- La consellera de Justícia, Drets i Memòria ha assistit avui a la Conferència Sectorial d’Administració de Justícia, presidida per la ministra Pilar Llop
- La continuïtat de la justícia de pau es decidirà en breu al Congrés, i la majoria de grups catalans s’ha posicionat en contra de la reforma que planteja la supressió d’aquesta figura
- Els jutges de pau, que essencialment fan de mediadors, estalvien entre un 15% i un 18% de feina als jutjats i simbolitzen l’aposta per un model de justícia més progressista i menys punitivista
“L’aposta de la conselleria de Justícia, Drets i Memòria és blindar la funció dels jutjats de pau, estem treballant en aquest sentit i així ho hem fet saber a la ministra”. Són les primeres paraules de la consellera Gemma Ubasart i González després de la Conferència Sectorial d’Administració de Justícia, que ha tingut lloc aquest matí, a les 9.30h, al Palau de Congressos Baluarte de Pamplona.
La Conferència, presidida per la ministra de Justícia, Pilar Llop, és l’òrgan de cooperació entre l’Administració General de l’Estat (AGE) iles administracions amb competències assumides en matèria de provisió dels mitjans materials, econòmics i personals necessaris per a l’Administració de justícia. Un dels punts que s’hi ha tractat ha versat sobre els tres projectes de llei d’eficiència del servei públic de la justícia, tres normes que actualment es troben en tràmit parlamentari i que, si s’aproven, replantejaran l’actual sistema de justícia.
D’una banda, la reforma vol donar un paper més important a la mediació i als altres mètodes alternatius de solució de controvèrsies (MASC) com a eina per descongestionar els jutjats. D’altra banda, aquesta reforma comportaria també la desaparició dels jutges de pau de facto, una figura molt arrelada a Catalunya i que fan, essencialment, de mediadors en els problemes diaris dels veïns i veïnes. “Els nostres jutjats de pau són un referent en la mediació com a via de resolució de conflictes. És una figura que funciona i que en cap cas podem perdre” ha defensat Ubasart. “Tenen un lideratge consolidat, un lideratge natural que mai s’ha posat en qüestió”, ha afegit.
La consellera de Justícia, Drets i Memòria ha destacat la importància de les vies alternatives a les judicials com a mecanismes de solució de problemes i de reparació del dany, que ajuden a descongestionar els jutjats alhora que contribueixen a mantenir millors relacions entre les parts en conflicte. En aquest sentit, s’ha compromès a potenciar-les per avançar cap a un model de justícia més proper i més social, menys burocràtic i menys judicialitzat: “La figura dels jutges de pau contribueix també a un canvi més profund de societat i un model de justícia més restaurativa i menys retributiva i punitiva”.
La Llei d’eficiència organitzativa
El Ministeri de Justícia del govern de l’Estat està impulsant una triple reforma de la Llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per tal d’introduir-hi millores a nivell organitzatiu, processal i tecnològic. Es tracta de tres projectes de llei que estan actualment en tràmit al Congrés i que replantegen l’actual sistema de justícia. S’emmarquen, totes tres normes, dins del Pla Justícia 2030, que té com a objectiu apropar el servei públic de justícia als ciutadans.
Tanmateix, un d’aquests tres projectes –el Projecte de llei de mesures d’eficiència organitzativa– preveu, entre d’altres, la supressió dels jutges de pau, que serien substituïts per les anomenades oficines de justícia municipals. En el tràmit d’esmenes a aquesta Llei, la majoria de grups catalans s’ha posicionat en contra de la desaparició d’aquesta figura per raons d’arrelament al territori.
Justícia propera, justícia efectiva
Els jutges de pau a Catalunya estalvien entre un 15% i un 18% de feina als jutjats, i la seva supressió podria derivar en un increment del total d’expedients que entren als òrgans judicials. El gruix de les tasques que desenvolupen consisteix a resoldre, a través de la mediació, petits conflictes entre les persones físiques i jurídiques derivats de la convivència, evitant, d’aquesta manera, que els problemes del dia a dia dels veïns es judicialitzin o s’enquistin. Són, en definitiva, persones del poble, triades pel poble i al servei del poble. A més, sovint, són la primera porta d’entrada del ciutadà al sistema de justícia, especialment en municipis petits o allunyats de nuclis de població amb òrgans judicials de primera instància i instrucció.
Prop de 900 jutges de pau a Catalunya
Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció; d’aquesta manera, apropen la justícia a la ciutadania amb actuacions basades sobretot en la mediació.
A Catalunya, els jutges de pau són presents en 898 dels 947 municipis del país. La figura del jutge de pau és escollida pel Ple Municipal. Aquesta figura es va crear l’any 1855 i a Catalunya –a diferència d’altres territoris- ha tingut des de llavors una gran implantació territorial.
Actualment, els jutges de pau són l’estructura judicial més àmplia a Catalunya i són competents en els àmbits civil, penal i de Registre Civil. Tracten, en l’àmbit civil, dels assumptes de quantia inferior a 90 euros. En l’àmbit penal, des del mes de juliol de 2015, bàsicament gestionen actuacions d’auxili judicial (exhorts) ja que les faltes que s’atenien fins a aquella data s’han transformat en delictes respecte dels quals ja no tenen competències.
