Justícia, Drets i Memòria

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González.

Consellera Ubasart: "La memòria republicana i democràtica ens connecta amb el bo i millor dels valors d'aquest país"

query_builder   19 novembre 2022 13:44

event_note Nota de premsa

Consellera Ubasart: "La memòria republicana i democràtica ens connecta amb el bo i millor dels valors d'aquest país"

  1. Justícia, Drets i Memòria lliura els documents de nul·litat de 20 judicis franquistes a Abrera (Baix Llobregat) i 87 a Centelles (Osona)
  2. Des de 2017, el Departament ha expedit més de 6.600 documents de nul·litat dels judicis franquistes


La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha presidit l’acte de lliurament dels documents de reparació jurídica a 20 persones nascudes o residents a Abrera (Baix Llobregat) i 87 a Centelles (Osona), 15 de les quals pertanyen al municipi de Balenyà.

El document acredita la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista. Es tracta de víctimes que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó o, en el pitjor dels casos, condemnades a mort i executades després d’un judici sumaríssim. Els documents els han recollit familiars dels encausats.

Durant el seu discurs, la consellera Ubasart ha reivindicat la importància de continuar fent actes com aquests. “Avui no estem parlant només de passat. La memòria republicana i democràtica ens connecta amb el bo i millor dels valors d’aquest país: la llibertat, la igualtat, la justícia social, l’autogovern” ha afirmat.

Així mateix, Ubasart ha subratllat la importància política de la memòria. En paraules seves, “els certificats llancen tres missatges molt clars: primer, els vostres familiars no eren culpables de res. Segon, els judicis franquistes van ser una farsa. I tercer, el govern del país reconeixem i honrem la memòria de les víctimes del franquisme com a deure democràtic”.

Amb ambdós actes, la consellera ha afirmat que “avui hem fet un país millor i més digne”.

Documents de llibertat vigilada a Abrera

A Abrera, a banda de l’acte de reparació, també s’ha lliurat a les famílies una còpia de documentació sobre els seus familiars, ja que el jutjat de pau d’Abrera ha entregat a l’Arxiu Històric Municipal una carpeta, conservada i amagada durant tots aquests anys i que ha anat passant de jutge de pau a jutge de pau, on s’han conservat les fitxes de llibertat vigilada dels abrerencs durant el franquisme.

Osona celebra les Jornades sobre la Guerra Civil

L’entrega dels documents de nul·litat a Centelles coincideix enguany amb les VI Jornades de Memòria Democràtica d'Osona que, sota el títol Viure en temps de guerra, tenen per objectiu donar veu a les persones, grups i entitats que estudien i difonen la història de la comarca. Aquest any el focus de les jornades se centra en la vida al front i a la rereguarda d’Osona durant els anys de la Guerra Civil.

Més de 6.000 sol·licituds rebudes

El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha rebut, des de 2017 fins al 30 de setembre de 2022, un total de 6.630 sol·licituds del document que dona fe de la nul·litat d’un judici o d’un consell de guerra dictat pel franquisme a Catalunya per causes polítiques. Aquest servei, que està disponible des del 12 de setembre de 2017, és una iniciativa per reivindicar el dret a la veritat, la justícia, el reconeixement i la reparació de les víctimes de la dictadura i de les seves famílies.

Tràmits per fer les sol·licituds

La sol·licitud d’aquest document de nul·litat es pot fer a través del web del Departament de Justícia, Drets i Memòria, trucant al telèfon 012 o presencialment, a totes les oficines d’atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya, sempre amb cita prèvia

Gairebé 70.000 persones sense un judici just

A Catalunya es van fer més de 66.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El document inclou el nom i els cognoms de la persona represaliada, el sexe, el tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), el número de la causa, la data d’inici de la causa, la data d’aprovació de la sentència o de la resolució, la pena imposada i la commutació o l’indult demanat. També s’hi indiquen les persones que van ser executades. Tot i que la majoria són persones físiques, la llista també inclou quinze persones jurídiques.


Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme

El Govern va començar a expedir els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques el 12 de setembre de 2017, després que el Parlament aprovés per unanimitat la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. La norma declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978, pel fet de ser contraris a la llei i vulnerar l’exigència del dret a un judici just més elemental. En conseqüència, anul·la de ple dret totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.

En aplicació d’aquesta llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya també publica i actualitza la relació de persones que no eren afins al règim i que van ser considerades enemigues del franquisme per la seva afiliació política i les seves idees o creences, contra les quals es va instruir un procediment judicial militar.

6  

Imatges

.

. 178684

.

. 157552

.

. 130378

.

. 245210

.

. 207638

.

. 192878