Les solucions promogudes durant quatre anys de recerca s’adapten a cada realitat local i potencien el concepte de fertilització de proximitat, que valora els productes que provenen dels tractaments com un bon adob per a l’agricultura
Després de quatre anys de durada, el projecte Life Agriclose ha arribat a la seva fi, deixant darrere seu 16 estratègies i eines desenvolupades que tenen l’objectiu d’aprofitar les dejeccions ramaderes als entorns més propers de les granges. Amb la seva posada en funcionament, aquestes estratègies tindran un impacte potencial sobre la gestió de més de 21 milions de kg de nitrogen que s’estan tractant actualment a Catalunya i que representen un 20 % del total de dejeccions ramaderes.
Les solucions promogudes pel projecte s’adapten a cada realitat local i potencien el concepte de fertilització de proximitat, que valora els productes que provenen dels tractaments com un bon adob per a l’agricultura, i d’aquesta manera torna a connectar l’activitat ramadera amb l’agrícola del seu voltant.
El projecte ha estat coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i ha tingut com a socis dues entitats de recerca com són l’Agencia Estatal Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), així com una de les principals universitats públiques d’Itàlia, la Universita Degli Studi Di Torino (UNITO), i l’organisme tècnic de la regió de la- Llombardia encarregat d’activitats i projectes dirigits al desenvolupament de l’agricultura, la silvicultura i las zones rurals, l’Ente Regionale per i Servizi all’Agricoltura e alle Foreste (ERSAF). Entre tots, s’ha format un equip multidisciplinari que ha involucrat 41 persones.
Caminar plegats amb el sector
El projecte ha treballat conjuntament amb el sector. Concretament, hi han participat més de 25 organitzacions, entre explotacions agràries, cooperatives i empreses, i s’ha comptat amb la participació de 69 explotacionsramaderes en l’anàlisi de prop de 250 mostres per a la caracterització de les fraccions líquides i sòlides dels purins, els productes que provenen de la separació sòlid-líquid, el tractament més implantat juntament amb el compostatge a Catalunya.
Durant aquests quatre anys, s’ha treballat en 40 hectàrees i s’han gestionat més de 900 tones anualsde productes que provenen del tractament de les dejeccions ramaderes per desenvolupar noves tecnologies i estratègies per promoure’n l’ús.
El projecte ha comptat amb un pressupost total de 2,2 M€, dels quals 1,3 ha estat finançats per fons europeus.
Ús de les dejeccions ramaderes en la fertilització de 40.000 ha de fruita dolça
Entre les estratègies estudiades, hi ha l’ús de purins en la fertilització de camps de fruita dolça, que podria tenir un impacte potencial sobre les més de 40.000 hectàrees que hi ha al país d’aquest tipus de cultiu, la majoria en entorns ramaders, i també amb la possibilitat d’ampliar la seva incidència en altres cultius arboris, com són els cítrics, la fruita seca, oliveres o vinya. Això pot fer que la majoria de la superfície agrària de Catalunya pugui ser receptora de les dejeccions ramaderes i s’ofereixin solucions viables i segures al llarg de tot el territori.
La introducció d’aquests productes en la fertilització dels fruiters podria arribar a substituir fins al 100% dels adobs minerals que s’utilitzen, i a reduir-ne la dependència.
Els cultius extensius també se’n poden beneficiar
Els productes que provenen del tractament de les dejeccions ramaderes poden substituir els adobs habitualsen els cultius extensius o ser la base de l’adobatge d’aquells més productius i amb unes exigències d’adobatge més altes, com és el cas del blat de moro, en què s’han produït més de 20.000 kg de graper hectàrea al camp demostratiu implantat al regadiu del canal Algerri-Balaguer.
Les experiències dutes a terme han de generar la confiança suficient perquè aquests productes esdevinguin adobs habituals.
Més de 2.000 anàlisis de sòl per garantir la seva qualitat ambiental
Durant aquests anys de projecte, s’ha fet el seguiment de la qualitat dels sòls, aigües i aire per garantir que les estratègies que es promouen contribueixen a la bona qualitat ambiental. Així, s’han fet més de 2.000 anàlisis de sòl i 160 de solucions líquides del sòl per conèixer l’efecte de les estratègies sobre la qualitat del sòl i possible efecte sobre les aigües.
De la mateixa manera, s’ha fet el seguiment de la qualitat i innocuïtat dels productes finals. Entre altres, la possible transferència de resistència als antibiòtics i la presència de bacteris patògens que puguin comprometre el consum dels aliments que es produeixen. S’han fet més de 250 anàlisis de material vegetal per seguir l’estat nutritiu dels cultius i la innocuïtat dels productes finals.
Les estratègies contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic reduint les emissions amoniacals i de gasos amb efecte d’hivernacle.
Producció segura i de qualitat
El Life Agriclose ha treballat per conèixer quina és la situació actual i la contribució del sector agrari a la transferència de resistència als antibiòtics i la transferència de patògens. Els aliments produïts són innocus, garanteixen la seguretat alimentària, i no s’ha observat la transferència de patògens, antibiòtics ni gens de resistència dels productes aplicats cap als productes finals.
2
Imatges
