialitzada (SIE), que sumaran en total 22 a tot el país. Els SIE atenen dones, infants i adolescents que pateixen qualsevol tipus de violència masclista. A més, s'amplia el servei que actualment ofereixen els SIE, amb la introducció d’itineràncies dels equips professionals, que es desplaçaran a poblacions properes per tal d’apropar l’atenció.
"Garantim l’equitat territorial en l’accés als serveis, perquè volem assegurar que siguin més propers a les dones i s’adaptin a les seves necessitats, visquin on visquin del país", ha compartit Rosich, i ha afegit que "el conjunt de professionals dels SIE són clau per a la recuperació de les supervivents de violències sexuals". Per això, s’aposta per ampliar l’equip i incorporar un nou psicòleg o psicòloga especialitzada en violències sexuals a cada SIE, cosa que revertirà en un millor acompanyament per a les dones que s’estan recuperant d’una agressió. A més, a tot el personal se li proporcionarà formació avançada per al tractament de les violències sexuals.
Més coordinació i millors circuits
Més enllà d’actuacions específiques impulsades per Igualtat i Feminismes, el Model preveu millorar el treball coordinat dels diferents departaments del Govern en relació amb l’abordatge de les violències sexuals i, en aquest sentit, inclou l’adaptació de tots els circuits d’actuació existents.
L’objectiu és complementar el circuit d’atenció d’emergència, predominant i més reconegut, que connecta amb l’imaginari de l’agressió sexual per part d’un desconegut en l’espai públic. Aquest circuit, que és imprescindible però que només respon a una tercera part de les violències sexuals, acostuma a tenir el focus en la dimensió forense (atenció clínica i de recollida de proves) i la policial-penal (la denúncia, bàsicament per la persecució del delicte).
La millora dels circuits té l’objectiu d’atendre totes les violències sexuals, tenint en compte tres tipus de variables: el temps (situacions recents i no recents), l'edat (infants, adolescents i dones) i el territori (els estàndards en els procediments han de ser els mateixos arreu del país).
"Atendrem totes les violències sexuals, tant les més recents com les no recents, perquè entenem que es demana acompanyament o es denuncia quan es pot, o quan surt el trauma per la violència viscuda, ni que hagin passat mesos o anys", ha destacat la consellera Verge. "Alhora, ordenem els protocols i els circuits de totes les administracions, perquè les intervencions comparteixin uns mateixos estàndards", ha continuat Verge, que ha recalcat que "visqui a Manresa o a La Seu d’Urgell, una dona ha de poder tenir les mateixes garanties d’atenció i de serveis a l’abast".
Prevenció per erradicar les violències sexuals
L’eix de la prevenció, fonamentalment comunitària, és cabdal per erradicar les violències sexuals. "El Model impulsa una prevenció que no posa el focus en què hauríem de fer les dones per evitar les violències sexuals, sinó en els canvis socials necessaris per garantir la llibertat de les dones, uns canvis dels quals s’han de corresponsabilitzar especialment els homes", ha reivindicat Verge.
Totes les accions de l’eix de prevenció del Model formaran part de l’Estratègia Nacional de Prevenció de les Violències Masclistes, que Igualtat i Feminismes presentarà durant els primers mesos de 2023.
‘Per una nova cultura del consentiment’, lema de la campanya del 25 de novembre
En el marc de la presentació del Model d’Abordatge de les Violències Sexuals, la consellera Verge ha assegurat que "no erradicarem les violències sexuals fins que la societat no substitueixi la cultura de la violació per la cultura del consentiment". És per això que la campanya d’enguany del 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones, posa el focus en el consentiment, amb el lema ‘Per una nova cultura del consentiment’. Amb una voluntat pedagògica i constructiva, la campanya planteja preguntes generals, que habitualment tenen per resposta clara un “no”, i convida a reflexionar sobre per què en el cas de les relacions sexuals aquest consentiment no només no es respecta, sinó que es normalitza que sigui així. A través del relat de vuit situacions violentament absurdes, els espots de la campanya pretenen contribuir a la construcció d’un nou sentit comú, d’una nova cultura del consentiment en què la violència no sigui acceptable en cap cas.
2
