{"name":"2022/11/18/22/15/0f2d1593-46cb-42d3-9722-72781ccef5b9.jpeg","author":"DTGL","type":"0","location":"0","weight":286472}

El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, ha manifestat avui que la resolució dictada aquest dimecres pel Tribunal Suprem amb què desestima íntegrament el recurs que presentar davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el gener de 2021 i en la que se’l condemnava a un any d’inhabilitació especial per a càrrecs públics, així com al pagament d’una multa de 16.800 euros, per participar "activament" com a alcalde d’Agramunt en l'organització, promoció i celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, està “presa des de l’arbitrarietat”, perquè “res del que vaig fer i pel què se m’acusa és diferent del que van fer la gran majoria d’alcaldes i alcaldesses de Catalunya”. Solé ha afirmat que el seu procés judicial ha estat “estrictament polític per allò que pensava, pel partit al qual militava i pel que jo representava com a alcalde, diputat, portaveu adjunt, conseller i delegat del govern”. Així s’ha expressat en la compareixença que ha fet davant de representants del món institucional, local, comarcal, polític i dels mitjans de comunicació per valorar la sentència del Tribunal Suprem, que, un cop més, ha dit, ha hagut de conèixer a través dels mitjans de comunicació, atès que encara no li ha estat oficialment notificada.

Bernat Solé ha afirmat que, més enllà del fet concret de la seva inhabilitació, “la repressió segueix i persisteix”. En aquest punt, ha mostrat la seva “solidaritat i suport incondicional a tots els companys i companyes de viatge que han patit presó, als qui han patit o segueixen patint l’exili i les conseqüències de la sentència del procés, i als qui encara estan pendents de judici”. “I que ningú intenti veure-hi més enllà d’aquest missatge –ha puntualitzat-. La lluita contra la repressió no va de colors polítics. En això hi hem de ser tots i totes, defugint d’oportunismes interessats i d’atacs entre projectes polítics que comparteixen el mateix objectiu final”. Tanmateix, Solé ha assenyalat que, malgrat la repressió, “ens cal més que mai el diàleg i la negociació com la millor via de solució d’un conflicte polític que mai hauria d’haver sortir de la taula política”. I ha reclamat “que ningú tingui la temptació de jutjar la meva inhabilitació com un fracàs de la taula de diàleg, perquè la lluita contra la repressió va molt més enllà d’una o dues o tres persones”. El delegat ha subratllat que “aquí no valen ni personalismes ni solucions màgiques, perquè la lluita contra la repressió va d’un país sencer, d’uns drets i d’unes llibertats individuals però sobretot col·lectives”. Per això, ha reblat, “la millor manera d’avançar cap a l’anhelada República Catalana és demostrar que és el millor model per a tothom, recolzant-nos entre els que ja ho tenim clar i abraçant els qui encara no n’estan convençuts”.

El dos reptes més rellevants de la vegueria

En el transcurs de la seva intervenció, el delegat del Govern s’ha referit a les que considera els dos principals reptes de la vegueria de Lleida: la necessitat de reactivació econòmica i la urgència de fer front a un despoblament accelerat. “Sovint, el concepte de rerepaís utilitzat per massa entorns de decisió fa justícia a la realitat”, ha dit, tot apuntant que “no tot passa per la inversió, que també, sinó per entendre que no hi ha una Catalunya sencera sense la vegueria amb més pes en el sector que genera més producte interior brut del país com és el sector agroalimentari, en totes les seves extensions”.

Solé s’ha mostrat convençut que “hem de passar de mostrar les nostres mancances a fer veure el que perd el país sense les nostres comarques, perquè som un valor a l’alça i amb un pòsit d’expertesa, experiència, motivació i capacitat que ens posen a la línia de sortida de la transformació econòmica i social que tothom veu com a imprescindible”. En aquest punt ha fet referència a l’impuls per part del Govern a l’Agenda Rural, “que ha de ser el gran revulsiu per a unes comarques i uns municipis que dia rere dia perden població, s’envelleixen i s’allunyen de l’equitat a l’hora d’accedir als serveis bàsics”.

Repàs a les línies de treball de la Delegació del Govern

Bernat Solé també ha fet un repàs de les línies d’actuació de la Delegació del Govern sota el seu mandat. S’ha referit a la coordinació de la Taula institucional de la campanya agrària, primer en context Covid i després amb major normalitat; a la coordinació de l’oposició del territori a les línies de molt alta tensió projectades per diferents empreses a diferents comarques de la vegueria de Lleida; a la convocatòria i seguiment de la Taula per a l’ocupació i la reindustrialització de la Noguera davant el procés concursal que iniciat per l’empresa Cricursa i que va servir per compartir informació, generar confiança i traslladar-la a la nova empresa TVITEC perquè converteixi la planta de la Sentiu de Sió en el centre de referència de producció del vidre corbat; al suport als municipis afectats pels incendis forestals declarats sobretot aquest estiu, com ara ells d’Artesa de Segre i Àger; al desenvolupament al territori de Lleida de l’Agenda Rural de Catalunya; al desplegament de les polítiques en matèria d’igualtat i feminismes per a l’assoliment dels drets individuals i col·lectius dels més vulnerables; o a l’impuls de les propostes de reconeixements a persones il·lustres de les terres de Lleida, com és el cas de les commemoracions oficials del Govern per aquest proper 2013, amb l’escriptor Josep Vallverdú i el bioquímic Joan Oró, la celebració del centenari del naixement de Guillem Viladot, els reconeixements amb la Creu de Sant Jordi al pintor targarí Josep Minguell i amb la Medalla President Macià al compromís social de l’empresa d’Ós de Balaguer Torrons i Mels alemany, entre altres.

Reivindicació del criteri del territori en les decisions que l’afecten

Per últim, Bernat Solé ha reivindicat la representació del territori com a element essencial a l’hora de dissenyar i implementar polítiques que hi tinguin afectació directa. “Malgrat que les nostres institucions representen el país sencer, encara avui hi ha massa distància entre allò que es decideix a les grans taules i allò que passa a cadascuna de les cases de cada racó del nostre país; encara avui existeix un cert centralisme que fa que moltes de les decisions s’acabin prenent sense tenir prou en compte el vector territorial”, ha assenyalat.