La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha clos aquesta tarda les jornades commemoratives del primer centenari de l’Escola del Mar al Museu Marítim de Barcelona. L’acte d’homenatge ha consistit en la presentació del llibre Cent anys fent Escola del Mar 1922-2022, que té per objectiu divulgar la trajectòria pedagògica i social de l’emblemàtica institució. El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, també hi han estat presents. A més, entre els assistents hi havia Maria Goday Barba, l’única filla viva de l’arquitecte de l’Escola del Mar, Josep Goday i Casals.

Publicat dins la col·lecció “Documents del Memorial Democràtic”, el volum recull les ponències que es van dur a terme entre abril i maig d’enguany durant les jornades L’Escola del Mar, Ahir i Avui. Deu xerrades que exploren la missió de renovació pedagògica de l’escola; la funció dels llibres, el joc i la corporalitat en l’aprenentatge de l’alumnat; la revista de l’escola, Garbí; la biografia i filosofia del primer director, Pere Vergés; les vicissituds patides durant la Guerra Civil, i la continuïtat del seu llegat al llarg d’aquest darrer segle. Podeu consultar més informació sobre el llibre aquí.

Durant la seva intervenció, Ubasart ha lloat el sistema “radicalment innovador” que va impulsar l’Escola del Mar. “Un projecte cívic i republicà que les institucions municipals catalanes van impulsar durant la II República, conscients de la importància d’educar ciutadans i ciutadanes lliures”, ha afirmat la consellera.

Així mateix, la consellera ha destacat també la importància històrica de la institució, que va créixer durant la II República i, com tants altres centres culturals i educatius, va patir els estralls dels feixismes europeus. En paraules seves, l’Escola del Mar “ha estat protagonista i testimoni d’episodis importantíssims en la vida del nostre país, també dels episodis més foscos”. “No ha estat l’única escola víctima de la guerra i dels feixismes, que temen la innovació pedagògica, l’escola laica, l’emancipació de les dones i dels treballadors”, ha afegit.

Prèviament, s’ha organitzat una taula rodona on s’han llegit fragments de la publicació Cent anys fent Escola del Mar 1922-2022, i també s’han comentat els eixos i els temes centrals que la configuren. Hi han participat Jordi Garcia, membre del Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social de la UB; la directora de l’Escola del Mar, Teresa Guillaumes, i Marc Cuixart, net de l’arquitecte del centre.

Les jornades L'Escola del Mar, Ahir i Avui

L'Escola del Mar, Ahir i Avui és un conjunt de jornades pensades per recordar els valors i el treball que la institució de l’Escola del Mar va dur a terme a principis dels anys 30 i per conèixer amb detall el context que la va veure néixer i desaparèixer pocs anys després.

Sota el títol “La renovació pedagògica a la ciutat de Barcelona” i “Aquell edifici bell de la Barceloneta...”, les jornades han estat organitzades pel Memorial Democràtic, el Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social (GREPPS) de la Universitat de Barcelona, la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l'Institut d'Estudis Catalans), l'Escola del Mar i el Museu d'Història de Catalunya (MHC).

L’Escola del Mar

L’Escola del Mar es va inaugurar el 3 d’agost de 1921 a la Barceloneta, tot i que la seva trajectòria no va començar plenament fins al 29 d’agost de 1922. Durant la Guerra Civil, el 7 de gener de l'any 1938, un bombardeig la va destruir i va ser traslladada temporalment a Montjuïc. El novembre de 1948 es va inaugurar el tercer emplaçament, ara al barri del Guinardó, on continua actualment.

Els estudiants de l’Escola del Mar, referent en innovació pedagògica, eren nens amb problemes de salut que procedien d’altres escoles de la ciutat. La selecció es feia a partir dels informes mèdics, i es prioritzava l’admissió d’infants de famílies obreres. Es tractava d’una escola mixta, sense llibres de text, ni exàmens. L’escolta de música clàssica, els titelles, el dibuix, l’escriptura i, sobretot, els banys i els jocs a l’aire lliure eren prioritaris.