query_builder 21 novembre 2022 18:55
event_note Nota de premsa
Segons la segona edició del ‘Baròmetre d’economia circular de l’empresa catalana’, la majoria de les 204 empreses enquestades dels sectors industrial, de la construcció i terciari ubicades a Catalunya apunta a la reducció dels riscos ambientals, la dependència de materials i l’estalvi de costos com a principals motius per implantar iniciatives relacionades amb l’economia circular
El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Pimec, Foment del Treball Nacional i la Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus Mataró-Maresme han col·laborat per elaborar la segona edició del ‘Baròmetre d’economia circular de l’empresa catalana’ amb l’objectiu de valorar el grau de coneixement i implementació de l’economia circular en el conjunt de les empreses de Catalunya.
El baròmetre s’ha realitzat per mitjà d’una enquesta realitzada entre el febrer i l’abril de 2022 entre un total de 204 empreses dels sectors industrial, construcció i terciari a partir d’una persona treballadora i de menys d’un milió d’euros de facturació.
La Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya ha analitzat les dades de l’enquesta que Pimec i Foment del Treball Nacional han traslladat entre els seus associats. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ho ha traslladat entre les associacions empresarials i les empreses adherides a l’Observatori d’Economia Circular i altres entitats col·laboradores. La Càtedra d’Economia Circular i Sostenibilitat del Tecnocampus Mataró-Maresme han fet el tractament de les dades i participat en l’anàlisi.
La primera edició del Baròmetre d’economia circular de l’empresa catalana de 2020 va coincidir amb un any complex marcat per la covid-19, mentre que l’edició del Baròmetre de 2022 ha coincidit amb un escenari també complex amb l’increment dels preus energètics, de matèries primeres així com molts problemes a la cadena de subministrament a causa d’una contracció de l’oferta. A més, l’escenari econòmic s’ha agreujat per la guerra d’Ucraïna des del febrer de 2022, coincidint amb el període de realització de l’enquesta. La situació econòmica derivada d’aquest context, restriccions energètiques, dèficit de recursos, a més de l’alerta sobre la crisi alimentària, ha derivat cap a un escenari de grans incerteses per a les empreses, amb amenaces mundials que ens han portat a un context econòmic molt diferent. Amb tot plegat, els resultats de la segona edició del baròmetre semblen evidenciar les tensions dels sectors econòmics sobre les dificultats i les oportunitats de facilitar la transició ecològica.
Al baròmetre s’ha consultat en primer lloc com perceben les empreses que és l’economia circular. La majoria considera que té un coneixement mitjà-alt sobre el concepte d’economia circular. D’altra banda, si bé no hi ha una resposta unànime en relació amb el que les empreses entenen per economia circular, la majoria relaciona el concepte amb la reducció de residus, la reutilització i l’extensió de vida i el reciclatge. Una conclusió en la mateixa línia del que van apuntar la majoria de les empreses en la primera edició del baròmetre.
Pel que fa a la urgència de la transició cap a l’economia circular, un 60% de les empreses enquestades creu que la transició cap a l’economia circular és urgent, de manera molt transversal entre les empreses petites, mitjanes i grans. En l’enquesta de l’any 2020, realitzada llavors sobre 184 empreses, aquesta xifra va ser d’un 72%.
L’economia circular té una certa influència en la definició de l’estratègia de l’empresa en un 45% dels casos. Aquesta influència arriba a ser forta en un altre 38% de les empreses. Només un 16% de les empreses considera que l’economia circular no té cap influència en el moment de definir la seva estratègia. Aquesta influència és dispar segons la grandària. Així, el 50% de les empreses grans considera que la influència és forta, mentre que la proporció baixa al 33% en el cas de les empreses més petites, d’una a nou persones treballadores.
En relació amb els motius més rellevants per fer la transició cap a l’economia circular, la majoria apunta a la reducció dels riscos ambientals, la dependència de materials i l’estalvi de costos. Aquests motius, expressats en els resultats de l’enquesta de l’any 2022, representen un canvi respecte dels motius expressats a l’enquesta de l’any 2020, quan es consideraven més importants la reputació corporativa i respondre a les necessitats dels clients.
El baròmetre ha preguntat també pel grau de coneixement de l’empresa sobre el marc institucional de l’economia circular: lleis, plans, estratègies i instruments de suport. Les dades indiquen que les empreses que han respost l’enquesta coneixen més i consideren més important –per les possibles implicacions a les seves organitzacions– les iniciatives internacionals i de la Unió Europea que les impulsades des de l’Estat espanyol. A més, són les empreses més grans les que valoren en posicions més altes les respostes a les diferents iniciatives i lleis.
El baròmetre també consulta per les iniciatives realitzades per les empreses enquestades en la implantació de l’economia circular. De la mateixa manera que a l’enquesta de l’any 2020, la dimensió de l’empresa continua tenint força influència a l’hora d’impulsar iniciatives en l’economia circular. Les empreses més grans també semblen més actives l’any 2022. En general, les iniciatives d’economia circular que s’han dut a terme es centren en el reciclatge, en la millora de l’eficiència de l’ús dels recursos i en la seva recuperació. Per contra, les iniciatives vinculades a la integració de la reforma i remanufactura dels productes i a la servitització es consideren més difícils d’abordar.
Igualment, les empreses vinculen el progrés en l’economia circular amb la millora de l’eficiència de processos dins de la cadena de subministrament. Les empreses grans posen èmfasi en la valorització dels residus i en la incorporació i adquisició de matèries primeres renovables. Per contra, les empreses més petites indiquen tenir dificultats per influir i augmentar la capacitat de valoració dels residus. L’aplicació de mètriques per avaluar l’impacte dins l’empresa de les seves pròpies iniciatives en economia circular continua sent un tema amb un fort espai de millora, especialment en les empreses petites que no tenen tan integrada l’economia circular en l’estratègia de l’empresa. L’avaluació de l’impacte de les iniciatives d’economia circular s’ha reduït en els resultats de l’enquesta de 2022 en relació amb els resultats de l’enquesta de l’any 2020.
Finalment, el baròmetre ha consultat per les barreres a superar i els estímuls per avançar. Les principals barreres detectades per les empreses a l’hora d’implantar pràctiques i/o models d’economia circular són la disponibilitat de material reciclat de qualitat i la dificultat de recuperar materials per al reciclatge, especialment per a les empreses de 10 a 49 persones treballadores del sector industrial i de la construcció. Igualment es confirma, en relació amb l’any 2020, que ni la percepció de risc empresarial, ni les dificultats per part dels accionistes són barreres que impedeixin avançar cap a l’economia circular.
Tot i que el percentatge d’empreses que afirmen haver realitzat inversions per a la implantació de l’economia circular els darrers anys ha disminuït en relació amb els resultats de l’any 2020, continua havent-hi una gran convicció que, per anar cap a l’economia circular, cal fer inversions. Més d’una tercera part de les empreses que han fet inversions afirmen haver rebut ajuts. El grau de coneixement sobre els ajuts disponibles continua, igual com l’any 2020, amb possibilitats de millora. En aquest sentit, d’acord amb les empreses enquestades, el sistema financer és sensible als temes d’economia circular i es considera que, en general, aquest fet ajuda a l’obtenció de finançament.
El baròmetre s’ha presentat aquesta tarda a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, en un acte on han intervingut el degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, el president de la Comissió Sostenibilitat i Economia Circular de Pimec, Jaume Puig i Canal, el director de Desenvolupament Sostenible de Foment de Treball Nacional, Salvador Sedò i Alabart, i el director general de la Fundació Tecnocampus Mataró-Maresme, Josep Lluís Checa López. També hi han participat la presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat i membre de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Ana Garcia Molina, i el vicepresident de la Comissió d´Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Albert García Pujol.
