"El Govern no pot ser indiferent a la situació que es viu a la llera del Besòs”
El conseller del Departament de Drets Social, Carles Campuzano, ha visitat aquesta tarda el parc fluvial del riu Besòs, a Montcada i Reixac, una zona on viuen persones en situació de barraquisme. L’ha acompanyat l’alcaldessa de Montcada i Reixac, Laura Campos Ferrer; el secretari d’Afers Socials i Famílies de Drets Socials, Lluís Torrens i Mèlich; el delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona, Joan Borràs i Alborch, i el director de l’Àrea de Serveis Generals del Consorci del Besòs, Jordi Canela Farré, entre altres representants.
Campuzano ha destacat el treball conjunt entre Generalitat, Ajuntament i Consorci que es realitza a la zona, i ha refermat el compromís de donar continuïtat a aquesta col·laboració per part del Departament que encapçala: “Estem pendents d'acabar la diagnosi, i quan la tinguem enllestida, en les properes setmanes caldrà actuar. Caldrà que el conjunt de les administracions cooperem per afrontar aquesta situació". "El Govern no pot ser indiferent a la situació que es viu a la llera del Besòs; l’Ajuntament de Montcada ha demanat suport i la Generalitat es posa al seu costat”, ha defensat.
En el transcurs de la visita, el conseller i l’alcaldessa han pogut escoltar i conversar amb persones que viuen en la zona, que han compartit les seves impressions sobre la situació. El conseller ha anat posteriorment a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on ha signat el llibre d’honor i s’ha reunit amb membres de l’equip del govern municipal, juntament amb el Consorci del Besòs i la Delegació del Govern a Barcelona.
Treball conjunt
La Delegació de Govern a Barcelona és l’encarregada de coordinar aquesta diagnosi mitjançant un procés participatiu obert que inclou els diferents departaments de la Generalitat, les altres administracions públiques i entitats del tercer sector. Aquest procés culminarà en el disseny de plans d’acció concrets per intervenir en aquestes zones on es concentra població vulnerable en habitatges inadequats. Els plans d’acció han de fer front als reptes que el barraquisme planteja en la planificació i gestió del territori, el medi ambient, la immigració, l’alternativa habitacional, la salut, la seguretat i la reinserció laboral i social, des de la proximitat territorial, i amb participació de totes les administracions públiques.
D’acord amb la classificació ETHOS (Tipologia europea de sensellarisme i exclusió residencial), el barraquisme és una tipologia d’infrahabitatge, atès que no disposa d’una estructura sòlida ni fonaments.
Segons l’enquesta realitzada el 2016 per a l’elaboració del marc d’acció al sensellarisme, a Catalunya hi ha 59.000 persones en exclusió residencial. D’aquestes, més 11.000 són persones sense sostre o sense habitatge, algunes de les quals acaben buscant refugi residencial en habitacles d’autoconstrucció, consolidant així espais de barraques. Exemples d’aquesta expressió de l’exclusió residencial en trobem a la conca del Riu Besos i en altres espais a l’entorn metropolità.
Les característiques patrimonials o de qualificació urbanística d’aquestes zones han dificultat operacions preventives i, amb el pas del temps i amb l’increment de població vulnerable, s’hi ha concentrat problemàtiques vinculades a la salubritat, la seguretat o al medi ambient. Aquests espais exigeixen doncs operacions i plans d’actuació concrets de gestió interdepartamental i de cooperació entre diverses institucions capaços de revertir les situacions de vulnerabilitat de les persones que hi resideixen, amb accent en l’aspecte d’inclusió social.
5
Imatges
